El matí dels joves

Avís a tots els Quellegistes que no han pogut venir a la Trobada de joves bloggers i  booktubers: si seguiu llegint correu el risc de patir un atac d’enveja. ;-D

 

De fet, una servidora va estar a punt de no anar-hi tota constipada i enfeinada com estava, però vaig decidir que no em perdonaria perdre’m un dia tan especial, encara que la presentació de llibres que precedia la trobada estigués composta de títols estranys com per exemple Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada... Però mare meva, mai havia assistit a una presentació tan divertida! 

 

Per començar, el Mag Gerard va treure el millor de nosaltres amb un espectacle de màgia que tal i com resa el títol del seu llibre (100 trucs de màgia per deixar-los bocabadats, Editorial Cossetània) ens va deixar a tots amb la boca ben oberta! I no només això, també ens va explicar el funcionament d’uns quants trucs per sorprendre la família i amics que de ben segur ja s’estan posant en pràctica. ;-D Però per sobre de tot ens va revelar el secret més important, i és que “La màgia serveix per fer feliç a la gent”.

 

Després d’una improvisació divertidíssima gentilesa de les nostres presentadores Beatriu Castillo i Sam Gutiérrez a partir d’una frase a l’atzar de Wonder (R.J. Palacio) –on entre d’altres, va aparèixer una Mixeta a la que van batejar Anna- XD vam gaudir de la presentació de la novel•la per a joves adults Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada (Edicions de 1984). Però com el seu autor S. Alexie es trobava a Amèrica a molts kilòmetres de distància de la Setmana, qui millor per representar-lo que el seu traductor al català Yannick Garcia i la blogger i booktuber Marta Botet i Borràs.

 

Doncs si l’espectacle del Mag Gerard ens havia fet ballar el cap, us puc assegurar que la segona recomanació del matí ens va arribar al cor: esperança, superació, humor... Tot això i més conté el Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada, una història basada en les experiències de l’autor en una reserva d’indis americans i la problemàtica de convivència a l’actualitat que ens ensenya a veure el món d’una altra manera, a conèixer una més de les batalles amb poca repercussió que s’estan lluitant avui en dia i a sentir-nos privilegiats del que ens envolta. No per res, és a la llista del Top Ten llibres prohibits d’Amèrica junt amb El vigilant en el camp de sègol de J.D. Salinger. Encara que com bé ha dit Yannick Garcia “Si prohibeixen un llibre encara m’entren més ganes de llegir-lo, encara que aquí no crec que tingui aquest efecte, al contrari” i la Marta Botet no podria haver estat més d’acord: “s’hauria de promocionar més i llegir-se a les escoles”. 

 

En fi, una d’aquelles petites joies sense edat que contenen frases i crítiques brillants, com alguna que altre que la Marta ens va llegir tot buscant els apunts del seu volum: “A mi no m’agrada escriure als llibres, les marques grans són de la meva mare” comentà entre els riures del públic.

 

Seguidament, vam gaudir d’un altra improvisació de les presentadores (aquest cop li va tocar el rebre a l’Íñigo Ovejero, blogger i jove lector ^^) i quan crèiem que ja ho havíem vist tot, va ser el torn de l’autor Sebastià Bennasar, que venia a presentar el seu últim llibre Cants de sirena negra, on amor i aventura es fusionen per donar lloc a un homenatge als mal anomenats clàssics juvenils comL’illa del tresor de R.L. Stevenson. I per què mal anomenats? Segons Bennasar “tots els llibres bons són per a tothom”, no tenen edat ni sexe i ens permeten desenvolupar la nostra imaginació fins al punt de permetre’ns imaginar també un món millor, un món que sense amor no val la pena. 

 

Us podeu creure que Bennasar de jove volia ser estrella del rock? Doncs val a dir que amb l’instrument de la seva veu transformat en monòleg ens va deixar a tots tant encisats com els cants de la sirena del seu llibre, i és que ell ja ho diu: les sirenes les podeu trobar a tot arreu amb qualsevol forma, tan sols les heu de buscar.

 

Per últim, però no menys important, Bennasar també va reivindicar la importància de difondre la lectura i promoure les petites editorials, que depenen de lectors com nosaltres per fer-se veure i sentir. I és que sempre és un bon moment per parlar de literatura! “Jo quan pujo a l’ascensor no parlo del temps, sinó de llibres”, ens va explicar “al principi els veïns s’estranyaven però ara ja estan acostumats”. 

 

Finalitzada la presentació, var ser el torn de fer la foto de família (on vam sortit molt guapos) i cortesia de la Setmana ens van invitar a tots a un vermut en una zona reservada de la fira. Quina passada! L’estampida de bloggers, booktubers i joves lectors va arrasar i un cop foren fetes les fotos, els vídeos i tots ens vam posar al dia entre tots, vam fet cap a la caseta del QL on, com no podria ser de cap altre manera, es va avivar el bookcrossing i vam donar color a la trobada amb les nostres cites literàries.

 

La meva va ser d’en Miquel Pujadó: “Sí, no ho puc negar: m’estimo els llibres. I quan els passo els dits pel llom, em fa l’efecte que ells també m’estimen a mi.” 

 

En fi, creieu-me quan us dic que podria estar-me una bona estona explicant-vos més i més coses sobre el matí dels joves -on el sol va lluir per a nosaltres-, però em penso que prefereixo que vingueu l’any que ve i ho comproveu vosaltres mateixos! ;-)

 

Mx