Autor: Truman Capote
Editorial: Quaderns crema
Any d'edició: 1993
Sinopsis:
“Em vaig situar a mi mateix al centre del escenari, i vaig reconstruir, d’una manera severa i meticulosa, les converses tòpiques amb gent de cada dia: el porter de casa, un massatgista del gimnàs, un vell amic d’escola, el dentista. Desprès d’escriure centenars de pàgines d’aquesta mena de coses senzilles, vaig acabar per desenvolupar-ne un estil. Havia trobat una carcassa on podia incloure tot el que sabia sobre l’escriptura. Més tard, fent servir una versió modificada d’aquesta tècnica, vaig escriure una curta novel·la sense ficció (”Taüts tallats a mà”) i una sèrie de contes. El resultat és el present volum.”
Ressenya
Gràcies al bookcrossing en el que vaig participar a la caseta del QL durant la Setmana del Llibre en Català em vaig endur tres llibrets de la col·lecció “Biblioteca de Literatura Universal” embolicats com un de sol, i un d’ells era “Taüts tallats a mà” de Truman Capote. Sense saber res sobre l’obra prèviament, tan sols el que el seu subtítol resava -“Un relat real de un crim nord-americà”-, em vaig endinsar en la lectura.
La veritat és que la narració i la trama em van enganxar de seguida, a cada pàgina tenia més curiositat per resoldre aquell misteri. Els diàlegs eren àgils, les descripcions poètiques i hipnotitzats, i no vaig poder parar de llegir fins al final. De fet, millor dit ho vaig haver de fer a la força! No podia creure que allò fos tot...
_________________________AVÍS SPOILERS_________________________
Què havia passat amb aquell crim? Tants anys esperant i no havien aconseguit atrapar el suposat assassí? El final era tan obert que no em deixava tranquil·la, així que vaig obrir Google i vaig buscar més informació sobre aquella petita novel·la. El primer resultat era un article d’uns periodistes britànics que s’havia publicat originalment al Sunday Times Magazine el 1992 amb el títol de “Engany: Secrets que Truman Capote es va endur a la tomba” i subtitulat com “El descobriment de la veritable història darrere d’un relat suposadament veritable”.
El vaig llegir per sobre (era molt llarg i interessant) i el que en vaig extreure em va deixar de pedra. Resumint les gairebé 7.000 paraules de l’article, “Taüts tallats a mà” (publicat 13 anys després de “A sang freda” i considerat la segona i última obra mestra de Capote) segons les indagacions de Peter i Leni Gillman, era en efecte un engany. Capote mai va voler revelar els noms veritables dels personatges, ni el lloc on van succeïr els crims ni cap detall relacionat amb el cas, i es creu que tot i que ell sempre va afirmar que era un relat totalment veritable, en realitat tan sols es tractava d’una història de ficció basada en un cas amb alguna semblança i en anècdotes que havia conegut, entre d’altres fonts, pel seu amic detectiu Al Dewey (Jack Pepper, a la novel·la).
A més a més, en comparació amb el gran treball de recerca que Capote va portar a terme amb “A sang freda” i que es troba disponible a l’arxiu que porta el nom de l’autor, amb “Ataúdes de artesania” els fitxers son ínfims i tan sols contenen anotacions seves i esborranys de la novel·la. Una de les suposicions que trobem a l’article és que cap la possibilitat que Capote realment es pensés que el que estava escrivint fos real i hagués perdut la capacitat de distingir entre els fets i la ficció. També hi ha qui opina que la novel·la podria ser un catalitzador dels traumes de la seva vida i una manera d’exterioritzar-los i posar-hi pau.
De tota manera, per al lector sí que no n’hi ha gaire, de pau, dons el suposat cas en el que Capote es va basar tampoc es va arribar a tancar del tot, de manera que possiblement mai no podrem posar punt i final a aquesta història intrigant.
Hoax: Secrets That Truman Capote Took to the Grave
PETER AND LENI GILLMAN • JUN 1992
Mx
Write a comment