Fira LiberisLiber 2015

_______________________CRÒNICA DE LA MIXA _______________________

Ja no es pot dir que la meva samarreta QL no tingui bagatge: el passat dia 3 d’octubre es va impregnar de literatura gràcies a l’ambient plàcid i festiu de la sisena edició de la  fira LiberisLiber d’editorials independents, organitzada anualment el primer cap de setmana d’octubre a Besalú... i ja tinc ganes de repetir l’any que ve!

Samarreta i lectora vàrem arribar-hi el migdia del dissabte sota un cel que jugava a saltar a la corda: ara el sol lluïa ben amunt, ara queien quatre gotes sobre l’imponent pont de Besalú... Però ben decidida i lluint l’estendard de la nostra comunitat Quellegista, la petita plaça Prat de Sant Pere es va obrir a tots nosaltres carregada a vesar de misteris i secrets a cada un dels estands de la fira. Ens donaria temps de veure’ls tots? Encara que la veritable gran pregunta era... Per quin començar primer?

O sigui que, mentre a la taula rodona de la fira Christian Felber (el fundador i referent mundial de l’economia del bé comú) impartia la conferència “L’economia del bé comú: volem un món més just?”, lectora i samarreta ens vam submergir en aquell riu de llibres multicolors. Ens capbussàvem a cada parada, sortíem a la superfície per agafar aire i ens hi tornàvem a tirar de cap, rodejades de lectors tan absorts i concentrats com nosaltres!

Finalment, la causalitat va voler que samarreta i Quellegista anéssim a parar a un estand on els seus encarregats eren ni més ni menys que els escriptors en persona d’algunes obres que s’hi oferien! I és clar, quant ells dos més ens parlaven de les seves novel·les, més atentament escoltàvem... La samarreta no va dubtar a donar-me un cop de colze i xiuxiuejar “Mixa, a què esperes?”. No em vaig poder negar a comprar-los... Entre tots m’havien convençut!

Així doncs, jo que tan sols buscava una perla, vaig tornar a Barcelona amb tot un tresor dins la meva llampant bossa oficial de la fira: els exemplars firmats i dedicats de “La sergent Anna Grimm” –de Montse Sanjuan- i “Brut Nature” –de Juan Carlos Borrego- (dels que ben aviat espero fer-ne la crítica), uns quants punters a la última i unes butlletes pel sorteig de llibres durant el cap de setmana.

Qui sap, si en aquell moment haguéssiu observat Besalú a vista d’ocell, entre la gentada de la fira -convertida en desenes de miniatures com les que exhibeix l’espectacular museu Micromundi de Besalú-, hauríeu albirat una jove lectora i una samarreta del QL microscòpiques saltant d’alegria. Des de tan amunt potser semblarien caber a la closca d’un festuc, però pel que fa a elles no cabien en si de joia.