Aquest dimecres 21 d’octubre de 2015 podia ser la data a la que en Marty i el Doc es transporten a la pel·lícula “Regreso al futuro”, però us puc assegurar que a la Biblioteca de Castelldelfels vam perdre la noció del temps en companyia de l’autora Care Santos, que venia a promocionar el seu últim llibre “Desig de xocolata”.
Tot i que la convocatòria oficial amb els lectors adults era a les 19h, Santos va accedir a venir una hora abans per a que els joves lectors també tinguéssim l’oportunitat de fer-li una entrevista i conèixer-la una mica més. Si bé es cert que hi ha autors (sobretot els més coneguts) que infonen respecte i nervis als seus lectors, en quan la Care va entrar per la porta els meus es van esvair, i crec que els de la resta de joves també. Jo portava setmanes coneixent a gent que em comentava que Santos era una autora molt oberta i accessible, però ja us puc assegurar que els rumors es van quedar curts. Per a que us feu una idea, en quan les noies encarregades de fer-li l’entrevista en castellà li van preguntar si l’havien de tractar de tu o de vostè, Santos va saltar: “Si me tratas de usted te pego una leche... que acabamos la entrevista!” contestà amb ironia i afecte.
Durant aquesta primera entrevista, la vam sentir parlar dels seus personatges – tots els quals tenen quelcom en comú amb ella, fins al més malvat dels dimonis- els seus inicis en el món de la lectura –(en especial dels clàssics del segle XIX) que la van entretenir durant una pila d’estius avorrits- la seva bona experiència durant l’adaptació a la pantalla de “Habitaciones cerradas” –on va poder triar entre onze guions diferents i ningú li va posar traves a l’hora de canviar alguns detalls- la seva por a perdre el mòbil per si algú el troba i tafaneja la música que escolta –“Pensarà que estic boja”, deia Santos, doncs entre d’altres encara té cançons del Club Super 3 que escoltava amb els seus fills, obres de cantautors, música clàssica, òperes senceres i musicals de Brodaway. “Les cançons de Broadway són les que més m’agraden” va explicar, i afegí que li agrada cantar-les a ple pulmó mentre planxa- la seva propera novel·la –que s’estrena la setmana que ve i narra la història de la seva família per part de mare- i l’horror que li suposaria despertar-se un dia i no poder escriure més.
A la bateria final de preguntes vam descobrir el seu llibre predilecte -que és aquell que encara no ha escrit-, un hobby genial -“rebolcar-me per la catifa amb els meus tres fills”- una de les seves pelis preferides -“Testigo de cargo”- i la seva elecció entre vampirs i homes llop -“Els homes llop són més mediterranis”-.
Un cop acabada la gravació (amb la sorpresa final que el seu “director” i la Care Santos van descobrir-se com a veïns de Mataró) va començar la millor entrevista de totes: les preguntes desimboltes que les integrants del Club dels Experts de Castelldefels li vam poder fer a Santos en un ambient d’allò més relaxat i agradable. Tot parlant de literatura juvenil, Care va sentenciar que “un dels problemes de la literatura juvenil són els adults” ja que sempre critiquen i no ens deixen llegir segons quins llibres perquè pensen que no els entendrem. Doncs bé, segons Santos, és molt possible llegir un llibre sense entendre’l i gaudir-lo d’allò més. Encara que, segons ella, literatura “juvenil”, “infantil” o “adulta” solament són etiquetes que serveixen per orientar als menys lectors. Com deia el seu bon amic Emili Teixidor (periodista i cèlebre escriptor català) “La bona literatura no té edat” i qui sap... A la persona que desvalora els llibres per a joves Santos li diu: “Potser series més feliç si llegissis novel·les juvenils!”.
Respecte els seus hàbits de lectura actuals, vam descobrir que Care, tot i que llegeix molt variat, es regeix a l’actualitat per una estricta política (entre d’altres motius per la falta de temps): “Si a les 100 pàgines un llibre no t’enganxa, fora! [...] Penso igual que un amic meu... la vida és massa curta per llegir llibres que no t’agraden.”
Un altre hàbit de lectura molt agradable que Santos porta anys practicant amb els seus fills és el de llegir un llibre en veu alta i interpretar-lo plegats. La idea li va venir del clàssic “Mujercitas” en el que les protagonistes representen les novel·les a mesura que les llegeixen com a entreteniment. Reconeix que al principi, quan un dels seus fills ni tan sols sabia llegir, va costar posar ordre i fer que cadascú li trobés la gràcia, però que ara es gaudeix molt sobretot amb llibres preferits i històries cada vegada més truculentes (del recull d’històries bíbliques que una vegada Santos va llegir la que va tenir més èxit va ser la de les Set Plagues. “Volem la dels egipcis!” feien els nens).
“T’ha passat mai ocórrer-se’t una idea i no tenir paper o llapis per apuntar-la? Quina ha sigut la manera més estrambòtica en la que has intentat deixar-ne constància?” va ser una de les meves preguntes. Santos va afirmar que quan començava a escriure no anava gaire preparada, però que ara no surt de casa sense una llibreta... “Inclús per anar al Mercadona!” I és que les idees venen quan menys les esperes i encara que estiguis convençut de que les recordaràs, la majoria de vegades no és així. “A mi se m’acuden moltes abans d’anar a dormir i a la dutxa, però segueixo sense tenir un quadern a la tauleta de nit!” ens va explicar Santos. Abans, quan estava al llit i potser imaginava un diàleg força interessant havia de marxar ràpidament cap a la cuina i apuntar-lo a la llista de la compra junt amb els tomàquets i els pebrots. “Ara ho gravo amb el mòbil, que és millor que sortir corrents, però cada matí ho passo a net a una llibreta.”
Per un altre cantó, “a vegades t’emportes sorpreses amb idees de fa deu anys” comentava l’autora. “Tu has canviat, però les idees segueixen iguals” i potser amb un retocs aquestes tornen a ser vàlides! I és que Care està d’allò més convençuda que “la inspiració no existeix”. “Jo escric cada dia”, afegeix i assegura que inclús quan un està fins al monyo de paret i taula, no ha de parar de treballar fins que acaba allò que ha començat. Una de les seves estratègies per no perdre la concentració -degut a la quantitat de viatges que gairebé no la deixen estar per casa- és tancar-se a escriure. “El gener em tancaré a escriure una novel·la d’adults” ens anunciava.
Contestant a la pregunta sobre si creia possible viure de ser escriptor, Santos va respondre que no és gens fàcil ni molt lucratiu però que es pot aconseguir, encara que va afegir amb ironia “si us voleu fer milionaris no us feu escriptors, sino banquers”. De tota manera, Santos sí que es sent com si “li hagués tocat la loteria”: “Llegeixo, escric i estic amb gent com vosaltres que llegeix i escriu!”... Què més es pot demanar?
D’altre banda, l’autora no va dubtar a asseverar que en l’escriptura no tot són flors i violes: “A l’escriure tot són etapes. N’hi ha de més agradables i altres que s’han de passar per força” com ara quan arriba l’hora de corregir cents de pàgines.
Quelcom semblant també té lloc quan s’és periodista cultural, professió que Santos exerceix actualment al diari El Mundo. Amb els anys afirma que ha intentat convertir-se en una crítica raonable que sempre intenta explicar tots els perquès. No és gaire agradable enfonsar autors que comencen a enlairar-se, sobretot quan saps què se sent al seu lloc. “Ara tinc més opinió i intento fer-ho molt moderadament. [...] Abans d’arruïnar una carrera prefereixo no dir res.”
Per descomptat, (i com a cirereta del pastís) vaig demanar-li en qualitat de Quellegista -denominatiu que a Santos li va agradar molt- el seu parer sobre els clubs de lectura virtuals. Segons explica, el primer en el que va participar es parlava sobre el seu llibre “Habitacions tancades” i va ser tot un luxe. “Els clubs de lectura són un privilegi” assegurà.
En fi, crec que ja us podeu fer a la idea de que aquella primera hora en companyia dels lectors del Club dels Experts ja va ser tot un èxit, i la majoria ens vam emportar els incalculables consells de Santos de no rendir-nos mai amb l’escriptura, apostar per les nostres pròpies creacions i no parar de llegir per sobre del que diguin els demès. “A mi m’agrada ser d’una altra galàxia [...] ser diferent dels altres, tenir altres preocupacions” ens va dir Santos. Especialment perquè “aquells qui gaudim de la lectura, del cinema, del teatre, de l’art... Tenim més possibilitats de ser feliços”.
CONTINUARÀ...
Mx
Write a comment