"Trobadors: tornaveus del passat" - Conferència de Laura Borràs

Ahir, dia 18 de novembre no em vaig voler perdre per res del món la segona conferència Trobadors: “tornaveus del passat”, que Laura Borràs oferia al Caixa Fòrum de Barcelona dins el  cicle anomenat “La força de la paraula poètica”.

 

Igual que l’any passat durant el cicle “Clàssics moderns” també a càrrec de Borràs, l’auditori estava ple a vessar i l’expectació es respirava entre tots els presents, que ens sabíem en el millor lloc i moment per aprendre de valent, sorprendre’ns amb l’herència de les lletres i deixar-nos entretenir d’allò més.

 

Encara que el repte de la nostre oradora no era gens fàcil: saber resumir més de quatre-cents anys d’història poètica i 350 trobadors coneguts en una hora! Això sense comptar que el jet-lag sempre juga males passades i Borràs acabava d’aterrar ahir de Nova York després d’acompanyar a la seva filla Marta Botet i Borràs a l’esdeveniment de TEDYouth al museu de Brooklyn on aquesta feia de ponent el passat 14 de novembre.

 

 

Però com fa temps que sospito, l’impossible no forma part del vocabulari de la Directora de la ILC, així que res va impedir que gaudíssim d’una magistral conferència on  Borràs amb unes poques pinzellades, ens va mostrar tot el panorama de la vida dels trobadors: qui eren, en quina llengua componien, què els motivava, en quines esferes socials es desenvolupaven, per què la música i la poesia eren inseparables...

 

A més a més, vàrem conèixer la desafortunada història d’amor llunyana de Jaufré Rudel i la seva mort poètica i “sincronitzada” en braços de la seva estimada la comtessa de Trípoli. Vam riure de valent amb la narració de Borràs de la Vida de Guillem de Cabestany, que més aviat es considera literatura que no pas un text històric verídic, igual que algunes versions de “L’engendrament del rei Jaume” (on segons Borràs hi ha qui posà “més pa que formatge”). També ens va divertir un poema d’estil clus del trobador Guilhem de Peitieu, el més antic del qual es té constància, on es trenca la important regla de l’anonimat en totes les obres trobadoresques. Un altre exemple és el cas de Guillem de Berguedà, qui va ridiculitzar el seu veí Pere de Berga (amb el qual tenia disputes pels límits de terres) tot cantant a la seva dona: “A vós em lliuro bona dona de Berga, vós sou or pur i el vostre marit merga". Oi que quan ho llegeix un català s’entén a la primera quina era la paraula que Guillem volia fer rimar amb Berga? Doncs imagineu-vos el desconcert d’alguns traductors alemanys que no podien entendre’n el significat i es van tornar-se bojos fent suposicions!

 

Per un altre banda, Borràs no es va poder estar de fer un petit esment a algunes trobairitz importants com ara la Comtessa de Dia, Azalais de Porcairagues i Castelloza, i inclús va fer esment del judici de la Comtessa de Champagne per simbolitzar la frustració de les dones nobles, confinades sempre a casar-se “contra algú” i a buscar l’amor en braços d’amants trobadorescs:

 

 “Diem i assegurem per la quantitat dels pressents que l’amor no pot estendre els seus drets sobre dos persones casades. En efecte, els amants s’ho concedeixen tot mútuament i gratuïtament, sense estar obligats per cap motiu de necessitat, mentre que els esposos ho fan per deure de complir recíprocament les seves voluntats i de no negar res els uns als altres...”

“Que aquest judici, que hem plantejat amb extrema prudència, i segons l’opinió de gran numero d’altres dames, sigui per vostè una veritat constant i inamovible” 

 

“Així estimat a l’any  1174, el tercer dia de les calendes de maig. Indicació VII.”

 

Per últim, vam acabar la sessió escoltant l’obra “Can vei la lauzeta mover” de Bernat de Ventadorn -potser el més gran poeta i trobador conegut-...

 

Can vei la lauzeta mover                            

de joi sas alas contra·l rai,                         

que s’oblid’e·s laissa chazer                      

per la doussor c’al cor li vai,        

ai! tan grans enveya m’en ve

 de cui qu’eu veya jauzion!;                       

meravilhas ai, car desse

 

lo cor de dezirer no·m fon.

 

Ai, las! tan cuidava saber             

d’amor, e tan petit en sai!                         

Car eu d’amar no·m posc tener                 

celeis don ja pro non aurai.                       

Tout m’a mo cor, e tout m’a me,                            

e se mezeis e tot lo mon;             

ecan se·m tolc, no·m laisset re                  

 

mas dezirer e cor volon.

 

El fort aplaudiment que va recórrer l’auditori és la prova de que la conferència va ser un èxit i per la meva part ja tinc ganes de repetir el proper 9 de desembre amb “Carrusel poètic”. A què esteu esperant per apuntar-vos a la propera sessió del cicle?

Mx

P.S. Parlant de trobadors... Això em recorda el relat que vaig escriure fa dos anys i amb el que vaig gaudir un munt documentant-me sobre la trobairitz Garsenda de Sabran... si el voleu llegir aquí us el deixo “El poema de Garsenda de Provença”