El meu avi no va anar a cuba

ira al teu voltant, segur que coneixes a algú que mereixi la pena convertir-se en el protagonista de la teva història. Una veïna amb una berruga al nas, un paio que sempre explica històries sobre carxofes o una professora que té el cabell tan llarg que li arriba als genolls. ¿Qui és la persona més extravagant, curiosa o peculiar que coneixes? Explica'ns el per què!

El meu avi no va anar a Cuba, però va anar a fer la mili al camp d’aviació de Reus i les va passar de tots colors durant la Guerra Civil quan ell era molt petit. Que si era extravagant? Jo diria que era la persona més extravagant que he conegut mai! Hi ha néts que diuen “el meu avi em compra de tot” o “al meu avi se li cau la baba quan em veu”, doncs bé, el meu avui entraria perfectament a les dos categories, però per sobre de tot era d’allò més estrambòtic. Perquè us en feu una idea, de petit volia ser ni més ni menys que maquinista de tren però va acabar estudiant l’ofici del seu pare com a joier, dissenyant i fabricant les seves pròpies creacions úniques. Quan vaig veure un fermall en forma d’espiadimonis que havia fet amb les seves mans, pensava que sortiria volant en qualsevol moment de l’estoig.

A més a més li agradava tant la música clàssica (ja des de ben jove) que tenia una habitació sencera de CD’s, vinils i àlbums sobre operes i concerts, una passió que sempre em va intentar transmetre. Encara recordo una de les primeres vegades que em va portar a l’Auditori i ens vam emocionar escoltant la sisena de Beethoven. Crec que érem els únic que ploràvem entre el públic.

I sí, la truita de la iaia és boníssima però estic convençuda que no heu tastat mai el bunyols d’espinacs que em feia l’avi! Deliciosos!

En fi, tres-centes paraules són molt poques per descriure el meu avi, però per sobre de tot sempre el recordaré pel seu súper-poder de fer-me riure (encara que fos amb acudits molt dolents!!) i contestar-me quan li preguntava:

-Avi, quina hora és?

-És l’hora de somriure.

Va per tu avi! (11 desembre 1932 – 7 març 2015)

LLEGIU-LO A BLANK