Seminari Hamlet 25.1.16

El seminari va durar més de dues hores plenes a vessar de l’emoció i entusiasme als que Laura Borràs ja ens té acostumats, amb el valor afegit d’un espai molt més íntim que les sales del Caixa Fòrum i sense el límit imposat per cap cronòmetre. “Tinc un problema” digué Borràs entre els somriures dels assistents “i és que trigo gairebé tant com l’obra a parlar de Hamlet”.

 

De la mà de les projeccions que la directora de la ILC va fer servir per acompanyar les seves paraules, vam navegar des dels inicis de la creació de l’obra –l’única que Shakespeare seguir reescrivint al llarg de la seva vida- fins a tota mena d’interpretacions i noves històries que ens ha donat la filosofia, l’art, el cinema, la poesia, la literatura (i les seves traduccions) i que ha corroborat un dels punts forts de Hamlet: la seva contemporaneïtat.

 

“Llegir Shakespeare és extraordinari” afirmava Borràs “Hamlet vol investigar l’ànima humana, ens obliga a reflexionar sobre les interioritats dels éssers humans.”

 

Certament, Hamlet –igual que molts altres clàssics- s’ha convertit en una obra inseparable del nom de Shakespeare, encara que innumerables versions l’han succeït i inclús precedit com és el cas de l’Ur-Hamlet de Thomas Kyd.

 

“Shakespeare era un rapinyaire” deia Borràs quan parlàvem de la inspiració de les seves obres (com també es debat a la pel·lícula “Anonymous”). “Converteix un argument mediocre amb modificacions minses però indispensables i l’acaba determinant.” En el cas de Hamlet, aquest està inspirat en les Gesta Danorum o Historiae Danicae, la història dels Reis de Dinamarca, i els únics canvis que pateix la història original són un parell de noms (els de Hamlet pare i Claudi), una estratègia (la bogeria intencionada del Hamlet original amb la intenció de preservar la vida enlloc de per posar a prova els altres) i el passat d’un personatge (el pare de Hamlet anteriorment havia assassinat al marit de Gertrudis per poder-se fer amb el tron, fet que Shakespeare esborra per donar-li més valor moral enlloc de prendre de la seva pròpia medecina).

 

“Hamlet és la història d’una decisió.” explicava Borràs “Als dubtes és a on fascina.” I especificava que no els dubtes de saber qui mor: “Aquí no importa el qui sinó el com.” Un fet ben diferent en el cas de les novel·les negres, com Laura Borràs va poder comprovar a la inauguració del Tiana Negra el passat cap de setmana.

 

 

La veritat és que les tragèdies del famós dramaturg no són cap secret per a ningú. Veient el divertit  gràfic que he inclòs al text, molts vam coincidir amb l’opinió del crític literari Frank Kermode “Shakespeare és una assassí en sèrie i parla com un àngel”. Encara que parlant de crítiques, no n’hi ha més dispars que les de T. S. Elliot (que va qualificar Hamlet d’un “fracàs artístic”) i Freud (que hi va veure, com no, una manifestació del complex d’Èdip). 

 

I és que cadascú treu de la lectura la seva pròpia interpretació, sobretot els directors de cinema, que ajuden a fer les obres més properes i les traslladen al llenguatge audiovisual. En aquest aspecte vam reflexionar i comparar llargament les adaptacions de Franco Zefirelli i Kenneth Branagh , tant els canvis que els directors van imposar, les diferents perspectives des d’on els van enfocar i les interpretacions dels personatges. Respecte aquest últim aspecte, l’únic personatge que va igualar Hamlet en controvèrsia fou Ofèlia (encarnada per Helena Bonham Carter i Kate Winslet respectivament), de la qual Borràs se sent defensora i a qui li va dedicar un gran ventall de pensaments i matisos que ens van deixar sense paraules.