La filla del Ganges

Títol: La filla del Ganges

Autora: Asha Miró

Editorial: La Magrana

Any d’edició: 2003

Sinopsis:

L’Asha Miró va arribar a Barcelona, procedent d’un orfenat de l’Índia, quan tenia set anys. En aquesta ciutat l’esperaven uns pares disposats a donar-li tot el que se li pot donar a un fill, a més d’una germana, nascuda, com ella, a l’Índia. Però ni tot l’afecte dels pares, ni el pas del temps podien esborrar moltes preguntes que l’Asha es feia des de petita. I va voler tornar a la terra que la va veure néixer per conèixer-la amb ulls de persona adulta, per recórrer els rastres del seu passat i comprovar si els records que ens conservava es corresponien amb la realitat, i sobretot, per saber qui eren els seus pares biològics i per què la van dur a un orfenat de ben petita. La Filla del Ganges és el testimoni d’una adopció i un emotiu relat sobre la recerca de les pròpies arrels.

Precisament d’aquesta manera tan inesperada va ser com “La filla del Ganges” va arribar a les meves mans. Com us podeu imaginar pel títol de la ressenya, m’ho vaig jugar tot a la segona opció i val a dir que em sento molt satisfeta.

 Trobo que Asha Miró va aconseguir crear un relat totalment commovedor, realista, divertit, proper, sincer... Entre les seves pròpies anècdotes i els extractes del diari de la seva mare, aquest petit llibre m’ha arribat al cor. Una relat bonic però dur -perquè Miró no es talla ni un pel a fer crítica social i reflectir la dramàtica situació que ha patit i pateix l’Índia des de fa tants anys- que m’ha fet aprofundir en un tema amb tanta controvèrsia com és el de les adopcions internacionals i m’ha deixat amb un regust de boca a espècies i bona estrugança.

En fi, això és el que tenen les aparicions misterioses de llibres... A vegades succeeixen en el moment idoni i t’acompanyen d’aleshores ençà.

Extracte del llibre:

“Diluns, 21 d’octubre de 1974

[...]T’esperem, estimada filla Asha, amb una il·lusió fora de mida. Ens han anunciat que arribaràs el proper diumenge, dia 27 d’octubre de 1974, a les onze del matí.

Podria haver començat aquest diari explicant-te els mesos que fa que ens tornem bojos amb papers, tràmits, gestions i traduccions... Seria llarguíssim descriure-ho tot. [...] Durant aquests darrers mesos ens han qüestionat un munt de vegades per què us havíem anat a buscar tan lluny... i jo reia per dins perquè hi ha coses que amb paraules no es poden explicar. 

Tots teníem la certesa, i ara quan més temps passa més clar ho veig, que en un moment determinat les nostres vides, quatre ànimes provinents de llocs totalment distants, es fusionarien per sempre.

Sé que és una de les històries que més vegades t’hauré d’explicar, perquè d’aquí a poc en seràs part implicada. El teu pare i jo desitjàvem tenir uns fills que la natura no ens podia donar, i vosaltres dues clamàveu per tenir uns pares que us havien estat arrabassats de les vostres respectives històries. I ara s’acaba aquesta pàgina per començar-ne una altra totalment nova tant per a vosaltres com per a nosaltres.”

Mx