Relat inspirat en el Doodle de Clara Rockmore
“És increïble” pensa en Léon “aquesta noia és única!”
La jove que té al davant acaba de sortir de l’adolescència però destil•la un amor i habilitat per la música innata.
La Clara fa moure els dits en l’aire creant notes que gairebé sempre encerta.
-Senyor Theremin? – el reclama la mare de la noia, la senyora Reisenberg, que està gairebé tan meravellada com ell.
-Ningú abans havia demostrat una naturalitat semblant amb el meu invent i havia aconseguit musicalitzar-lo d’aquesta manera! A vegades oblido que té oïda absoluta. –contesta embadalit el rus.
-El seu talent no ha parat de meravellar a tota la família des de que era petita, senyor Theremin. –coincideix la mare- Encara recordo quan als quatre anys va fer la seva primera audició per entrar al conservatori de Sant Petesburg... Era tan menuda que va haver de tocar el violí sobre una taula. –fa una pausa, tot remenant mentalment el bagul dels seus records –inclús després de tot el que vam passar després de la revolució per escapar d’aquell malson ella va seguir perseguint el seu somni aquí a Nova York, la terra de les oportunitats. –la mirada de la senyora Reisenberg s’endureix i s’omple de tristesa –i pensar que ha estat a punt de tocar amb l’Orquestra Simfònica de Curtis...-fa una pausa, arrossegant les paraules dolorosament- Pensàvem que el seu problema artrític no es manifestaria tan ràpidament. Tocar amb l’arquet s’ha convertit en tot un infern per a ella.
La Clara, aliena a la conversa, continua totalment immersa en l’instrument.
-Senyora Reisenberg, que la brillant i prometedora carrera de la seva filla com a artista del violí hagi acabat abans de començar em trenca l’ànima, però no ha d’oblidar que “molts creuen que tenir talent és una sort, ningú que la sort pugui ser qüestió de tenir talent”. A la Clara li anirà bé, n’estic segur.
Clara Rockmore i Léon Theremin
L’esmentada acaba de tocar i somriu, satisfeta. Està fascinada amb aquest invent des del primer dia. La seva bellesa visual, la màgia de crear música en l’aire és increïble. En el fons sent que el “theremin” pot aconseguir salvar la seva “salut musical”, damnificada sense el violí.
Quan les veu marxar, en Léon no pot evitar pensar “Una noia extraordinària”. La mateixa noia que dominarà i perfeccionarà el seu invent en un futur proper, però que a canvi robarà i deixarà fet miques el seu cor soviètic.
Write a comment