Taller de "SLAM" a Castelldefels 7/3/16

La notícia em ressonava a les orelles: “Aquest mes de març no hi haurà Club dels Experts a la Biblioteca Ramon Fernandez Jurado de Castelldefels!” Malauradament havien arribat molt poques novetats editorials de literatura juvenil i l’agenda no li acabava de quadrar a molts lectors del Club, jo inclosa. Però no tot estava perdut! Segons ens deia en un correu la moderadora del Club, Sílvia Nebot, “L’atzar ha fet que hagi sorgit una activitat extraordinària i molt interesant pel proper dilluns dia 07/03.  Ens han convidat -tant als membres del Club dels Experts i com als dels Club dels 15- a participar a una trobada de "SLAM" a la nostra biblioteca. Que què és això de l'SLAM? Es poesia amb rèpliques i contrarèpliques? Es rap sense música? Són duels literaris?  O potser és una de les més novedoses manifestacions de la cultura urbana? Doncs jo crec que és tot això i una mica més.”

 

Jo no n’havia sentit a parlar abans i la idea em va semblar d’allò més interessant! A més a més, comptaríem amb un expert en la matèria, Carlos Elías (més conegut en el món del SLAM pel seu alter ego Dante Alarido) guanyador del III Slam Nacional de Poesía de España (2013), el IV Slam Nacional (2014) i del I Campionat de Poetry Slam de Catalunya (2015). Com us podeu imaginar va ser tot un privilegi que vingués a ensenyar-nos en què consisteix l’SLAM i com aprendre a fer duels.

 

Doncs bé, un cop fetes les presentacions, més de vint parells d’orelles (d’entre 8 i 17 anys) van escoltar atentament les explicacions del nostre convidat sobre el naixement del SLAM. La Poesía SLAM (SLAM Poetry) va néixer oficialment el 1986, encara que ja feia tres anys que la idea començava a prendre forma a San Francisco i Chicago (E.U.A). El creador d’aquest moviment (avui en dia en ple auge) fou Marc Smith, qui havia treballat d’obrer gran part de la seva joventut però començà a escriure poesia al 19 anys. Smith era molt apassionat amb els seus ideals i no suportava els poetes “estirats” que llegien solemnement les seves obres, ja que als seus esdeveniments “ningú els escoltava”. Per un altre cantó, tots aquells poetes que “interpretaven” i no tenien pèls a la llengua van anar guanyant popularitat.

 

Dante Alarido (alter ego de Carlos Elías) recitant Batania
Dante Alarido (alter ego de Carlos Elías) recitant Batania

Segons Smith: <<La mateixa paraula “poesia” repel·leix a la gent. Perquè passa, això? Degut al que les escoles li han fet. L’SLAM torna a posar la poesia a l’abast de les persones... Necessitem gent que parli de poesia els uns als altres. Així és com comuniquem els nostres valors, els nostres cors, les coses que hem aprés i que ens fan ser qui som.>>

 

 

I precisament això és l’SLAM, una “baralla amb vers”, la possibilitat d’expressar-nos lliurement, la poesia com a entreteniment popular, quelcom que tothom pot fer i gaudir escoltant. “De la mateixa manera que el rap és afegir paraules als ritmes de hip-hop, s’ha generat SLAM als cercles culturals i poètics. Els dos són fills de la mateixa mare.” explicava el nostre convidat.

 

Segons Dante Alarido, l’SLAM es constitueix de dos parts fonamentals: la literària (és adir, la composició del poema) i l’escènica (com el representes). Les temàtiques principals (igual que a la poesia universal) són el desamor i la mort, encara que el repertori és completament lliure i hi ha “slammers” (practicants del SLAM) solemnes, humorístics... Per a tots els gustos, vaja! Però tots ells tan sols tenen uns pocs minuts per seduir als seus oients. “L’SLAM és agafar una tempesta i bolcar-la al públic en tres minuts” afirmava Dante Alarido. Tres minuts completament organitzats i planejats, això sí. L’SLAM no és gens amic de la improvisació i cada poema i la seva representació requereix una llarga preparació. I alguns ja ho prefereixen així, com ara el mateix Dante “Jo sóc un ballarí i improvisador nefast”.

 

“I com es memoritza? Fas servir tècniques?” va ser una de les preguntes del públic. “Sí, hi ha moltes tècniques per memoritzar” afirmà Alarido “De fet, l’SLAM ajuda a reforçar la memòria”. Una de les que a ell li funciona millor és repetir moltes vegades el text i visualitzar-lo alhora, com si fos part d’una pel·lícula.

 

“I com funcionen les votacions als concursos de SLAM?” vaig preguntar. “Malament.” contestà Dante Alarido entre els riures dels presents, ja que “hi ha diverses maneres de valorar els candidats”! A través de notes del jurat, amb “aplausómetros” rigorosos (mesurant la potència dels aplaudiments del públic)... Cada organització té el seu estil i a Espanya ja hi ha gairebé vint agrupacions de SLAM! La més gran de totes i pionera va néixer a Barcelona.

 

I és que, tot i aparèixer per primer cop a Amèrica, aquesta marea de poesia s’ha escampat per tota Europa! A països com Anglaterra i França l’SLAM inclús s’arriba a fer servir a centres educatius com “una eina de coneixement mutu” i del que t’envolta. I us estareu preguntat... Què passa quan slammers de tot el món s’ajunten? Doncs que tenen lloc els festivals internacionals. “Els festivals internacionals són Babel” assegurava Dante Alarido. Cada participant interpreta en un idioma diferent i a vegades s’arriben a subtitular en tres llengües les actuacions. Però el que més impacta al mateix Dante són les diferents tècniques i sons, diferents maneres de transmetre emocions amb la paraula. Els alemanys, per exemple, triguen entre 7 o 9 minuts a interpretar les seves obres perquè els seu vocabulari consta de mots molt llargs, i depenent de quins idiomes en un minut i mig ja en tenen prou.

 

Per un altre cantó, tot i que la part teòrica de la trobada va ser molt interessant, també vam ser testimonis de l’acció, i tots asseguts en una semi-rotllana vam veure el mateix Dante Alarido interpretar part dels seus poemes en directe. A més a més, per internet també vam escoltar a alguns dels seus companys com Marçal Font, Dani Orviz o Salva Soler. A través dels seus exemples, Dante ens va voler demostrar que fer SLAM no és gens difícil i molt encoratjador. Les estructures base dels poemes no tenen per què ser gaire complicades, tot depèn de les floritures i metàfores que nosaltres mateixos li vulguem afegir. Però de fet, a vegades menys és més

 

“Al principi anava molt atropellat” ens explicava Dante “però vaig aprendre a retallar i a fer pauses. Em vaig adonar que si treia dos centes paraules del meu text i el deixava en 400 podia fer pauses i donar-li més efecte i menys monotonia al text.”  

 

Com a últim exemple, Dante recità un parell de poemes del poeta basc Batania, que amb molt poques paraules sap transmetre tantes coses. El meu preferit... La nectarina | El montón de los poemas aparte.

 

I llavors ja sí, va arribar el moment de posar a prova els nostres coneixements recentment adquirits! Senyores i senyors, el primer concurs de SLAM de Castelldefels va comptar amb 5 participants de totes les edats i ben bé podria passar per un festival internacional perquè inclús vam escoltar un poema en anglès de la més jove de les poetesses! En general, tant sols comptant amb cinc minuts per escriure un vers de vint segons els resultats van ser força curiosos! O sigui que ja us podeu imaginar la meva sorpresa quan, per votació popular, vaig ser proclamada campiona! Quin gran honor! ;-D

 

Definitivament em vaig quedar amb ganes de més i amb una frase de Dante Alarido... “Amb l’SLAM a Catalunya podeu ser pioners!”

 

Aquí teniu el meu poema guanyador:

 

“Qui m’ho anava a dir?

Feia uns dies no m’esperava que vindria a la biblioteca

i em quedaria bocabadada

Escoltant lluites de paraules

que fan pessigolles a l’orella

i pessiguen l’ànima.

Fora vergonya! Benvinguda inspiració! M’he divertit tant!

Quan em preguntin què vam fer diré: SLAM!

 

  

Mx