Sant Jordi 2016 - La crònica d'una xapa

La Mixa no es fa responsable de qualsevol comentari o opinió expressada per la seva xapa ^^

 Quan em treuen de la bossa, veig que fa un dia radiant. El cel és blau i cap núvol s’atreveix a creuar-se en el seu camí. Estic rodejada de llibres i persones, i aviat sento com obren el meu imperdible i em col·loquen en una camisa, a l’alçada del cor d’algú. Oh, això està molt millor! Des de la meva posició tinc una visió privilegiada de 180º i puc veure com la resta de xapes de la llibreria Laie són entregades a una colla de joves ben diversos. Pel que puc esbrinar, seran els encarregats de portar-nos aquest dia de Sant Jordi per aconseguir accés lliure a totes les parades de la Laie a Barcelona, saber què se sent des de dins i documentar la Diada. 

Ostres, gairebé havia oblidat que avui és Sant Jordi! És broma, amb l’enrenou que hi ha a les llibreries és pràcticament impossible no ser-ne conscient! Sento com la Gemma Muñoz, la cap del Departament de Comunicació de Laie, els explica als recentment nombrats “reporters Laietans” que estiguin alerta... Avui serà un dia de molts nervis! Al seu costat en Jordi Ingerto, informàtic i especialista en màrqueting, els recorda el pla: entrevistar llibreters, vianants, floristes, escriptors... Tenen llum verda per viure com mai un dels dies més emocionants de l’any!

Tot i així, abans de separar-se i marxar de la parada de Laie al carrer Casp, els joves parlen emocionats i comencen a gravar-se entre ells. Noto com el cor de la meva portadora batega feliç, com si es trobés en el seu element. Ah! I no sé per què sento que la criden pel nom de Mixa (serà que té alguna fixació amb els gats?).

Després de petar la xerrada i entrevistar a l’encarregada de Marketing de Laie (Nàdia Puig), arriba l’hora de la veritat... S’apropa l’onada d’activitat més important del dia i és el moment de surfejar-la o caure en l’intent! L’objectiu: barrejar-se amb la multitud i arribar sans i estalvis a totes les signatures d’escriptors possibles! En el cas de la meva portadora, les de Sebastià Bennassar, Jofre Martell i Pere Mejan, i Patrick Ness i Bayona. Mare meva, quina cua! Si tingués pulmons, em penso que gairebé no podria respirar! El sol, arribant al seu zenit, es reflexa a la meva superfície brillant i arrenca reflexos de llum. Tot i així percebo que l’espera ha valgut la pena i la Mixa surt més contenta que un gínjol!

Menys mal que el més complicat ja ha passat... oi? Des del meu lloc al pit de la jove lectora veig com es comencen a formar hordes que travessen la Plaça Catalunya al compàs de la celebració i la cultura i, entre d’altres, flueixen pel Passeig de Gràcia com turbulents ràpids en un riu. Sembla prou descoratjador, no? Doncs per a la meva portadora no prou. Fa el cor fort i comença a fer rafting entre els vianants sense deixar de gravar amb el seu mòbil tot allò que li crida l’atenció.

Les arteries de Barcelona estan completament saturades i si segueixen a aquest ritme a algú aviat li donarà un infart! Desenes de persones desfilen com un exèrcit, intentant tallar-nos el pas, però jo m’agafo ben fort al meu imperdible i deixo anar un crit de guerra (encara que ningú el pugui sentir).

Passats uns minuts amb regust a eternitat per fi albiro la nostra destinació i faig un bot d’alegria: la parada de Laie a la Pedrera! Per fi podré entrar en acció! I així és: un cop arribem ens permeten entrar dins de la parada i ens retrobem amb la resta de reporters, que també han arriscat la pell enmig d’aquesta gentada. Els llibreters giravolten com baldufes acabades de llençar i gairebé no em dóna temps a saludar la resta de xapes que cadascun d’ells porten, però ja es veu que estan força marejades.

Als reporters Laietans també se’ls veu una mica cansats. Les firmes d’autors els han robat molt de temps (n’hi ha que és la primera vegada que celebren Sant Jordi a Barcelona i no s’esperaven tant d’enrenou) i no estan segurs de poder arribar a totes les signatures que tenien planejades! Una reportera fins hi tot carrega amb una maleta sencera de llibres, encara a mi em crida més l’atenció la xapa d’un pingüí que porta a la cintura (Hola preciosa! Ets una xapa personalitzada de noces? Perquè crec que em vull casar amb tu...).

Ja són la una del migdia i comencen els canvis de torns dels escriptors, ben bé com si juguessin al joc de les cadires (excepte per la música). La Mixa aconsegueix una firma de l’autora Care Santos i mentre espera que les cues de lectors disminueixin per poder gravar amb ella un clip pel seu reportatge, comparteix experiències amb els seus companys i segueix gravant entrevistes (ara és el torn d’una florista que valora positivament el que queda de Diada).

Gairebé dos hores més tard, els reporters Laietans enfilen cap a la llibreria/cafeteria Laie per recuperar forces. Ha acabat el primer round del dia i sembla que la onada de gent comença a remetre. No pas per gaire temps, però el suficient per poder caminar amb una mica més de normalitat.

 Un cop la meva portadora torna a tenir la panxa plena, marxa corrents acompanyada per la reportera amb la xapa del Pingüí (visca!) cap a la parada de Casp (on els firmarà els seus exemplars l’autor suec Jonas Jonasson). Aviat tots els reporters tornen a estar reunits, aquest cop per entrevistar l’encarregat de la secció Infantil i Juvenil de Laie i esperar el moment de parlar amb Jonasson en primícia. Quan aquest arriba me n’adono fins a quin punt la Mixa s’ho està passant bé! No hi havia tornat a caure però realment les seves pulsacions són tan agradables que em podria quedar adormida escoltant-les. Però no hi ha temps per això ni molt menys! Ha arribat el moment de passejar pel centre de la ciutat i gaudir d’una tarda brillant.

Malauradament, els núvols decideixen que ja n’hi ha hagut prou per avui de cels blaus i comencen a fer fora el sol, que es resisteix amb totes les seves forces. S’aixeca un vent que escombra el Portal de l’Àngel i acaba per imposar un xàfec que fa entrar en pànic a més d’un llibreter. Per sort estic plastificada, sinó jo també ho hauria fet!

Però amb pluja o sense, la Mixa està decidida a no perdre’s l’última signatura del dia, la de l’autor infantil alemany Knister i l’última però no menys emocionant entrevista, la de l’escriptor català David Martí.

Ara sí, els reporters Laietans es congreguen a la llibreria Laie al vespre per acabar el dia amb una selfie que per consens general ha quedat molt bé.

Pel que puc veure, la meva portadora també ha fet algunes fotos ben boniques per la seva part d’esplèndids paisatges de Barcelona i selfies amb els amics. Però la veritat és que amb una ciutat i una celebració tan meravelloses, qui no en faria de fotos precioses?

A casa, la Mixa i jo ens mirem. Avui ha sigut un dels dies més exhausts i més increïbles de les nostres vides però ha arribat el moment de separar-nos. Crec que ella trobarà a faltar sentir-se tan especial amb mi a sobre i jo trobaré a faltar estar a prop del seu cor... Tot i així sempre ens quedarà aquest Sant Jordi i qui sap? Potser també els que vindran! ;-)

Mx