Mentida

Títol: Mentida

Autora: Care Santos

Editorial: Edebé

Any d’edició: 2015

 Sinopsis:

La Xènia lluita per treure bones notes, impulsada per la il·lusió d'entrar a Medicina, però des de fa un temps el seu rendiment és més baix. I és que la Xènia s'ha enamorat, però no d'un noi del seu entorn, sinó d'un fantasma, d'una veu sorgida d'Internet amb la qual comparteix la seva passió per la lectura.

Com que la Xènia és decidida i el seu amor virtual no vol quedar amb ella, es proposa sorprendre'l, de manera que comença les seves investigacions amb les poques dades de les quals disposa.

I resulta que tot és fals, una mentida, ni la foto ni el nom són reals. Qui és en realitat la seva ànima bessona? Penedida per haver descuidat els estudis, ho confessa tot als seus pares, segura d'haver estat víctima d'algun desaprensiu. Però aviat un paquet inesperat li revelarà la identitat del noi amb el qual va compartir les seves més íntimes emocions. El paquet prové de la presó de menors i conté la història d'un assassí.

“Mentida” va arribar a mi com a obsequi d’una de les genials #kedades #booktuber del concurs Recomanollegir, cosa que em va fer extremadament feliç, perquè feia mesos que hi tenia la vista posada. Des de l’abril de l’any passat, per ser més exactes, quan el “Què Llegeixes” en va sortejar dos exemplars al final de la Lectura Compartida que jo moderava: “El vigilant en al camp de sègol” (de J.D. Salinger). I és clar, com que gràcies a la LC em vaig familiaritzar amb el tema, em va fer il·lusió pensar que algú hagués fet servir la novel·la de rerefons en un context més modern.

Sobretot m’han agradat les al·lusions que fa Santos a l’obra de Salinger, ja que aconsegueix que les dos històries s’entrellacin i semblin fetes l’una per l’altre. A més a més, en ambdós casos, encara que en un principi no ho sembli, el que dóna realment sentit a tot plegat és l’amor en comptes de l’odi com molta gent suposa.

A diferència d’un dels protagonistes, potser jo no diria que “El vigilant en al camp de sègol” em va canviar la vida, però el fet d’haver treballat en una extensa recerca sobre l’obra, i haver moderat i participat en un debat em va fer veure’l amb uns altres ulls. Igual que en el cas de la Xènia (personatge de “Mentida”) poder-ne parlar amb algú i intercanviar opinions altera la seva perspectiva i l’anima a endinsar-se en la lectura amb més ganes.

En el que sí he coincidit amb la Xènia ha sigut quedar-me enganxada des del principi! He de dir que la flexibilitat i escriptura polifacètica de Santos em sorprèn a cada llibre seu que llegeixo i “Mentida” no ha sigut cap excepció, una novel·la emotiva i colpidora que no us penedireu d’haver llegit. I el que us acabo de dir és veritablement del tot cert, d’això us en puc donar... Paraula de Mixa! ;-)

Mx