Títol: La dona de gris
Autora: Anna Maria Villalonga
Editorial: Llibres del Delicte
Any d'edició: 2014
Sinopsis: La dona no tenia cap atractiu especial. Ni alta ni baixa, ni guapa ni lletja, ni jove ni gran. Un personatge gris enmig de la massa gris. Amb un mocador al coll.
Una dona com qualsevol altra i un home que l’assetja. Un persecució apassionant en una novel·la intensa, plena de profunditat psicològica i de girs inesperats. Un viatge a l’interior d’uns personatges aparentment anodins superats cruelment per la realitat que els envolta.
Tot va començar com un joc per conjurar la rutina. No se li va acudir que, de vegades, els jocs se’ns escapen de les mans, impossibles de controlar.
Ressenya
Gràcies a la tertúlia literària d'aquest mes a la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado de Castelldefels vaig descobrir “La dona de gris”, la primera novel·la d'Anna Maria Villalonga, coordinadora a l'editorial Llibres del Delicte.
Si ja de per si el llibre em va agradar, després d’haver conegut l’autora i descobert de primera mà quins eren els seus objectius a l’hora d’escriure la novel·la, he de dir que encara m’ha agradat més.
El llibre t'atrapa des del principi. L'autora sap crear molt bé el misteri i la intriga que obliguen al lector a continuar llegint tot i que la història es centra en fets quotidians i anodins que ens podrien succeir a tots. Els capítols passen volant i la narració, inspirada i fresca a parts iguals, t’involucra de ple en la història. De fet, des dels actes dels personatges fins a les reflexions del protagonista fan que el lector es senti d'allò més identificat.
“La dona de gris” no deixa de ser també una masterclass del gènere negre, doncs analitza i desmitifica els tòpics de clàssics del cinema i la literatura (com ens va dir a la tertúlia: “es nota que sóc professora!” ^^)
És també per aquest motiu que, segons Villalonga, els lectors més puristes del gènere, no la consideren una novel·la negra, doncs s’allunya dels estàndards i busca innovar i sorprendre el lector des de diferents angles. A mi també em va confondre al principi (no era el que m’esperava en absolut) però després he acabat valorant el gran repte literari que l’autora es va proposar: reivindicar la narrativa curta, i aconseguir atrapar el lector a una història on qualsevol podria considerar que no hi passa gran cosa. Per a mi el resultat és tot un èxit!
El que més m’ha agradat, però, ha sigut aquest toc cínic i humorístic que emmascara una punyent crítica a la societat: als baixos fons, la immigració, les drogues, el maltractament de gènere, la mort, les masses, el control i vigilància dels governs...
No us puc dir gaire cosa sobre la trama per no esguerrar el misteri, però sí que...
a) m’he sorprès allà un l’autora buscava ser trencadora
b) els petits detalls han aconseguit ser misteriosos i interessants, i
c) el final m’ha deixat amb ganes de més!
Fins i tot m’ha agradat el missatge de l’editorial a la darrera pàgina del llibre...
“Llibres del Delicte vol agrair-te el temps que has dedicat a la lectura de La dona de gris. Esperem que el llibre t’hagi agradat i, si ho consideres oportú, t’animem a recomanar-lo a un altre lector”
Que si el recomano? Per descomptat!
Mx
Write a comment