o   Villalonga introdueix el seu llibre dient que pel lector més purista del gènere, “La dona de gris” no és ben bé novel·la negra. A ella li agrada considerar-la atípica, encara que sí reflecteix les parts fosques de la nostra societat que es podrien millorar.

o   De fet la seva idea era fer evolucionar el gènere, acostar-nos a la quotidianitat: “Nosaltres també ens podem trobar amb coses insospitades”

o "Principalment jo volia parlar de la solitud a la gran ciutat”. Qualsevol gran ciutat, però com confessava l’autora molta gent l’ha relacionat amb Barcelona.

o  Tampoc coneixem el nom del protagonista, segons sembla és un recurs literari per reforçar el seu anodisme present a altres llibres com per exemple “Rebecca” (Daphne Du Maurier).

o   L’altre gran repte que es va proposar fou “que l’acció fos fruit dels personatges [...] enganxar al lector sense que passi res gruixut i sense caure en tòpics”.  

o   I per últim, volia que la novel·la fos un homenatge a la narrativa breu. “Es poden dir moltes coses en poques paraules” afirma. 

o   Respecte el desenllaç “a mi els finals feliços forçats no m’agraden” però sí que estava disposada a fer evolucionar el personatge en la justa mesura i imposar una mica de justícia. Tothom està d’acord en que és l’acabament perfecte. 

o   I quina edat té? li pregunten els assistents. “Jo crec en el lector actiu” contesta. És a dir, donar carta blanca perquè ens imaginem tants aspectes d’ell com vulguem. De fet, el personatge inclús la va arribar a sorprendre a ella mateixa! “L’únic que no havia decidit és que parlés en primera persona a través de la llibreta. És com si em digués <<Deixa’m parlar a mi, Anna>>”

o  D’altra banda, Villalonga també advoca en contra de l’abús de morbo i sensacionalisme que hi ha avui en dia. “No em recreo en la lletjor [...] suggerir genera  més intriga”. Últimament considera que es publiquen molts llibres que es dediquen a descriure el mateix que veiem al telenotícies. Hi ha qui ho defensa afirmant que són coses que han de ser explicades. “Sí, però no com qui escriu un article” afirma Villalonga. Al cap i a la fi, “Tot està escrit, la gràcies és escriure-ho diferent”

o   Jo comento que el llibre sembla una masterclass magistral sobre la novel·la negra, perquè a part de fer referència a una pila de clàssics (“busco desmitificar els tòpics” diu ella), explica en tot moment l’evolució de la trama. “Se’m nota que sóc una entesa” contesta entre riures però assegura que “m’ha sortit volent relativament per enganxar al lector”.

 o   I com no, una de les finalitats de la novel·la negra és fer crítica social, un punt on Villalonga l'encerta de totes totes, denunciant la vida als suburbis, les drogues, els maltractaments i tants d’altres!

o   Un cop analitzada la novel·la ens endinsem en debats molt interessants sobre...

o   Com les motivacions internes dels homes i les dones fan diferents els seus llibres.

o   Els falsos mites de viure escenes d’intriga i acció a la vida real

o La creença de que els autors de misteri siguin per norma general perversos i que donen idees als criminals: “El factor imitació sempre ha existit, igual que la negror humana” i a  més a més, si així fos “els assassins ja haurien de ser perfectes!” 

o  Les traduccions abusives dels autors suecs “també ens arriba molta morralla i ens perdem el millor dels italians, francesos...”

o   Com la gent està renegant dels orígens de la novel·la negra criticant a autors com Agatha Christie o Sir Arthur Conan Doyle, quan els seus llibres segueixen sent vigents i les seves crítiques a la societat magistrals.

o   Després de sentir a Villalonga parlar amb tant entusiasme sobre una pila d’autors (Empar Fernández, Philippe Claudel, Núria Cadenes, Ingrid Noll...) li pregunto “D’on et ve la passió pel misteri?” “Jo sóc apassionada en tot!” contesta amb un somriure i explica que des de petita sempre ha llegit molt de tot.

o  Parlant de llegir novel·la negra, una de les assistents afirma que després de sorprendre’s amb “La dona de gris” li han tornat les ganes de redescobrir més llibres del gènere. Però per sobre de tot, estic d’acord amb el comentari d’una altra lectora a Villalonga: “Tot el que has volgut ho has aconseguit: és simple, concret i amb intriga fins al final”

A què esteu esperant, doncs, per llegir-lo?

Mx