Títol: L’assassí que va somiar amb un lloc al cel
Autor: Jonas Jonasson
Editorial: Catedral Books
Any d’edició: 2016
Sinopsis: Tots els delinqüents d’Estocolm persegueixen l’home més estimat de Suècia: un assassí a sou retirat que acaba de sortir de la presó i s’ha aficionat a l’alcohol i la Bíblia. Acompanyen l’exassassí una parella d’enamorats que el protegeixen i l’utilitzen per engegar un negoci que els farà rics: fundar una Esglèsia on regar generosament la paraula de Jesús amb vida de missa, una lloc de recolliment per predicar que el camí de la santedat també es por recórrer fent esses.
Benvinguts a una història frenètica d’amor, salvació i ressaca. Sant, sant, sant, és l’assassí!
ressenya
Quan em vaig assabentar que Jonas Jonasson vindria a Barcelona per Sant Jordi, no em vaig poder estar d’aconseguir un dels seus llibres. Coneixia la seva fama i havia gaudit de l'adaptació a la gran pantalla de “L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra” (sí, em declaro culpable d'haver vist la peli sense llegir la novel·la!) així que vaig decidir donar-li una oportunitat a l’últim dels seus llibres.
Aquella Diada no tan sols vaig aconseguir el meu exemplar firmat, sinó que a més a més (gràcies al projecte dels Reporters Laietans) unes quantes joves lectores i jo vam poder fer-li una entrevista al seu autor! Ens va explicar que no era la primera vegada que venia a Barcelona -una ciutat molt bonica en la seva opinió- però que mai abans havia vingut per Sant Jordi. Tot i que l’havien intentat preparar pel que es trobaria, Jonasson va assegurar que no ho havien aconseguit en absolut. És més, va descriure l’atmosfera com “impressionant”: “És molt més, és més gran, més fantàstic!”
Entre d’altres coses, també ens va fer cinc cèntims sobre el nou projecte en el que estava treballant, que al igual que els seus altres llibres gira al voltant de l’humor i l’auto-distància. Segons Jonasson tot el que el món necessita per millorar és aprendre a riure’s d’un mateix i veure les coses amb perspectiva.
Tornant a la ressenya, quan finalment vaig poder llegir “L’assassí que va somiar amb un lloc al cel” el vaig devorar en pocs dies gràcies a una narració molt amena i lleugera. Sempre ho dic: escriure humor és el més complicat que hi ha perquè a tothom ens poden fer plorar les mateixes coses (a menys que siguis l’Anders l'Assassí, és clar) però cadascú riu per motius diferents. Tot i que el sentit de l’humor de Jonasson no és el que a mi personalment més m'agrada, reconec que en alguns moments em va recordar al meu autor preferit, Terry Pratchett, ja que gairebé cada pàgina està carregada de cinisme i la crítica social ben afilada. Jonasson no es mossega la llengua en cap moment i mostra un reflex augmentat i més hilarant de la nostra societat -encara que la realitat sempre supera la ficció-.
Tot i que en general vaig gaudir de la lectura, reconec que alhora vaig ser víctima de les meves altes expectatives. La trama no em va acabar de fer el pes i a més em va recordar bastant als anteriors títols de Jonasson. D’altra banda, el punt àlgid de la història és difícil de distingir i el que es prepara com un desenllaç apoteòsic acaba passant d’una manera molt precipitada.
Pel que fa als personatges, m'han semblat interessants i més complexos del que aparenten a primera vista. A més a més, tot i que la majoria són persones ben poc honrades, Jonasson aconsegueix que els hi acabem agafant estima i ens posem de la seva banda.
La veritat és que en acabar de llegir un bonic somriure va aterrar als meus llavis. I encara vaig somriure més al descobrir tots els detalls que amaga el llibre i que us entretindran un cop acabada la lectura com ara el “Dramatis Personae per ordre d’aparició (i en alguns casos de desaparició)”, els Agraïments, “Els 10 manaments d’Anders” o inclús el detall final dels vins beguts joiosament durant l’edició del llibre. ^.^
En fi, com diu la portada de la cinquena edició... “150.000 catalans no ens podem equivocar tant. I tu encara no el tens?”
Mx
Write a comment