Quan em dirigia cap a la presentació de “El noviembre de Kate” a la Casa del Llibre el dia 23 de setembre, el cel semblava estar apunt de descarregar sobre el Passeig de Gràcia una tempesta tan gran com la que vaticina un dels personatges del llibre. O potser tan sols eren imaginacions meves.
Em va donar la impressió que em queia una diminuta perla d’aigua al nas i al canell, però quant més em preguntava si de veritat es tractava d’una gota de pluja, menys segura n’estava. De tota manera, al entrar a la llibreria totes les meves preocupacions es van esvair.
Els seients del públic s'ompliren amb una rapidesa increïble molt pocs minuts abans de començar, però vaig aconseguir agafar un bon lloc. Davant meu, de cara al públic, seien Blanca Rosa Roca (directora de Roca Editorial), la periodista i poeta Susanna Lliberós Cubero, i la seva amiga: l’autora del llibre que ens havia reunit a tots allà: Mónica Gutiérrez.
Blanca Rosa va inaugurar la presentació tot explicant com va arribar a conèixer la Mònica. Encara que ja no pot dedicar-li el temps que voldria, a Roca sempre li ha agradat descobrir nous autors a través dels llibres electrònics d’Amazon. Així és com mesos enrere va ensopegar virtualment amb el segon llibre de Gutiérrez: “Un hotel en ninguna parte”. Després de llegir-lo, de seguida es va voler posar en contacte amb ella per saber si tenia algun altre projecte entre mans. A Gutiérrez li va fer moltíssima il·lusió (a qui no!) ja que des de sempre li havia agradat el segell de Roca editorial i va pensar que hi encaixaria perfectament. Blanca Rosa estava totalment d’acord: “Estic molt contenta d’haver publicat aquest llibre” assegurava.
A continuació, va ser el torn de Susanna Lliberós, qui ens va regalar un preciós discurs replet de filosofia, poesia i paraules molt tendres cap a la seva amiga, amb qui anys enrere havia cursat la carrera de periodisme (ara ja sabem d’on li ve l'afició a la Kate, oi? ^^). Entre molts d’altres qualificatius, Susanna va descriure “El noviembre de Kate” com “un llibre absolutament deliciós”, “una teranyina d’emocions i vivències” que, com a la resta de llibres de Gutiérrez, conté l’essència concentrada de la personalitat de l’autora. Un llibre que “pren als lectors molt seriosament”. Un llibre amb uns personatges que “aguditzen els sentits i no es rendeixen mai” perquè no deixen de ser nàufrags convertits en herois.
Susanna fins i tot va citar Nietzche per referir-se a Mónica: “La potència intel·lectual d’un home es mesura per la dosis d’humor que és capaç d’utilitzar”. Gutiérrez amb raó es va quedar sense paraules després de la intervenció de la seva amiga. “De veritat jo escric això?” es preguntava impressionada entre els riures còmplices del públic.
Però si hagués que decidir-me per la definició ideal de “El noviembre de Kate”, aquesta seria la expressada per la seva autora, qui va descriure el llibre com una bola de neu de vidre entendridora amb paisatges captivadors. Afegia Gutiérrez: “M’agradaria que l’agaféssiu i la sacsegéssiu a veure què hi trobeu”. A cas per a un lector aquesta no és la millor invitació?
Abans de passar al torn de preguntes, Gutiérrez ens va parlar de l’origen de la novel·la feel good (llibres per “sentir-se bé”). A principis del segle XX aquests llibres tenien el propòsit d'aixecar la moral a tots aquells ciutadans que patien les conseqüències de les guerres. “Avui en dia estem patint una crisis” deia Gutiérrez “potser no ens bombardegen de moment, però vull que quan arribin a casa [els lectors] puguin tenir un moment de calma”.
Un cop el públic va tenir el torn de paraula, la presentació es va posar encara més interessant. Gutiérrez ens va confirmar que estava treballant en una quarta novel·la ambientada a Barcelona per petició de molts lectors. “També és feel good però molt Shakesperiana” ens desvetllà l’autora.
Però sé el que us estareu preguntant... Tindrem segona part de “El noviembre de Kate”? Sobre el tema d’una seqüela o spin-off, Gutiérrez va assegurar que en un principi havia escrit el llibre com a novel·la única, però que si el públic seguia insistint tot era possible: “Molta gent m’ha demanat una seqüela d’en Charlie”.
Jo personalment tenia ganes de saber l’origen del llibre. “Doncs en veritat jo no el volia escriure!” em va contestar Mónica entre els riures del públic. Segons ens explicà, tot va començar quan, igual que la seva protagonista, treballava els divendres pel vespre en una petita ràdio a Sant Joan Despí. Gutiérrez volia escriure una història íntegrament sobre el món de la ràdio, “però no sé què vaig fer i se’m va anar per altres camins!” va concloure. :-D
Després d’aconseguir el meu exemplar firmat (viscaaaa!) em disposava a tornar cap a casa quan vaig adonar-me que a fora s’estava desencadenant un calvari! La tardor, generosa de mena, va tenir el detall d’obsequiar-nos amb una tempesta de proporcions gegantines.
De totes maneres, si hi ha algun lloc en el món on no m’importa veure’m atrapada per la pluja és en una llibreria (lectors, vosaltres ja sabeu a què em refereixo, a que sí? ;-D)
En fi, m’agradaria acabar aquesta crònica igual que Susanna va acabar la seva intervenció: amb un poema de Ángel González “La verdad de la mentira” que us traduiré al català i que representa molt bé el que us trobareu entre les pàgines de “El noviembre de Kate”:
Al lector se li van omplir de sobte els ulls de llàgrimes,
i una veu amable li va xiuxiuejar a la orella:
<<Per què plores, si tot
en aquest llibre és de mentida?>>
I ell li va contestar: <<Ho sé,
però el que jo sento és de veritat>>.
Mx
Write a comment
Mónica Gutiérrez (Sunday, 25 September 2016 13:35)
De nou, moltíssimes gràcies per aquesta fantàstica crònica. Va ser un plaer conèixer-te, ets una lectora i una escriptora amb una sensibilitat molt expecial. Una abraçada.