Quan em vaig assabentar que Rhianna Pratchett venia a Barcelona el 6 de novembre a la Eurocon 2016 va anar de ben poc que no em caigués de la cadira. Sort que en aquell moment no estava asseguda! Tot i així les cames em van fer figa ;-)
Per aquells que no la conegueu, Rhianna és una veterana de la indústria dels videojocs, amb diversos premis i disset anys d’experiència en la professió. Escriptora de videojocs, dissenyadora de narrativa i periodista, ha treballant en títols com Tomb Raider (2013) i la seva continuació Rise of the Tomb Raider (2015), La espada celestial (Heavenly Sword), la saga Overlord o Mirror’s Edge. A més a més, és co-fundadora de Narrativia, la productora que posseeix els drets exclusius de multimèdia i comercialització de les obres del seu pare, el famós autor britànic Terry Pratchett.
Doncs bé, ara imagineu-vos tenir-la de convidada d’honor a la Eurocon, la convenció anual de ciència ficció europea que se celebra des de 1972 i que aquest any ha tingut lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) els dies 4, 5 i 6 de novembre. L’esdeveniment, amb el nom de “La narrativa del píxel: trobada amb Rhianna Pratchett”, va anar a càrrec de la periodista especialitzada en tecnologia, videojocs, economia Mobile i startups Gina Tost.
Acompanyada per una traductora al castellà, Tost inicià la trobada animant a Rhianna a parlar sobre la seva passió pels videojocs. Pratchett es remuntà a la seva infància rodejada de consoles i ordinadors per explicar-nos algunes anècdotes divertides sobre les seves aventures virtuals.
El públic escoltava ben atent i tan sols trencava el silenci per riure amb l’humor de Rhianna i la còmica situació de la traductora, que lluitava heroicament per seguir el ritme de les llargues respostes de Pratchett i no deixar-se ni una sola paraula per traduir al castellà.
A continuació Tost parlà de la carrera primerenca de Pratchett, quan aquesta començà a treballar per a la revista Minx el 1998 convertint-se en una dona pionera fent ressenyes de videojocs, o quan a la seva posterior feina a PC Zone viatjà arreu del món i conegué a tota mena de gent del sector.
Respecte a la seva carrera com a escriptora de videojocs, a la conversa no van faltar mencions a l’èxit de les entregues de Tomb Raider (sobre les qual Pratchett es sentia en especial “alleujada” ja que les expectatives havien sigut molt altes) o a la premiada saga “Overlord” que va agradar inclús a la gent poc partidària de l’estil narratiu de Pratchett.
Gina i Rhianna van debatre per què les històries dels videojocs són tan importants, com fins i tot els jocs més simples tenen una línia argumental, el repte que suposa trobar l’equilibri entre la jugabilitat i la història...
“I què en penses d’aquells jugadors que, com a mi, només ens agrada jugar i disparar a qualsevol cosa que es mogui per la pantalla?” preguntà Tost. No va ser necessària la traducció de la intèrpret quan Rhianna exclamà “Fora d’aquesta sala!”. Un cop les riallades es van esvair, Pratchett va aclarir que sempre hi haurà jugadors que no volen saber més sobre el món on estan jugant “no puc fer res per ells, només m’interessen aquells a qui sí els apassiona la història”.
A mesura que avançava la xerrada, els espectadors també vam poder sentir a Gina i Rhianna parlar sobre altres estils de narrativa als videojocs (com ara la dels “simuladors per caminar”), l’evolució de tècniques com la captura del moviment o les diferències entre el cinema i el videojoc. Per seguir millorant, Pratchett va reivindicar la importància d’aprendre més sobre de la mecànica del teatre enlloc de voler imitar el cinema, doncs el sisè art és força semblant alhora de crear l’ambient, els personatges i interactuar amb el públic.
Finalment arribà un dels moments més esperats per tots, la intervenció del públic, moment en el qual no vaig perdre la oportunitat de demanar a Pratchett quins consells donaria a aquells que volguessin seguir els seus passos i convertir-se en escriptors de videojocs. Si voleu sentir la seva resposta sencera, aneu al minut 52 del vídeo de la trobada. En resum, Pratchett recomanà:
1. Jugar a molts jocs per descobrir totes les maneres possibles de narrar històries a través d’ells
2. Assistir a tota mena de conferències i xerrades sobre videojocs per conèixer a la gent del sector
3. Ser sociable i fer molts contactes, (no se sap mai les portes que t’obrirà en un futur!)
4. Polir les dots d’escriptura i llegir molt per aconseguir-ho.
La ronda de preguntes contà de moments també molt emotius, com quan Pratchett, contestant a una pregunta del públic, explicà com s’havia basat en la relació amb el seu pare per construir la de Lara Croft amb el seu. També hi ha qui tractà d’estirar Pratchett de la llengua per saber si hi havia en marxa algun projecte per la tercera entrega de “Tomb Raider”, però Rhianna es mostrà totalment hermètica al respecte. Inclús en el cas de que hi hagués la idea, Rhianna recalcà que aquesta mena de projectes porten anys per desenvolupar-se.
Un cop acabada la trobada, arribà un altre moment molt esperat per alguns... Les signatures! Personalment vaig tenir la gran sort de ser la primera i aconseguir que Rhianna em signés el meu exemplar de “Mirror’s Edge”, un joc que vaig gaudir enormement amb la meva família i que va ser tot un repte personal acabar. ^.^ Després de fer-nos una foto plegades, no vaig poder evitar confessar-li que era una gran fan del seu pare Terry Pratchett i que em sentia molt feliç d’haver pogut conèixer en persona la seva més gran creació.
Quan vaig sortir del CCCB encara tremolava i gairebé se’m va escapar unes llàgrimes de l’emoció. El meu cor albergava un remolí de felicitat, alegria i entusiasme, mentre que el meu cap no parava de donar voltes al que acabava de passar. Això, sí, d’entre tots ells un sobresortia amb especial força: “Necessito canviar la meva foto de perfil JA!”
Write a comment