VS.
Introducció:
Vaig animar-me a llegir “No està escrit a les estrelles” de John Green fa tres anys enrere gràcies a la LC que se’n va organitzar al QL , una lectura molt punyent i intensa per a mi. Encara recordo l’emotiva conclusió final que vaig escriure:
Tot i que no sóc gaire aficionada a les novel•les realistes, he de reconèixer que No està escrit a les estrelles m’ha marcat un abans i un després en la meva vida com a lectora.
Aquesta és una història dura i a la mateixa vegada bonica, increïblement divertida al igual que mordaç i trista, meditativa i realista, una novel•la que ens obre els ulls a la vida, una cosa tan aparentment simple d’aconseguir, però tan injusta i difícil de conservar per a molta gent.
Amb una narració fluïda i captivadora, John Green ens ensenya a apreciar el que tenim i a viure la vida al màxim, doncs no perquè aquesta se’ns acabi i tinguem por de fer mal a les persones que estimem hem de deixar d’estimar.
Dos anys després de l’estrena de l’adaptació a la gran pantalla de “No està escrit a les estrelles” (Bajo la misma estrella, The fault in our stars) m’he llançat a la piscina i he decidit veure-la. La meva pregunta és... serà aquesta pel·lícula un gran xof?
Opinió
Doncs la resposta és no. La pel·lícula en sí m’ha agradat molt! El ritme, l’ambientació, els actors... Potser degut als papers que els hi va tocar fer a la saga de Divergent, Shailene Woodley i Ansel Elgort no estaven a la meva llista d’actors preferits, però la meva opinió ha canviat bastant després de veure la seva interpretació a “No està escrit a les estrelles”.
L’adaptació:
Si la memòria no m’enganya, l’adaptació del llibre passa amb nota la prova del cotó fluix! Tot allò que recordava del llibre apareix a la pel·lícula i la majoria de diàlegs són calcats als originals! Fins i tot han mantingut els missatges de text que s’envien els protagonistes! Mentre la veia, simplement no m’ho podia creure... Em trobava davant d’una bona adaptació de veritat!
El final:
Quan vaig llegir el llibre, recordo que el final va ser la part que em va semblar més llarga i dura de tota la història. A la pel·lícula, en canvi, està tot més resumit, de manera que he pogut reviure la història i els missatges que transmet l’autor sense haver de patir tant com a la novel·la.
Llibre vs. Pel·lícula:
La veritat és que aquest cop Hollywood no m’ho ha posat tan fàcil. Realment és un Llibres vs. Pel·lícula molt complicat, perquè els dos formats es complementen molt bé enlloc de competir entre ells. A més a més, conec lectors que han preferit la pel·lícula al llibre perquè l’essència concentrada de la història els va emocionar més que no pas mentre llegien.
Tanmateix em quedo amb el llibre per la simple raó de que conté molts més matisos i reflexions. Quan el vaig llegir em va semblar una novel·la molt especial i profunda, des de la narració fins a la trama, i potser no hauria gaudit de la mateixa manera la pel·lícula si no conegués d’avançada tots els secrets de la trama. ;-)
Recomanació:
Si heu vist la pel·lícula i us heu quedat amb ganes de més, llegiu el llibre, us prometo que us sorprendrà (paraula de Mixa!). Si, per contra, només heu llegit el llibre, no tingueu por i mireu la pel·lícula. És un magnífic recordatori de que les bones adaptacions de llibres no són un mite urbà!
Mx
Write a comment