Les possibilitats estaven en l’aire. El dia 17 de novembre em trobava a la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado de Castelldefels apunt de descobrir si la xerrada amb la científica i escriptora Sònia Fernández-Vidal seria un èxit. Per sort, no estava sola: m’acompanyaven alguns companys del Club dels Experts, com ara la Clàudia, la Júlia i la Sofía, totes plegades amb moltes ganes de conèixer l’autora de llibres tan especials com “La porta dels tres panys” o “Quantic Love” entre d’altres.
De fet, des del moment en que vàrem entrar a la sala Margarida Xirgu estava clar que ens esperava quelcom fora de l’usual: a sobre de les cadires del públic vam trobar uns papers misteriosos que deien amb lletres grans... “The Big Bell Test” Les meves companyes i jo ens vam mirar encuriosides... Quin enigma! La solució no trigaria en arribar, però seria encara més sorprenent!
Uns minuts abans de començar la xerrada (que se celebrà en el marc de la 21a Setmana de la Ciència) la Maria Martí, gerent de projecte en l’equip de Transferència de Coneixement i Tecnologia de l’ICFO (l’Institut de Ciències Fotòniques de Castelldefels) va aprofitar per proposar-nos quelcom emocionant i increïble: participar en un experiment mundial. Sí, sí, com ho sentiu! The Big Bell Test és un projecte organitzat per onze laboratoris internacionals que pretén portar a terme una sèrie d’experiments de física quàntica durant un dia en concret amb l’ajuda de la màxima quantitat de persones.
I en què consistirà l’experiment? Doncs molt fàcil: jugar a un videojoc. No cal que digueu res, la mateixa cara que teniu en aquests instants és la que se’ns va quedar nosaltres durant l’explicació de Maria Martí! :O Per passar els sis nivells del Big Bell Test l’únic que haurem de fer es comportar-nos de la forma més imprevisible que ens sigui possible, per així crear seqüències aleatòries d’uns i zeros. Aquests bits arribaran a diferents laboratoris arreu del món i controlaran els seus experiments decidint quina medició es fa sobre partícules, àtoms, fotons i superconductors. Per dir-ho d’una altra manera, si el projecte té èxit podríem ajudar a grups científics a codificar missatges per fer les comunicacions més segures o avançar en el disseny d’ordinadors quàntics entre d’altres! Sona temptador, oi? ^.^
Així que ja ho sabeu: apunteu-vos a l’agenda que el 30 de novembre milers de persones des de la Xina fins a Sud-Amèrica passant per Austràlia estaran jugant al Big Bell Test. I vosaltres, us ho perdreu? Si voleu saber més informació entreu a www.thebigbelltest.org!
I ara sí, un cop la Maria Martí es va acomiadar (no sense haver-nos deixat bocabadats) li va cedir la paraula a la Sònia Fernàndez-Vidal, qui ens donà les gràcies per la nostra assistència. “Segur que quan heu dit als vostres veïns que veníeu a una xerrada de física quàntica us han mirat de manera estranya.” va dir entre els riures dels assistents, i afegí més endavant “Tan sols espero que quan els torneu a trobar com a mínim els hi pugueu dir que ha estat una xerrada interessant.”
Amb aquestes paraules, i d’una manera dinàmica, interessant i divertida, Fernàndez-Vidal va procedir a mostrar-nos la seva presentació, endinsant-nos en el món de la ciència i la física. Per parlar sobre les seves utilitats i avenços, ens mostrà imatges de personatges de fantasia i ciència ficció, com per exemple en Harry Potter amb la seva capa d’invisibilitat. De cua d’ull vaig poder veure com la Sofia (la més Potterhead de tot el Club dels Experts) donava un bot a la seva cadira. Quan la Sònia li va explicar que la investigació dels meta-materials podia fer que els nostres rebesnéts heretessin una capa d’invisibilitat real, estava clar que havia aconseguit captar la seva màxima atenció.
Però no només a ella! A mesura que anava transcorrent la xerrada, Fernàndez-Vidal ens va guanyar a tots exemplificant conceptes, teories i teoremes amb vídeos i històries d’allò més interessants, com la de l’experiment amb monos, plàtans i una escala per explicar l’evolució de les creences. I la importància de no perdre mai l’esperit crític: “Els científics no diem veritats universals, sinó veritats provisionals”. I Sònia va afegir que “quan sento respostes com ‘sempre s’ha fet així’ se’m posa la pell de gallina i m’agafa al·lèrgia”.
També aprenguérem sobre la superposició, l’efecte fotoelèctric o els àtoms entre d’altres (sabíeu que estan gairebé buits i que tots els àtoms de la humanitat junts serien de la mida d’un terrós de sucre?). A més a més, a través de la ciència Sònia ens va acabar donant lliçons de vida molt boniques com ara que els processos d’atenció del nostre cervell demostren que depèn d’un mateix posar l’atenció en coses positives enlloc de negatives... O com la percepció que tenim del món demostra que “veiem allò que creiem”... Inclús com la indefensió apresa és un clar exemple de que hem d’anar amb cura amb les ordres que donem al nostre cervell, doncs si ens diem “no puc fer-ho” la nostra ment farà tot el possible perquè així sigui.
El que ja us puc assegurar és cap dels presents podia apartar la mirada de la Sònia, que no parava de moure’s per l’escenari i ens hipnotitzava amb el seu somriure. L’hora va passar gairebé volant! A continuació va tenir lloc la ronda de preguntes, i estigué encantada de resoldre tots els dubtes dels assistents.
Em va agradar en especial com Fernàndez-Vidal, durant un dels debats que sorgiren, va afirmar que les utilitats de les matemàtiques i les ciències s’haurien d’explicar millor als col·legis i instituts. Segons ella, passa el mateix amb la música: “Quan els hi expliquis que es pot fer Jazz, voldran aprendre els arpegis i els acords, per molt difícil que sigui practicar-los.”
Això sí, un dels millors moments de la vetllada va ser quan la Clàudia, la Júlia, la Sofía i jo ens vàrem apropar a la Sònia perquè ens signés els nostres exemplars. Va ser la cirereta del pastís! Després de conèixer a la Sònia Fernández-Vidal estic convençuda que en tots i cadascun dels multi universos sens dubte aquesta xerrada hauria estat un èxit. ;-)
Mx
Write a comment
Sofia (Friday, 18 November 2016 18:33)
Una experiencia inolvidable amb tots vosaltres i la Sonia, genial!