- És inadmissible! N’hi ha que treuen foc pels queixals!
- Quin debat més aferrissat... Et pots creure que per tot plegat es puguin trencar amistats?
- El món sencer n’ha fet ressò, està en boca de tothom! La ràdio i els diaris en van plens... Per no mencionar la televisió!
- Hi ha gent que ho defensa a capa i espasa... Quina tensió!
- Tant reunir-se perquè això acabi així?
- Un solució molt precària, em sembla a mi.
- L’espera és insuportable... La gent comença a estar cremada...
- Però si ja se sap que tots són corruptes! Tot està pactat... Res passa per casualitat.
- Més de cent anys des de la seva fundació per prendre ara aquesta decisió?
- Saps que inclús ara s’absenta i que pot ser que ho torni a fer durant el gran dia?
- Quin enrenou! Des dels entesos i experts fins al ciutadà més normal volen dir la seva i parlar-ne durant una estona.
-Tens tota la raó, - em diu el meu amic. – La investidura del nou president del govern ha estat una broma.
-Però de què m’estàs parlant? – li contesto – Mira que donar-li el Nobel de Literatura a en Bob Dylan!
Mx
Write a comment