El BookTag dels Reis Mags (amb Marc Gabernet)

Marc: Doncs el millor llibre que m’han regalat al 2016 va ser un llibre que em va regalar ma mare per sorpresa i es titula “El desorden que dejas” que per cert és Premi primavera de novel·la 2016. És un thriller psicològic protagonitzat i narrat en primera persona que explica la vida d’una professora substituta que un dia a classe rep una noteta on l’amenacen de mort. Tot seguit descobreix que l’antiga professora a la que està substituint es va suïcidar sense aparentment motius. Una història que et deixarà amb el cor a la gola. I tu, Mixa, quin?

Mixa: Doncs un dels llibres que m’ha fet més il·lusió regalar aquest 2016 ha sigut Haru de Flavia Company (que per cert, el vaig agafar per primer cop aquí a la biblioteca).

Marc: Ens en fas cinc cèntims?

Mixa: Aquest llibre explica el desenvolupament emocional i personal de la Haru, una noia que és enviada a estudiar l’art del tir amb arc en un dels millors dojos d’Orient després de la mort de la seva mare. Allà aprendrà lliçons molt valuoses, però el seu viatge no ha fet més que començar.

Marc: I cap on ens portarà?

Mixa: Doncs ho hauràs de descobrir tu mateix! Tan sols et puc dir que la Flavia Company ha escrit tot un homenatge a la filosofia oriental, a cada pàgina s’hi amaguen missatges, valors i reflexions profundes de les que el món sencer n’hauria de prendre nota! Com diu la sinopsis... Quan llegeixis Haru, llegiràs la teva vida d’una altra manera.

Marc: Doncs aquest 2016 he descobert a molts autors però les que més m’han sorprès han estat Iria G Parente i Selene M Pascual autores de varis llibres que han escrit en conjunt, però el que més em va agaradar va ser “Sueños de Piedra”.

Mixa: Tothom parla de “Sueños de Piedra” últimament... De que tracta?

Marc: “Sueños de Piedra” és una història d’aventures fantàstiques que narra el viatge de dos personatges totalment diferents però que es necessiten l’un a l’altre per arribar als seus objectius. I no et dic res més que després a les xarxes em mengen per culpa dels spoilers!

Mixa: Jeje, doncs alguns dels meus nominats a “l’autor revelació 2016” són Lluís Prats, autor de “Hachiko el gos que esperava”, Rick Riordan, el creador de Percy Jackson i Francesc Puigpelat autor, entre d’altres, de “L’artilleria de Mr Smith”.

Marc: Aquest llibre em sona... Pot ser que sigui un dels nominats al “21è Premi de Literatura Protagonista Jove”?

Mixa: Sí, just a la categoria de 13-14 anys. El veredicte es farà públic el 30 de maig, i crec que es mereixeria guanyar.

Marc: Per què ho creus?

Mixa: Perquè “L’artilleria de Mr. Smith” narra la increïble història d’amistat d’en Xavier i en Mateu durant la Guerra Civil Espanyola. L’un de 14 anys és fill d’un enginyer a les ordres de Franco i l’altre és fill d’un anarquista, que als seus 16 anys està a punt d’incorporar-se al front. Quan en Xavier descobreixi l’arma secreta que ha ajudat a preparar el seu pare per anihilar el bàndol republicà, se li plantejarà el dilema més crucial de la seva vida.

Marc: Trairà el seu pare? Salvarà el seu amic? Uau, és un gran dilema, no?!

Mixa: Ho és! I a més a més una preciosa història sobre l’amistat, l’amor, el valor, la fidelitat i la tolerància. Una veritable lliçó d’humanitat, vaja!

Marc: Segurament em matin després d’això, però hi ha que ser sincer. No m’ha agradat gens la saga Divergente. Crec que és una distòpia amb una idea original molt bona però el llibre crec que està amb massa “relleno”. Masses descripcions que al principi estan bé però quan hi ha escenes d’acció fan que t’avorreixi una mica la lectura.

Mixa: Doncs per a mi, una de les grans decepcions d’aquest any ha estat “Harry Potter y el legado maldito”, la obra de teatre escrita per John Tiffany i Jack Thorne.

Marc: Ui, he sentit a dir que hi ha molta controvèrsia al voltat d’aquest llibre!

Mixa: Ja ho pots ben dir! A veure, en el seu favor diré que llegir l’obra en format de teatre no em va resultar farragosa (al contrari, trobo que agilitza la història i dóna més sensació d’acció) i la veritat és que em va emocionar retrobar vells personatges de la saga, però per la resta... sincerament la trama deixava molt que desitjar i s’aguantava per un fil.

Marc: Ara ja entenc perquè hi ha qui considera aquest llibre més aviat com un fanfic

Mixa: Exacte, però mira què et dic, Marc! Crec que hi ha Potterheads que inclús han escrit fanfics millors!

Marc: Zasca! 

Marc: Jo crec que tant per a tu com per a mi, 2016 ha estat un dia d’emocions fortes en aquest àmbit. A Sant Jordi vam poder parlar amb Care Santos, Javier Ruescas, Jordi Serra i Fabra i un fotiment d’autors més però el que més em va marcar va ser poder conèixer a en David Duchovny el dia dela presentació de “Holy Cow”, Vaca Sagrada en català. Un llibre que em va fer pensar un munt. A més l’acte va ser molt tancat, vam assistir uns pocs afortunats i em vaig sentir en família al veure’m rodejat dels periodistes de la premsa catalana.  

Mixa: Ai si! Em va encantar poder compartir uns minuts amb en David. I a més recomano el llibre, crec que dona moltes lliçons de vida.

Marc: I tu Mixa, a quin autor has tingut el plaer de conèixer aquest 2016?

Mixa: Aquest 2016 he tingut el plaer de conèixer uns quants escriptors, però em va fer especial il·lusió conèixer a la Sònia Fernàndez-Vidal, autora de “La porta dels tres panys” quan va venir a la Biblioteca Ramon Fernández-Jurado de Castelldefels a parlar sobre física...

Marc: Física? Que avorrit, no?

Mixa: Però què dius! La Sònia ens ho va fer passar molt bé amb exemples d’allò més divertits. L’hora em va passar volant! A més a més, em va signar el meu exemplar de “La porta dels tres panys”, una novel·la juvenil que barreja per primer cop fantasia i física quàntica...

Marc: Fantasia i física quàntica? No m’ho crec!

Mixa: Doncs creu-t’ho! El llibre narra les aventures d’en Niko, un noi de 14 anys, que va a parar per casualitat al món quàntic, on passen coses sorprenents! El que ell no sap és que té una missió i moltes aventures i enigmes per endavant! La història té tots els ingredients per intrigar-nos, fer-nos passar una bona estona, riure, aprendre i deixar-nos amb la mel als llavis... Què més es pot demanar?