L'artilleria de Mr. smith (una història perfecta)

Títol: L’artilleria de Mr. Smith (una història perfecta)

Editorial: Bambú

Any d’edició: 2016

Sinopsis: Balaguer, 1938. La Guerra Civil retruny amb fúria a l’altra banda del Segre, però en Xavier se sent segur i cada dia surt amb bicicleta a explorar el poble i els voltants. En una d’aquestes excursions coneix en Mateu, un noi de setze anys que és fill d’anarquista i està a punt d’incorporar-se al front. Quan en Xavier, fill d’un enginyer a les ordres de Franco, descobreixi l’arma secreta que ha ajudat a preparar el seu pare per anihilar el bàndol republicà, se li plantejarà el dilema més crucial de la seva vida.

Ressenya

Si existís un premi a “l’autor revelació 2016” en el meu món literari particular, em penso que un dels nominats sens dubte seria Francesc Puigpelat i Valls. El vaig descobrir amb “Romeu i Julieta (segona part)”, em va sorprendre amb “L’últim hivern de Ramon Llull” i ara em trec el barret amb la seva darrera novel·la “L’artilleria de Mr. Smith”, una preciosa història sobre l’amistat, l’amor, el valor, la fidelitat i la tolerància que m’ha recordat totes les anècdotes, batalletes i ensenyances que m’han transmès els meus avis materns i paterns.

Aquesta petita joia, una lectura obligatòria tan per a joves com per a adults, sap condensar en molt poques pàgines no tan sols el significat de la Guerra Civil Espanyola, sinó de totes les guerres del món.

p.170 “No tot és blanc o negre, com a les pel·lícules que vèiem a Barcelona. O com ho veuen Franco o el coronel Tapias. Hi ha grisos. I quan t’endinses a la vida i intentes actuar correctament, sempre acabes topant amb contradiccions. O no?”

Des del primer capítol vaig saber que aquesta es tractava d’una història especial i des dels primers capítols m’ha encantat la senzillesa amb la que Puigpelat sap transmetre veritats com temples:

p. 16 <<Em vaig acostar a un soldat que fumava assegut en una soca d’alzina. Li vaig dir:

-Els de l’altra banda, no són els rojos?

-Així els anomenen.

-I que no estem en guerra? –vaig insistir.

El soldat em va mirar de fit a fit i va respondre:

-La guerra és una cosa dels de dalt.

-Què vols dir?

-Que la guerra és dels polítics, dels generals, dels rics... Nosaltres, els soldats, no estem mai en guerra. Només obeïm ordres, perquè no tenim més remei.

-Però els rojos...

-Els rojos són iguals que nosaltres.

-Els rojos assassinaven capellans. Mataven molta gent. El meu pare va haver de fugir a França perquè no el matessin.

El soldat em va mirar fixament:

-És veritat. Han mort molta gent innocent.

-Aleshores?

-Els nacionals també hem mort gent innocent –va dir arronsant les espatlles.

[...]

-Aquesta és una guerra molt trista. Tot està barrejat. Hi ha bé a les dues bandes, i mal a les dues bandes. Hi ha justícia roja i justícia nacional, i també assassinats rojos i assassinats nacionals. Tot és confús, i al capdavall sempre paguem els mateixos.>>

Realment crec que sobren les paraules després d’aquest homenatge a totes les persones nobles que es van veure atrapades enmig d’una guerra injusta. “L’artilleria de Mr. Smith” és una veritable lliçó d’humanitat que us arribarà al cor i us enfortirà l’ànima. Això sí, si es tracta d’una veritable història perfecta o no, ho haureu de descobrir vosaltres mateixos. ;-)

Mx