Relat basat en fets reals
El sol del matí s’escolava per la finestra i a l’estança hi havia regnat la calma fins que la porta del taller s’obrí d’una batzegada. El jove artista, concentrat en les seves cabòries, aixecà la vista de la taula i centrà els seus ulls riallers en el nouvingut. Pels aires que desprenia no hi havia dubte de que es tractava d’un recader papal.
Després d’un breu intercanvi de mirades del qual el foraster en sortí perdedor, aquest s’aclarí la gola i digué:
-Busco el pintor Giotto di Bondone.
-De debò? I per què, si es pot saber?
-Això tan sols li incumbeix a ell, ordres explícites del papa Bonifaci VIII.
-Déu ni do... Doncs no busqueu més, el teniu just davant.
Per un instant, l’oficial es relaxà lleugerament abans de llançar-se gustosament a la part preferida de la seva feina:
-La seva Santitat vol encarregar algunes pintures per la Basílica de Sant Pere i m’envia a visitar a tots els artistes per tal de trobar el millor pintor d’Itàlia. –l’home féu una petita pausa i esbossà un somriure burleta gairebé imperceptible abans de continuar- Pel que es veu la vostra fama ja ha transcendit les fronteres de Florència i s’estén per tot el país de manera que al Santíssim Pare li agradaria veure una... mostra de la vostra competència i estil.
Giotto es mantingué impertorbable i no desvià en cap moment la seva mirada austera del rostre del foraster. Era ben sabedor que aquella mena de peticions de préstec sempre s’acabaven convertint en regals forçats, i -com a tants artistes abans que ell- no li feia gaire gràcia donar les seves millors obres a canvi de cap compensació, contribuint a tot un exèrcit de comerciants d'art.
Davant dels ulls incrèduls de l’oficial, Giotto agafà un llenç en blanc i tot sucant un pinzell en un pot de pintura vermella, dibuixà una simple rodona d’un sol traç.
-Aquí ho teniu. –digué en acabat i li entregà el resultat -La vàlua d'aquest treball serà reconeguda.
El foraster treia fum pels queixals quan marxà per la porta amb el llenç sota el braç. Que tenia cara de babau, ell? Però encara més seria la sorpresa del papa Bonifaci VIII en veure que Giotto havia dibuixat sense ajuda de cap compàs una circumferència... geomètricament perfecta.
Mx
Write a comment