El dia 30 de gener, l’auditori del Conservatori del Liceu s’anava omplint per donar la benvinguda al festival BCN Negra a la poeta i novel·lista Sophie Hannah i a la historiadora de l’art, fotògrafa i escriptora Gilly Macmillan, que serien les protagonistes de la conversa “Dames britàniques i crim”.
A través d’un interessant debat moderat per Isabella Petith (cap del projecte creatiu i social del British Council Barcelona) les dues autores parlaren del seus darrers llibres, “Mentiras que matan” i “Mariposa en la sombra” i desentranyaren el motiu que les porta a escriure novel·la negra.
Tot els llibres de Hannah (excepte un) estan inspirats en coses que li han passat. De fet, per a ella “escriure és una manera de processar la vida” i “la novel·la negra és útil a l’hora d’entendre la naturalesa humana”. D’altre banda MacMillan explicava que adolescents forts como ara “El vigilant en el camp de sègol” la van inspirar per escriure la seva protagonista, Zoe Maisey.
Però què és el que de veritat els hi agrada sobre el gènere? “No m’interessa tant el crim sinó el qui i com” deia Hannah “M’encanta l’emoció del moment en el que tot encaixa” . “I quin és el factor que fa que a la gent li agradin aquesta mena de llibres?” volia saber Isabella Petith.
Hannah argumentà que preguntes com “De veritat podem confiar en la gent?” o “Fins a quin punt els coneixem de debò?” se les fa tothom. I és per això que la novel·la negra triomfa arreu del món. Segons ella “és el millor gènere perquè ens emmiralla” i –afegia Gilly MacMillan- “Ens permet explorar temes obscurs des d’un lloc segur”. Una altra de les coses que assegurava agradar-li a Hannah sobre el gènere és la facilitat amb la que es poden barrejar subgèneres (com ara un thriller psicològic i una novel·la policíaca) cosa que significa que encara queden combinacions per descobrir!
Incorporant una mica de polèmica al debat, Petith preguntà: “Són les dones millors a l’hora d’escriure novel·la negra?” Gilly, després de meditar durant un instant, comentà que les dones sí que tenen la capacitat d’endinsar-se en les pors de les persones i dominar la psicologia, però com diu Hannah, “hi ha dones que saben escriure crims perquè igualment hi ha persones que ho fan bé, homes inclosos”. ^.^
Jo vaig parar especialment l’orella quan les autores començaren a parlar sobre les tendències i el futur del gènere. ““Què ha de tenir un personatge perquè t’agradi? Hi ha una moda pels personatges amb defectes?” comentava Isabella Petith. “Que només et poden agradar els personatges que es comporten correctament?” rebatia Hannah. “Encara que els personatges no et caiguin bé et pot interessar el llibre”. Al final “quan escrius plasmes les teves reaccions i després les adaptes als personatges” explicava Macmillan i al capdavall “tots tenim defectes”, o no? “Els meus protagonistes sempre són versions més valentes i desesperades que jo” reia Hannah.
Les previsions de futur també van ser força interessants. “No crec que els thrillers psicològics encara estiguin acabats, però si estan a punt d’arribar a un punt de saturació” comentava Sophie i explicà com un dels seus editors a Amèrica havia volgut canviar el títol del seu nou llibre a “La següent noia” igual que al best-seller de “La noia del tren”, però Hannah s’hi negà en rodó: “No! Té 47 anys! No és una noia!”
També hi ha qui diu que els crims “cosy” estan de tornada. És a dir, “crims gens sinistres, novel·les feel good o com jo els anomeno, clàssics” explicava Hannah “Però no estic convençuda, els lectores volen més amenaces i sofisticació”.
“El Brexit afectarà a les novel·les negres britàniques?” preguntà Petith amb un somriure als llavis.
“Com que el món està canviat hi haurà un impacte en el gènere” digué Hannah, però les dos autores asseguraren que no llegirien novel·les negres carregades de temes polítics. “Només m’interessa la política si mostra quelcom sobre els personatges”.
El que està clar és que les xarxes socials sí que tenen un impacte cada vegada major en les novel·les negres. El cyberbulling, entre altres crims cibernètics és el pa de cada dia! “A internet et pots disfressar” afirmava Gilly. “I la informació disponible és increïble” afegí Hannah. “Si Miss Marple digués: anem a googlejar els sospitosos, el llibre s’acabaria en un capítol!”
Mx
Write a comment