La recepció del castell estava plena de gom a gom. Els bufons feien giragonses, els músics tocaven els llaüts i els violins, i la cervesa i el vi corrien per les llargues taules a una velocitat inusitada. La Xiaofang, rodejada d’altres invitats, va poder reconèixer alguns dels seus amics entre la gent: la seva fidel infermera, el cavaller Louis, la reina Mikkala la Gran... El cor de la metgessa va fer un salt quan els seus ulls es creuaren amb els del bruixot Akwasi.
-Per fi us trobo, Xiaofang! On us havíeu ficat? –li preguntà aquest amb un somriure.
Malauradament, just quan anava a contestar un convidat s’interposà entre ells dos.
-Xiaofang! Jo sí que us estava buscant! Per casualitat no tindreu a mà un ungüent pel reuma, oi?
Abans de que la Xiaofang pogués contestar, però, el mag intervingué per ella:
-Això és un casament, no una consulta mèdica. Que no veieu que avui estem tots de celebració? –li etzibà, imponent.
-El que l’Akwasi vol dir és que és millor que passeu demà per la clínica i així li donaré una ullada a la vostra esquena. –s’afanyà a respondre la Xiaofang. L’home li dedicà una mirada carregada d’agraïment i es fongué entre la multitud. Mentre desapareixia, no pogué evitar recordar que un parell d’anys enrere ell havia format part de la turba que volia cremar la seva clínica recent oberta.
-Ara sou una més del regne. –l’Akwasi semblava haver-li llegit el pensament. –Us heu convertit en una cirurgiana molt estimada. Són molt afortunats de tenir-vos...
El bruixot semblava apunt d’afegir alguna cosa més quan, tot d’una, en Louis s’enfilà d’alt d’una cadira i demanà als presents que guardessin silenci.
-Dames i cavallers... Si m’ho permeteu voldria brindar pels nuvis! Venen de cultures i pols oposats del món però s’han convertit en ànimes bessones: són nobles, entregats i perseverants (és a dir, més tossuts que cent mules juntes!) –el públic esclafí en un cor de rialles. I tot aixecant la seva copa, el cavaller afegí- Dia a dia ens heu donat una lliçó de tolerància que aquest regne no oblidarà mai. Això va per vosaltres, Xiaofang i Akwasi! Que sigueu molt feliços!
I mentre una gran ovació ressonava per la immensa recepció del castell, la Xiaofang s’adonà que tenia molts més motius per quedar-se en aquella terra –per fi pròpia- dels que mai s’hauria pogut imaginar.
Mx
Write a comment