El Departament de Cultura ha decretat el 2017 com l’Any Bertrana, doncs fa 150 i 125 anys respectivament del naixement de dos autors cabdals: Prudenci i Aurora Bertrana, pare i filla respectivament. És per això que el passat 1 de març va tenir lloc a la sala Sant Jordi del Palau de la Generalitat l’acte institucional per donar el tret de sortida oficialment, encara que tal com assenyalava l’Honorable Conseller de Cultura, Santi Vila: “Ja portem un trimestre molt intens de commemoracions”.
Aquest any doncs, serà el moment idoni per revisitar l’obra d’”un dels millors personatges de la literatura catalana del segle XX” i una oportunitat per homenatjar a l’hora institucions com les de Girona. “No es pensin que vull ensabonar el president” afegí el Conseller entre els riures dels assistents. Segons ell, Girona s’ha anat modernitzant com tantes altres localitats i “ja no és aquella ciutat <<trista, llòbrega, medieval, on els gestos són porucs i les veus hipòcrites>> com deia Prudenci Bertrana”.
A continuació, durant el discurs del Dr. Oriol Ponsatí-Murlà (comissari de l’Any Bertrana) el públic va conèixer en detall les personalitats oposades de pare i filla: “Ella estava tocada per la febre de l’aventura, mentre que ell no va anar més enllà de Perpinyà” però ambdós compartiren l’amor per la natura i els llocs verges de prejudicis i hipocresia.
“El pare centrava les seves obres a la Catalunya rural de finals del segle XIX i la filla en racons del món del segle XX” explicava el comissari. A la Polinèsia Francesa, al Marroc Ceuta, Tetuan, Xauen... Aurora, “una dona moderna” i “una veu única de la segona meitat del segle XX” va assolir la fama als seus inicis amb Paradisos oceànics (que tingué “una acollida formidable”) mentre que el reconeixement del seu pare fou més aviat tardà (i durant vint anys després de la guerra els seus llibres no es tornaren a publicar).
Tanmateix, la seva obra més coneguda entre nombroses novel·les i relats, “Josafat” (1906) compta amb 50 edicions i va conèixer ben aviat traduccions a l'alemany, l’italià, el castellà, recentment a l’aranès i el francès, i en un futur pròxim també a l’anglès i el rus.
“Aurora no tenia una obra tan extensa però sí fou més polifacètica” explicava el Dr. Ponsatí-Murlà, doncs escriví ciència-ficció, novel·les de guerra i dos volums de memòries entre d’altres (“el testimoni d’una vida excepcional”). També les seves obres tenen estils molt diferents. Segons el comissari “Bertrana escriu amb ulls de pintor”, doncs descriu amb pinzellades concises i “calca a la retina del lector una escena com un quadre detallat, una fotografia, o un tros d’un film”.
Després de la minuciosa ressenya del Dr. Ponsatí-Murlà, els actors Joan Massotkleiner i Cristina Cervià ens regalaren la lectura d’un recull de textos acompanyats al piano i violí per Nora Girbau i Mireia Vila. A continuació, junt amb Anna Farriol (violoncel i veu), les tres músiques recrearen un fragment de les Memòries d’Aurora Bertrana.
Finalment, el Molt Honorable president Carles Puigdemont clogué l’acte del que “serà se’ns dubte un gran any” reconeixent amb orgull que a Catalunya segueix havent-hi talent en les àrees creatives més exigents i fent una crida un cop més a la preservació del nostre patrimoni: “A la llengua catalana no hi ha ningú que la pugui defensar millor que els seus parlants”
Com deia el Dr. Ponsatí-Murlà “Per a qualsevol autor la pitjor condemna és no ser llegit” i aquest any commemoratiu és una oportunitat per a les noves generacions de llegir la família Bertrana. “I si es dóna el cas” afegia “per criticar-los i condemnar-los, però mai abans de llegir-los”.
Mx
Write a comment