12.03.2017

La corona del pastor [CAT]

Editorial: Fantascy

Any d’edició: 2016

Sinopsis: Alguna cosa s'està despertant en les profunditats de la Caliza. Els mussols i les guineus ho pressenten i Tiffany Dolorido ho nota a les botes. Un vell enemic està reunint forces.

És temps de finals i principis, de vells i nous amics, de trencar els límits i canviar de mans el poder. Ara, Tiffany es troba entre la llum i les ombres, entre el bé i el mal.

Mentre l'horda de fades es prepara per a la invasió, Tiffany ha de convocar totes les bruixes perquè s'uneixin a aquesta. Per protegir la terra. La seva terra.

És l'hora de la veritat.

Ressenya

Avui el món compleix 2 anys sense Terry Pratchett i en el seu homenatge per fi us porto la ressenya de l’última entrega de la saga Mundodisco. Vaig acabar de llegir “La corona del pastor” el dia del meu aniversari i em va commoure profundament. Sabia que seria una lectura difícil de digerir però en vaig gaudir moltíssim. Impossible no fer-ho!

Crec que la Fada de la Ceba no donava a l’abast amb tants fans de Pratchett arreu del món esperant la seva visita, però al final va poder fer lloc a la seva agenda per passar també per casa meva. Sí, ho reconec, vaig plorar moltíssim.

Sé que el llibre no va arribar a complir els rigorosos estàndards de perfecció als que Pratchett sotmetia totes les seves novel·les i potser sí que és veritat que es troben a faltar unes quantes escenes i pàgines senceres més per desenvolupar la trama i els personatges, però per a mi aquest ha sigut sens dubte el final perfecte. (Mini spoiler) Vaig començar a llegir Mundodisco quan tenia vuit anys de la mà d’Eskarina a “Ritos Iguales” (la història d’una nena que volia ser mag) i he acabat amb Geoffrey (un noi que volia ser bruixa) un gran personatge del qual m’hauria agradat saber més.

Personalment no us recomanaria que comencéssiu a llegir Mundodisco amb aquesta entrega perquè no entendreu la gran majoria de picades d’ullet als llibres anteriors i no us emocionareu tant amb els comiats.

Tot i així, malgrat les llàgrimes i l’emoció, ja no em sento trista quan penso en “La corona del pastor”. De fet, cada vegada que recordo que aquest és l’últim llibre de la saga no puc parar de pensar en com d’aviat em tornaré a submergir en les anteriors aventures de la col·lecció. El divertit i meravellós món de Mundodisco mai em deixarà de meravellar!

A més a més, el llegat de Pratchett està més viu que mai! Nous llibres de relats, produccions a la petita i gran pantalla de les seves obres, adaptacions de teatre... De la mateixa manera que un home no mor mentre el seu nom es segueixi pronunciant, una saga no s’acaba de veritat mentre els seus fans segueixin redescobrint-la dia a dia!