Títol: Un llop com cal
Autor: Joaquim Carbó
Editorial: Pagès Editors
Any d’edició: 2017
Sinopsis: Un llop, fill d'una lloba de molt bona família del Pirineu, decideix escapar-se del jardí d'una casa de ciutat on va néixer perquè la seva mare havia estat capturada feia uns anys. La mare li ha explicat les delícies de viure en llibertat.
El llop, il·lusionat per arribar al Pirineu on van viure els seus avantpassats, aprofita la primera ocasió que se li presenta per escapar-se.
Ressenya
Què pensaríeu si us digués que l’aclamat i prolífic escriptor Joaquim Carbó acaba de publica un nou conte? Però no un conte qualsevol! I si aquesta història tingués més de 40 anys? Emocionant, oi? A que ja comenceu a sentir-vos intrigats? Doncs bé, el passat 28 de febrer vaig poder assistir a la presentació del llibre amb l’autor i l’il·lustrador (Pedro Rodríguez) a la Llibreria Jaimes i no em vaig poder resistir a fer-me amb un exemplar. Estava convençuda que m’agradaria i aquesta petita joia m’ha fet somriure més d’un vegada!
I és que com podreu descobrir, la història que amaga no té edat! Farà les delícies de petits i grans lectors i no us deixarà pas indiferents... al contrari! Si les sabeu trobar, descobrireu que el llibre amaga petites perles carregades de crítica social com per exemple aquestes:
“Em sembla que els homes, quan deixen de ser infants, ja només pensen a dir i fer criaturades”
“De sobte, però, segons m’ha explicat més de deu vegades la meva mare, va esclatar una guerra, que és la màxima bogeria que poden fer els homes, moltes vegades sense saber per què.”
A més a més, les il·lustracions són l’acompanyament perfecte per aquest viatge tan singular i m’han semblat molt entranyables i divertides. Qui no podria estar de part del llop protagonista amb un aspecte tan simpàtic?
Però el que vull explicar-vos és que... Després de llegir el conte, m’he quedat amb ganes de més!! Tant de bo en Joaquim Carbó hagués escrit la continuació, perquè no m'hagués volgut perdre cap detall de les segurament noves aventures d'aquest llop tan decidit i valent... Això sí, em portaré bé i no us explicaré el final de la història (si ho fes podria quedar-me sense rebre la postal del llop, i paraula de Mixa que no ho penso permetre!) ^.^
Mx
Write a comment
Joaquim Carbó (Monday, 20 March 2017 10:13)
Moltes gràcies, Mixa! Amb uns quants lectors com tu, la felicitat seria completa!
Mixa (Wednesday, 22 March 2017 11:17)
Jo en aquests moments sí que sóc molt feliç... Gràcies!!!! ^^
Mx