Magnus Chase i el martell de Thor

Títol: Magnus Chase i els Déus d’Asgard 2. El martell de Thor

 

Títol original: Magnus Chase and the hammer of Thor

 

Autor: Rick Riordan

 

Editorial: LaGalera 

 

Any d’edició: 2017

 

Sinopsis: El martell de Thor ha desaparegut... una altra vegada.

 

El déu del tro té el mal hàbit d'extraviar la seva arma que, curiosament, és la força més poderosa dels Nou Mons. Però aquest cop el martell no només s'ha perdut, si no que ha caigut en mans de l'enemic.

 

Si en Magnus Chase i els seus amics no poden recuperar-lo ràpidament, els mons mortals estaran indefensos davant d'una allau de gegants. I començarà el Ragnarok. Serà la fi dels Nou Mons. 

 

Per desgràcia, l'única persona que pot negociar el retorn del martell és el pitjor enemic dels déus... en Loki, i el preu que demana és extremadament alt.

 

Per fi! Després de mesos d’espera, finalment m’he animat a llegir en anglès la segona part de la saga Magnus Chase, que segueix les aventures al món mitològic nòrdic del cosí d’Annabeth Chase (la companya de Percy Jackson!).

 

Si recordeu la meva ressenya de “Magnus Chase i l’espasa de l’estiu” sabreu que vaig riure molt amb aquests nous personatges i les seves peripècies: el Magnus, la Samirah, el Hearth i el Blitz. 

 

Amb la continuació he de dir que tenia sentiments oposats, perquè algunes persones m’havien dit que la segona part li havia agradat més que la primera, i el meu instint tenia por que es complís la profecia “les segones parts mai foren bones”.

 

Doncs bé, he de dir que em trobo una mica entremig de les dues opcions. Per una banda em feia molta il·lusió continuar al costat del Magnus i companyia, però la primera part del llibre em va deixar una mica freda. La veritat és que el principi tan èpic i hilarant del primer llibre em sembla insuperable! En aquest cas, però, la trama no m’ha enganxat i m’ha donat la impressió que la veu d’en Magnus es tornava una mica més infantil i semblant a la de Percy Jackson. 

  

A la segona meitat del llibre, però he tornat a riure de valent amb l’humor cínic i absurd, i les rocambolesques situacions en les que es veuen atrapats els protagonistes. A més a més m’ha agradat que alguns dels personatges que només apareixien com a figurants al primer llibre s’involucressin més, coneguéssim nous déus, criatures i aliats, i ens endinséssim en mons nous... per no mencionar l’evolució dels personatges. Com a mínim, a “El martell de Thor” coneixerem més coses sobre el seu passat i alguns d’ells es faran més propers encara. 

 

El que més m’agrada d’ambdós llibres, però, és la critica social de Riordan i la seva crida al respecte i la diversitat cultural. 

 

Tornant a la trama principal, ja us dic ara que les aventures dels personatges segueixen en la mateixa tònica i són bastant inversemblants. El meu consell és que no li doneu gaires voltes a l’argument i us deixeu portar.

 

D’altra banda, al contrari que la primera part (en que tot quedava bastant tancat) ja us aviso que aquest cop queden uns quants interrogants i missions pendents pel proper títol de la saga, “El vaixell dels morts” que es publicarà en anglès aquesta tardor.

 

Esteu preparats per tornar a intentar evitar el Ragnarok? ^.^