Després de mesos d’espera finalment la Roser Rosés (autora de “Trenes tallades. Memòries d’una nena de Rússia”) ha visitat els il·lusionats membres del Club dels Experts de la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado de Castelldefels.
Un cop fetes les presentacions, Rosés ens agafa a tots desprevinguts: “Us puc encomanar una tasca?” pregunta, i davant de l’afirmativa general ens demana que ens anem pensat una paraula pel final que descrigui la xerrada i les seves vivències.
Llavors sí, acompanyada d’una projecció, ens resum la seva Odissea pel món del 1938 al 1947: com la seva infantesa es va tallar quan va començar la Guerra Civil espanyola, com la seva família es va veure obligada a dormir a l’estació de metro de Rocafort quan els italians bombardejaven la ciutat cada tres hores, i com llavors els seus pares van decidir enviar a la petita Roser lluny de la guerra fins a Rússia amb una colònia de nens refugiats espanyols. “Anàvem amb la il·lusió de torna a casa en uns mesos” assegurava la nostra convidada. Però els mesos van anar passant un darrere l’altre, i els estralls de la Segon Guerra Mundial van impedir que la Roser tornés a Barcelona fins nou anys després, amb un total de 12.000km a l’esquena només de fugides i evacuacions.
Al meu costat, una Experta assenteix lleugerament amb el cap a tot el que la Roser deia i obre uns ulls com plats en veure la ruta d’expatriació de Rosés a la pantalla: Moscou, Kíev, Odessa, Baltimore, Nova York, Mèxic, Vigo... I tot plegat vigilant de no topar amb alguna mina flotant abandonada després de creuar l’estret de Gibraltar!
Durant el torn de preguntes els Experts escolten absorts les respostes d’una Roser emocionada que explicava tot el que va suposar per a ella mantenir en secret a la tornada una part tan important de la seva vida per por de posar en perill aquells que estimava. “Els meus pares no van arribar a sentir mai la meva història” declara compungida, i afegeix “encara avui en dia hi ha molta gent que té por a parlar”.
Per sort, gràcies a la publicació del llibre, Rosés ha impartint nombroses presentacions per Catalunya compartint tot el que fins fa deu anys enrere no s’havia atrevir a recordar. Quan li pregunto què és el que li ha resultat més gratificant, Roser assegura avergonyida: “egoistament em serveix de teràpia, però tots tenim defectes, oi?” ;-D
De fet, la xerrada amb el Club dels Experts ha sigut la darrera de la temporada, però la història que conté “Trenes tallades” segueix volent-se fer escoltar. Segons ens comenta la Roser, al setembre es rodarà un reportatge a Rússia amb alguns dels Nens de Rússia supervivents, però Roser va declinar la invitació perquè el viatge era massa llarg als seus 91 anys.
Després de signar els seus llibres i rebre les mostres d’afectes dels Experts, la figura menuda de Rosés finalment desapareix darrere la porta. Quan el pom torna al seu lloc, a l’estança no queda ni rastre del que acaba de passar, però em penso que tots els que hi som a dins encara ho estem assimilant. En sortir, una Experta assegura: “Jo no hauria pogut passar per tot això”.
No em creieu? Les paraules de la tasca que ens encarregà Rosés al començament parlen per si mateixes: impactant, impressionant, intens, informatiu, al·lucinant... ras i curt: increïble.
Gràcies Roser Rosés!
Mx
Write a comment