Títol: Tres personers
Autora: Aurora Bertrana
Editorial: Club Editor Jove
Any d’edició: 1957
Sinopsis: Tot just acabada la Segona Guerra Mundial, tres presos alemanys són enviats en un poblet de França a treballar-hi sota les ordres dels civils. Ahir soldats de l'exèrcit agressor, cada un d'aquests presos haurà d'incorporar-se en una família pagesa i ajudar-la a reconstruir el que la guerra ha destruït. I cada un s'enfrontarà a formes de convivència ben contrastades, algunes alimentades per l'odi, altres per l'admiració.
rESSENYA
Hola Quellegistes!
Tal com us vaig dir, finalment ja he llegit “Tres presoners” i he de reconèixer que m’ha sorprès. No m’esperava que fos un llibre tan curt però alhora intens. Tot i que a mi de vegades també m’ha costat una mica entendre el registre lingüístic de l’autora, penso que la història es llegeix prou ràpid. A més a més, Bertrana sap plasmar a la perfecció la naturalesa humana i com funcionen els pobles, les ciutats i les societats (tant d‘ahir com d’avui):
p.144 “La vida de les grans ciutats, deia Anselm, és predadora i ferotge com la de la selva verge. Les feres que hi circulen són més perilloses encara que les panteres i els lleons, car aquests es presenten en tota la seva feresa i aquells coberts per una capa d’hipocresia.”
Però sobretot toca molts temes que ja heu mencionat com ara la intolerància, la ignorància, l’odi i el masclisme, i sap fer una dura crítica social al patriotisme, el nacionalisme, la guerra i les seves conseqüències. De fet, el diàleg que comentàveu a la pàgina 112 és un dels que més em va colpir i per a mi és el que millor defineix el missatge del llibre.
p.111 “–I No desitjaves guanyar la guerra?
-Sí. Ho desitjàvem tots, però no pel motiu heroic i romàntic que tu t’imagines, sinó perquè parés el foc i ens enviessin a casa.
Lluïsa seguia mirant el seu marit amb la mateixa astorada curiositat.
-Si haguessis viscut en país ocupat, com jo, no parlaries així –féu amb amargura.
-Oh, tampoc tu no diries el que dius si haguessis passat una temporada al front! Els sentiments d’un soldat no poden ésser els mateixos que els d’un resistent, Lluïsa. Un franctirador, un guerriller és un individu que sap el que vol, el que busca i a què s’exposa. Un soldat, no. Un soldat és un autòmat. Ni pensa, ni sent; obeeix. I, pobre d’ell si es recorda que és un home!”
Els personatges (avís, spoilers!)
Personalment, m’ha sabut greu la mort de Linsa. Crec que si hagués posat de la seva part s’hauria pogut adaptar com els demés. Però ja ho deia Nietzsche: “Qui troba un perquè per a viure, trobarà casi sempre el com”.
Kóstia s’estima la terra i descobreix que així és feliç, i finalment troba la manera de fer un cop de cap i començar de zero.
La passió de Franz és l’ensenyament, i quan només es dedica a ser un simple camperol perd l’alegria de viure:
p.104 “Tornava a oir la veu de Hanes: <<Vull instruir-me. Diu Anselm que vós sou un savi.>> Una mena de goig s’escampà per tot el seu ésser. Però, al goig, es barrejà la inquietud. No seria la vanitat la causa d’aquella exaltació? La vanitat és pròpia de gent feble i sobretot d’ignorants, es deia. No, no podia ésser la vanitat. Què l’inflamava, doncs? Què li feia tot d’una veure Hugel i els seus habitants sota una claror nova? Per fi cregué comprendre-ho: era el goig d’ensenyar.”
Però Linsa ho ha perdut tot: la família, la feina, la promesa... No hi ha res que l’ancori al present i el vulgui fer tirar endavant, i per això, es queda enrere.
Curiositats
Aquesta LC és d’allò més completa i conèixer la inspiració d’Aurora Bertrana m’ha ajudat a posar-me millor en la pell dels personatges i a fixar-me en petits detalls que m’havien passat per alt, com el que comentava l’Ester sobre la constant aparició de les pomes al llarg del llibre. No me n’havia adonat fins que ho vas mencionar!
Doncs bé, he fet una mica de recerca i crec que el simbolisme de les pomes defineix a la perfecció els valors de la novel·la:
- Segons la tradició cristiana, també significa el pecat i la pèrdua de la innocència (i què és la guerra sinó?)
- Segons la Ilíada, estaríem parlant de la discòrdia (tant present entre els vilatans del poble, no creieu?)
- En la cultura xinesa simbolitza la pau, i a la mitologia cèltica i noruega, el renaixement (després de la guerra tot torna a començar)
Ah! I m’ha fet gràcia que mencionéssiu Xavier Benguerel a la segona sessió perquè fa temps que vull llegir “Els vençuts” ;-) Potser més endavant també li dono una oportunitat a “Entre dos silencis” però primer m’agradaria descobrir els llibres de viatges de Bertrana. Quin em recomanaríeu per començar?
Conclusió
De “Tres presoners” n’extrec una pila de cites i el plaer d’haver llegit per fi una autora de la que havia sentit a parlar tant bé. Sembla mentida, però aquesta novel·la tan curta dóna molt de què parlar i agraeixo el debat tan interessant que heu teixit entre tots. Per últim, et torno a donar les gràcies, Mª Àngels per la teva feina com a moderadora d’aquesta LC i espero tornar-te a llegir aviat pel QL! ;-)
Fins a la propera, Quellegistes!
Mx
Write a comment