Unes 258 persones van seguir en streaming la presentació del llibre “Sèniors Poètics” al Museu d’Història de Catalunya el passat 12 de juliol, un homenatge als poetes del nostre país per celebrar l’arribada de l’estiu. L’acte anava a càrrec de la Directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, l’escriptor Francesc Parcerisas i el flamant nou Conseller de Cultura, Lluís Puig i Gordi, qui va voler donar un petit discurs de benvinguda malgrat no poder-se quedar.
“No m’agrada anar a cuita corrents però la temptació era massa llaminera” assegurà entre els riures del públic. Tot presentant-se, aprofità per afirmar que des del Departament de Cultura “tenim moltes ganes de fer coses amb la ILC” i garantí que s’esmerçarien tots els esforços en un objectiu ferm: que la cultura ens faci més lliures. Per últim però no menys important felicità tots aquells que havien fet possible el llibre.
Segons ens explicà Borràs, la iniciativa de #SèniorsPoètics la va engegar fa uns anys l’escriptor, poeta i traductor Jaume C. Pons Alorda a twitter per promoure homenatges a poetes en vida i donar a conèixer l’obra dels més joves. Per fer-ho, els poetes “júniors” parlarien dels seus mestres, els poetes “sèniors”, “en concepte d’expertesa i no d’edat” va recalcar la Directora de la ILC amb un somriure (ja que el Conseller havia assegurat sentir-se molt “júnior” ^.^).
Així doncs, degut a l’èxit que va tenir la iniciativa, la Institució va decidir fer un recull de tots els testimonis i afegir-ne de nous en un joc de mirades entre diferents generacions. “Volem que sigui una cadena de ressonància de la poesia a la nostra vida” explicava Borràs. Segons ella “hi ha molta generositat en aquesta edició” confeccionada per alguns membres de la ILC com Sandra Balagué, Carme Callejón, Maite Sahuquillo i Xavier Montoliu.
“De reculls com aquests se n’haurien de fer més” afirmava Parcerisas durant el seu torn de paraula. Fins i tot va proposar fer un intercanvi de paper i publicar un volum amb els testimonis dels sèniors parlant dels júniors, ja que “alguns dels sèniors no vam tenir gaires mestres, sinó l’empenta de les generacions passades.” deia “hi havia suport però no un horitzó i un incert sistema literari”
I és que, segons Francesc “encara hi ha molta feina per fer [...] La quantitat de poetes per metre quadrat és enorme però hi ha desconeixement del que es publica” No només hi ha hagut un pas enrere amb la relació cultura entre els Països Catalans sinó també que “la proliferació no va acompanyada de lectors [...] Hem de fer un esforç col·lectiu per reconèixer els sèniors.”
Per fer-ho, Parcerisas va proposar –entre d’altres- recuperar l’establiment de plaques commemoratives a aquells llocs clau de la vida de molts poetes “perquè nosaltres mateixos ens puguem enorgullir de les tradicions”. I afegia: “Si <<la poesia és com tornar a casa>> com deia el Conseller, això et dóna la benvinguda”.
Un cop finalitzada la presentació i feta la foto de família amb alguns dels poetes que han participat al llibre, tots els presents vam ser convidats a prendre un refrigeri a la terrassa del museu. Les vistes al port de Barcelona eren espectaculars, i us puc assegurar que no només vam omplir el mar de mirada, com diria Vinyoli, sinó també de somriures, rialles i sobretot -ben merescuts- uns quants brindis “per la poesia!”.
Mx
Write a comment