Títol: La cuina de la néta
Autora: Ester Marcos Jordà
Il·lustrador: Dani Torrent
Editorial: Cal·lígraf
Any d’edició: 2016
Sinopsis: L’autora d’aquest llibre de cuina no té cap estrella Michelin, ni ha participat en cap concurs culinari de televisió, i, si bé és cert que va tenir un bar on es feien menjars, ara és llibretera, una d’aquelles llibreteres que coneix tots els llibres que té i que sap aconsellar al lector el que busca.
L’Ester tenia una àvia que a la cuina anava per feina, sense floritures ni entrebancs: cuinava perquè s’havia de menjar i li havia tocat fer-ho a ella. La mare, en canvi, és una altra cosa: li agrada cuinar, s’hi entreté i ho fa, segons afirma la seva filla, com els àngels.
La nostra llibretera és una síntesi del bo i millor de les dues antecessores: l’amor i el bon ofici de la mare per la cuina i el tarannà d’anar per feina de l’àvia, i d’aquesta suma de virtuts ha nascut aquest llibre jove, pràctic, multicultural, saborós i, fins i tot, divertit. Un llibre ideal per a qui li agradi menjar bé i cuinar sense gaires dificultats per aconseguir que les amistats que has convidat a sopar quedin embadalides.
Hi ha moltes cuines de l’àvia a les lleixes dels llibres de receptes. Aquest és el llibre de cuina dels joves i per als joves: "La cuina de la néta".
Ressenya
El primer que us cridarà l’atenció d’aquest llibre és la seva portada llampant i cridanera, i en segon lloc el títol, perquè aquest no és un llibre de receptes qualsevol!
I tot plegat acompanyat per les il·lustracions de Dani Torrent, la cirereta del pastís! La meva il·lustració preferida és la de la pàgina 84 (un mitja lluna perfecta feta d’arròs) perquè, ben mirat, tots tenim algun plat que ens fa veure el cel quan el mengem! ;-)
El recull d’Ester Marcos Jordà transmet amor i una bonica filosofia de vida, i és un fantàstic tribut a les generacions anteriors de la seva família, que ben bé podria ser la de qualsevol de nosaltres. De fet, jo m’he sentit molt identificada amb la història de l’autora, perquè jo també tinc una “abuela Julia” amb plats típics de la seva terra (encara que les separin uns quants kilòmetres de Cuenca a Extremadura!)
Personalment, m’agrada el toc d’humor de l’autora en les introduccions i les presentacions, quan compara els costums dels joves d’avui en dia amb el tarannà completament diferent dels nostres avis i besavis. El seu llibre de receptes és fresc, divertit i planteja alguns reptes al lector, com per exemple provar dos receptes de vedella diferents (una de l’autora, i l’altre de la seva mare) i fer-nos decidir quina és la millor!
Però sobretot és un llibre que destil·la franquesa, flexibilitat i la filosofia de l’àvia de l’Ester: “La capacitat de viure la vida com si tot fos divertit, la capacitat de mantenir viu l’infant que tots tenim a dins, la capacitat de despreocupar-se de tot allò que no mereix ni un minut d’atenció.”
Com diu l’autora al pròleg (o “l’aperitiu”): “Són receptes per gaudir-ne abans, durant i després de preparar-les. S’ha de gaudir comprant els ingredients, anant a mercat, dedicant-t’hi una estona, triant els que ens agrada més, comprant allò que ens entra pels ulls. S’ha de gaudir cuinant, i si aconseguim passar-nos-ho bé a la cuina, el menjar sempre quedarà molt més bo. I, evidentment, gaudirem menjant. És molt gratificant menjar àpats saborosos i la satisfacció és doble quan veus que els altres gaudeixen de la teva feina a la cuina. Us convido a cuinar, a assaborir, però, sobretot, a compartir. A compartir la cuina d’aquesta orgullosa néta.”
I un final tan bonic només faltaria acabar-lo amb un sincer... bon profit! ^.^
Mx
Write a comment