La tardor està al tombar la cantonada, i per segon any consecutiu, l’editorial infantil i juvenil Edebé ens ha convidat a uns quants bloggers i booktubers a la presentació de les últimes novetats, que aquest any estan plenes de misteri, amor, fets paranormals i sobretot... humor! “Que tanta falta ens fa!” afirmava Marta Muntada, cap de Prensa i Comunicació de l’editorial.
La primera novetat acabada de sortir del forn ha sigut el llibre “Dragon Boy” de l’italià Guido Sgardoli i il·lustrat per Enrico Macchiavelo. Explica la història d’en Max a través del seu diari i dels còmics de superherois que tant li agraden (encara que el Max, si pogués escollir, preferiria ser invisible).
L’obra de Sgardoli sembla la combinació ideal entre “Wonder” de R.J. Palacio i “El diari del Greg” de Jeff Kinney, o sigui que pot tenir tots els ingredients per atrapar als joves a partir de 10 anys a la lectura i ensenyar-nos un parell de lliçons sobre el coratge, l’amistat, la diversitat i la imaginació.
Aquí podeu veure el Booktrailer:
La segona novetat, ens l’ha presentat ni més ni menys que el seu autor des de Galicia a través de la pantalla. Més concretament, a la platja que dóna nom a la seva novel·la. “La Playa de los Cristales” és “l’opera prima” de Pedro Ramos i planteja la història de la Juana, una noia de 16 anys que s’escapa del campament d’estiu per anar a buscar al seu desaparegut germà petit.
Però el més curiós d’aquest llibre és la banda sonora que Ramos va necessitar per escriure’l: cançons de Radiohead, Snoop Dog o Imagine Dragons (entre d’altres) que l’autor anima als seus lectors a escoltar, endevinar a quina part de la història corresponen i fins i tot proposar-ne d’altres que s’avinguin millor! (Per saber-ne més: http://dosgatosymedio.tumblr.com/)
A continuació, ha sigut el torn del sisè títol de la col·lecció Erik Vogler (a partir de 13 anys), escrita per la madrilenya Beatriz Osés. Pels que no coneixíem gran cosa d’aquest particular detectiu, Reina Duarte (presidenta del ClijCAT i editora) ens ha fet cinc cèntims de la particularitat d’aquest noi: l’Erik és bastant repel·lent, obsessiu compulsiu amb l’ordre i la neteja i amb un instint nat pels crims i misteris que semblen perseguir-lo allà on va. Segons Duarte actualment és la seva sèrie preferida de misteri, perquè combina el gènere policíac i el toc just d’elements paranormals perquè no puguem parar de llegir.
En quart lloc, la famosa escriptora mataronina Care Santos ha vingut en persona a presentar “Veritat” la seqüela del seu Premi Edebé 2015 de Literatura Juvenil “Mentida”, que en paraules de Care és “El millor llibre juvenil que he escrit mai” i que a mi personalment em va encantar! El que està clar és que “Mentida” va fer remoure moltes consciències respecte el destí dels joves criminals que van a parar a centres de menors a través dels personatges de l’Eric i la Xènia. “Veritat” va una mica més enllà i indaga en el futur incert i cru que es presenta a aquests nois i noies un cop complerta la majoria d’edat. “Jo odio les segons parts” afirmava Santos, però a un dels seus crítics més durs -el seu fill- sembla haver-li agradat molt. “Hauries d’haver començat per aquest!” li va arribar a dir!
Malauradament no tot seran flors i violes pels protagonistes d’aquesta història. “Què faria jo si fos la mare de la Xènia?” es preguntava Care Santos a l’hora d’escriure, i està clar que ella no veuria amb molt bons ulls que la seva filla anés amb aquestes companyies. Aconseguiran la Xènia i l’Eric sortir-se’n?
Per últim, mare i filla Maite Carranza i Júlia Prats, ens han explicat les divertides i rocambolesques peripècies que inspiren la seva primera novel·la a quatre mans: “Germanes, gossos, friquis i altres espècimens”. Curiosament, algunes d’elles estan basades en la pròpia estància de Júlia a Dublin quan era adolescent, i, igual que la protagonista, les va veure i viure de tots colors! El més important és que aquest duet es compenetra prou bé: “La confiança fa fàstic, però ens portem molt bé” deia la Júlia Prats. De fet, no és la primera vegada que mare i filla treballen juntes i segons Carranza: “Gràcies a la meva filla he millorat amb els anys”.
“Germanes, gossos, friquis i altres espècimens” busca, entre d’altres, la crítica a l'especisme i parla a través de dos personatges que s’amaguen rere una màscara perquè no s’agraden a ells mateixos. Però al cap i a la fi “Les debilitats ens fan únics”. El que està clar és que de vegades la veritat supera la ficció: el friqui de la història està basat lleugerament en el germà de Júlia, que també era un addicte als videojocs de jove i que a dia d’avui es guanya la vida dissenyant-los!
Us ho creieu o no, el temps s’ha esgotat més ràpidament que els aperitius que ens han ofert un cop acabada la visita per les instal·lacions de l’editorial i crec que parlo per tothom si dic que ja ens hem quedat amb ganes de que arribi l’any que ve.
Ha sigut un dematí ple de rialles, llibres i amor lector. Quines ganes descobrir més sobre aquestes novetats! Em sembla que no m’allargaré gaire més i començaré a llegir d'immediat! ^.^
Mx
Write a comment