Títol: Veritat
Autora: Care Santos
Editorial: Edebé
Col·lecció: Periscopi
Any d’edició: 2017
Sinopsis: ARRIBA LA CONTINUACIÓ DEL BEST-SELLER DE CARE SANTOS MENTIDA!
Absolt del càrrec d’assassinat, del que va ser injustament acusat als 14 anys d’edat, i una vegada provada la seva innocència, el jove Èric surt del centre de reforma de menors després de quatre anys d’internament. Malgrat tot, la reinserció en una societat carregada de prejudicis serà una realitat encara més dura: no tornar a caure en la delinqüència quan l’entorn sembla que s’hi entossudeixi, continuar amb els estudis, trobar una feina, allunyar-se del seu barri... La Xènia el va ajudar a superar les barreres que creia insalvables, però... serà l’amor una força suficient per superar les dificultats?
Ressenya
Des que em vaig assabentar que s’havia publicat la seqüela de "Mentida" (premi Edebé de Literatura Juvenil 2015) vaig sentir emocions contradictòries... Em va fer moltíssima il·lusió saber més sobre els personatges d’aquesta novel·la tan emotiva i colpidora, però alhora vaig tèmer que la maledicció de les segons parts es fes realitat.
Quan finalment, gràcies a la presentació de novetats de Edebé vaig aconseguir un exemplar, vaig arribar a la conclusió que... “Veritat” i “Mentida” són dos històries completament diferents que es poden llegir per separat.
La primera, narrada del punt de vista de la Xènia, busca desvetllar les consciències dels seus lectors sobre el sistema penal i els centres de menors, alhora que barreja romanç i misteri. La segona, en canvi, explicada per l’Èric, tracta l’incert destí de molts presidiaris (inclosos els més joves) a l’hora de reinserir-se, a la vegada que mosta la faceta més cruel i lletja d’una Barcelona habitada per bandes, narcotràfic i capos de la droga. Segons Santos “Als lectors se’ls ha de sacsejar de tant en tant” i crec que novament ha aconseguit sacsejar-nos a tots a través de temes que necessiten urgentment la nostra reflexió.
“Veritat” conté molta més acció i escenes de pel·lícula, encara que no falten les reflexions innocents però profundes de l’Èric (al qual m’ha agradat conèixer en primera persona) i moltes referències de nou a clàssics com ara “El vigilant en el camp de sègol” i “El petit príncep”.
p.140 “Els lectors necessitem menys paraules per entendre les coses”
p.182 “Hi ha gent que pensa que El petit príncep és un llibre per a nens, però és perquè no saben res de l’autor ni de la història que el va portar a escriure’l. No saben que, si et perds en un desert i no mors, el que has de fer és explicar-ho. És el desert el que et fa escriptor. És a dir, la vida.”
També m’ha agradat l’homenatge que Care Santos fa a les biblioteques i tots els seus serveis, i el paper tant important que juguen a la nostra societat. M’esgarrifo de pensar en què s’hauria pogut convertir l’Èric si mai hagués agafat prestat un llibre... Una de les meves escenes preferides és la commovedora visita de l’Èric a la seva biblioteca per retornar el llibre de Saint Exupéry amb quatre anys de retard.
Tot i que el final inesperat d’aquest llibre tanca alguns dels interrogants de la primera novel·la, obre encara més portes com ara l’aparició del peculiar Hugo o el misteri de la veritable història de la mare de l’Èric... Hi haurà una “Postveritat”?
En fi, com ja he dit al principi de la ressenya aquestes dos novel·les són com la nit i el dia, i malgrat que m’agraden les dos, crec que “Mentida” i la seva inusual història d’amor seguirà sent la que més em va sorprendre, intrigar i impactar (inclosa la portada). Sigui com sigui, us animo a que les llegiu i arribeu a les vostres pròpies conclusions, però paraula de Mixa que no us decebran!
Mx
Write a comment