Sembla que aquest dissabte la pluja ha donat una treva a la Setmana del Llibre en Català 2017, just a temps perquè uns quants afortunats provéssim amb èxit la nova aplicació de gimcanes literàries “Literapolis BCN” per l’eixample de Barcelona (amb parada a La Casa del Libro inclosa ^.^).
Cada ruta de l’aplicació amaga una novel·la Barcelonina que haurem de descobrir perseguint pistes , i la Mauqui (La Bibliotoca de Hedwig) la Irene (El Pingüino Lector) i l’Alona (Alyon715) vam passejar pels escenaris de la novel·la “Els dies que ens separen” de Laia Soler. Ja us podreu imaginar quina alegria la nostra en descobrir que a la tornada ens esperava a l’escenari 3 de la Setmana l’autora en persona, junt amb els escriptors Joan Pau Hernàndez, Maria Carme Roca i Patricia Martin, les novel·les dels quals també tenen rutes pròpies a l’aplicació.
Gràcies a Literapolis podrem viatjar des del segle XVIII fins al XIX passant per una Barcelona apocalíptica i descobrir racons amagats de la ciutat. Val a dir que els autors estan encantats de que les seves novel·les hagin participat en aquesta iniciativa de “Barcelona Ciutat de la Literatura”. “Em fa molta il·lusió” assegurava Maria Carme Roca, autora de “La Merla Blava – la novel·la sobre 1715” “És com anar al segle XVIII de bracet de la tecnologia del segle XXI”.
Amb les piles carregades de nou, per la tarda no em vaig voler perdre la presentació “Biografies animals: gats i gossos que retraten els seus amos i les seves vides”.
La presentadora Margarida Casacuberta va començar per reivindicar la importància dels animals a la literatura per infants en uns temps en què això s’està qüestionant. Però no només per a criatures, sinó també per a adolescents i sobretot nosaltres.
Àurea Juan (Nordica Libros) presentà “Gossos & gats sota la lupa dels científics” d’Antonio Fischetti, un preciós àlbum il·lustrat per Sébastien Mourrain basat en estudis d’etòlegs i veterinaris ple de curiositats sobre gossos i gats que gaudiran tant grans com petits. Aquesta obra “ens ajuda a entendre el comportament dels nostres animals” afirmava Àurea.
Al poeta, escriptor i editor Marcel Riera els animals li agraden “més en paper que a la realitat” i per això ens parlà de l’antologia “Els gats han vingut a prendre el te. 50 poemes que porten cua”, que conté obres (algunes inèdites) sobre tota mena d’autors i els seus gats. “Com que el gat ho sap tot i és fidel, l’escriptor li fa confessions d’aquelles coses que no s’atrevirien a dir a persones” confessava Riera i ens animava a donar-li una oportunitat: “Riureu i reflexionareu”!
Curiosament, Marcel Riera explicà que ha trobat més poemes sobre gats que no pas gossos (que properament tindran també una antologia a l’editorial Viena Ediciones). Tots els ponents van estar d’acord: sembla ser que els gats siguin els amos del vers i els gossos de la prosa, com venia a demostrar el traductor Jordi Fernando amb “Flush” de Virginia Woolf (publicat per l’Avenç).
“Se la considera una novel·la menor perquè té 100 pàgines, però és molt gran” explicava Fernando. En ella coneixem la vida del gos de la poeta Elisabeth Barret i descobrirem a través dels seus ulls entranyables la societat anglesa del segle XX i una Itàlia en construcció.
A més a més, Margarida Casacuberta també va voler recomanar “Lady Macbeth del districte de Mtsensk” i la seva impactant portada felina.
Per últim, tot tornant al debat inicial, Jordi Fernàndez es va sumar a la reivindicació de Casacuberta: “Negar els animals a la literatura és negar 3.000 anys d’història. Els animals serveixen de metàfora i tenen un gran simbolisme”.
“Els animals van evolucionant en la literatura” afegí Àurea. Al principi apareixen en àlbums il·lustrats, després acompanyen al protagonista i fins i tot s’hi acaben convertint, com és el cas de “Ullal Blanc”, “Tintín”, “El gos de Baskerville” i un llarg etcètera! Com deia Marcel Riera “Sense bèsties (i males bèsties) la literatura no seria el mateix!” ^^
Mx
