Títol: El misteri del carrer de les Glicines
Autora: Núria Pradas i Andreu
Editorial: Bambú
Any d’edició: 2011
Sinopsis: En Marc surt de la feina per anar a trobar-se amb l'Helena, però una noia de cabellera negra i llarga es creua en el seu camí i en Marc la segueix. El noi no arriba mai a la seva cita amb l'Helena. La policia obre una investigació, però l'Helena juntament amb el germà d'en Marc i la Dèlia -una aprenent de novel·lista- no poden estar-se de braços plegats. Amb valentia i resolució acabaran a primera línia de foc d'una tèrbola intriga.
Ressenya
Me l’havien recomanat bastant i fins i tot es va sortejar al fòrum “Què Llegeixes?” com a Llibre del Mes, però fins aquest estiu “El misteri del carrer de les Glicines” no ha arribat a les meves mans! Sabeu per què? El dia 28 de setembre la seva autora, Núria Pradas, vindrà a la la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurador de Castelldefels i ens farà una visita al Club dels Experts! Així doncs... què millor que llegir els seus llibre per preparar-nos?
En fi, si una cosa té “El misteri del carrer de les Glicines” és (en efecte) misteri, hype -que se’n diu avui en dia-. La seva trama tan surrealista m’ha tingut encara més intrigada que la història de Manuel Bartual ^.^: noies dobles que no envelleixen amb el temps... misterioses desaparicions... Tot plegat junt amb una narració àgil i lleugera ha fet que no pogués parar de llegir, Paraula de Mixa!
El que passa amb el hype és que de vegades no està al nivell de les nostres expectatives, com és el cas del final d’aquest misteri, que malauradament no m’ha acabat de fer el pes. He de reconèixer que no és una solució convencional (però potser després de llegir “Heka” de Núria Pradas no em va sorprendre tant). Crec que al desenllaç tot passa massa ràpid pel meu gust i m’he quedat amb ganes de saber-ne més, com per exemple de la inspectora Rovira!
Al principi aquesta policia no em va caure gaire bé (ja podria ser una mica més simpàtica!) però després el seu instint i el seu coratge la van portar a convertir-se en el meu personatge preferit! Crec que és un model a seguir, perquè ens demostra que les dones podem fer igual o millor que els homes una feina tan important com és la policial!
Al llibre Núria Pradas fa crítica social precisament d’això, ja que els companys de la inspectora Rovira no la prenen gaire seriosament. Tota l’estona tens moltes ganes de que els deixi amb un pam de nas ajudant als protagonistes a resoldre el misteri! Ho aconseguiran? Descobriu-ho vosaltres mateixos! ;-)
Mx
