El dia 28 de setembre era un dia molt especial! No tan sols venia l'escriptora Núria Pradas a conversar a la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado de Castelldefels sobre la seva novel·la “La noia de la Biblioteca”, sinó que abans d’això va tenir l’amabilitat de dedicar-nos uns minuts de tertúlia als joves del Club dels Experts, sent aquesta la primera xerrada que feia després de l'estiu.
En primer lloc es va presentar i ens explicà els seus orígens, començant per la sort d’haver tingut un pare amb una gran biblioteca. El seu ensenyament escolar va estar marcat per l’omissió del Català i és per això que volgué estudiar Filologia Catalana.
“La família estava preocupada perquè allò no tenia sortida laboral” va reconèixer l’escriptora, però per sort no va tenir mai cap problema amb la feina, perquè just després d’acabar la carrera l’any 1980 el català es va normalitzar a les escoles i es van començar a necessitar professors per ensenyar-lo.
Tot i els més de 20 anys de docència, a la Núria li agrada definir-se com a escriptora infantil i juvenil. “El públic LIJ és el més exigent” afirmava. A més a més, sempre que pot es tradueix a ella mateixa al castellà perquè malgrat l’increïble feina dels traductors, mai són capaços d’entrar del tot al teu cap.
A continuació van començar les preguntes menys fàcils de contestar, com ara “Quin és el teu gènere preferit?” “El gènere en el que aprenc i transmeto coneixement” fou la seva resposta final. “No m’agrada dir novel·la històrica, prefereixo el terme costumista”
I és que Pradas dedica molt de temps a la documentació de les seves novel·les, ambientades des de l’antic Egipte, fins a principis del segle XX. “S’ha de tenir paciència amb la documentació” explicava Pradas, perquè “La major responsabilitat d’un escriptor és dir sempre la veritat” i encara més important, “Les novel·les s’han de viure, s’han de somiar, s’han d’experimentar”.
Entre d’altres coses, vam parlar de la passió per escriure, de la uniformitat de les escoles d’escriptura i fins i tot de les adaptacions poc fidels a la gran pantalla de novel·les. Núria Pradas ens va explicar una pila d’anècdotes, com ara que quan es queda en blanc surt a passejar el seu gos i a visualitzar les escenes, o que novel·les com “Nebbia” van estar anys el calaix perquè eren més llargues del normal.
“Els autors de novel·la juvenil estem encorsetats en llibres de 100 pàgines” va explicar Pradas. Les editorials no volen que els llibres siguin gaire grans per poder-los recomanar com a lectures obligatòries als col·legis i instituts, on no és gaire fàcil encomanar el gust per la lectura als joves. És per això que tots plegats vam reivindicar la necessitat d’ampliar la varietat de lectures, deixar escollir els alumnes, i no menysprear gèneres com el còmic o el manga. “La meva filla no llegia, va començar amb el còmic i ara és dissenyadora 2D”
Finalment, li vam demanar algun consell pels joves que ens agrada escriure:
“Això els joves en general m’ho pregunteu molt sovint i la resposta ja me la sé: disciplina, perquè escriure és un exercici de disciplina constant, paciència, perquè és lentíssim arribar (tot el procés literari i el procés editorial és lentíssim) i sobretot passió. No escriguis si no t’agrada escriure i si no estàs disposat a sacrificar moltes hores escrivint. Però sobretot, paciència i disciplina, jo crec que s’ha de començar per aquí.”
Mx
