Per tercer any consecutiu em trobava de camí a Besalú per visitar la fira d’editorials independents per excel·lència: la LiberisLiber. Feia un sol tant descaradament radiant que, per no perdre protagonisme en tot el dia, s’havia dedicat a apartar tots els núvols del cel (i jo que m’havia posat màniga llarga!). Un cop el Bus Indi va arribar a la seva destinació, el magnífic pont de Besalú ens donà la benvinguda...
Un cop vaig arribar a la Pl. Prat de St. Pere els sentits se’m van expandir: vaig poder escoltar les animades converses de la multitud, sentir les ancestrals lloses sota els meus peus, olorar l’aire de muntanya, veure el gran nombre de casetes de la fira i assaborir el pensament de tot el que tenia per endavant aquell dia! Per començar, tocava visitar les parades de les més de 50 editorials que han participat en aquesta edició i comprar alguns llibres per emportar-me el sarró oficial de la fira junt amb un lot de queviures (que van volar abans del migdia!).
Així doncs, ja ben carregada de bon matí, em dirigí a la primera activitat que no em volia perdre per res... el taller per a joves (i no tant joves!) “Aprèn a xifrar missatges... i a descobrir-los!” a càrrec de l’escriptor Josep Maria Ibarra (qui vaig conèixer a LiberisLiber tot just fa un any gràcies a la seva col·lecció “La Colla del Segon Soterrani”). De la mà d’Ibarra, un amant dels enigmes i trencaclosques, plegats vam aprendre a sentir curiositat pels anagrames, fer servir la lògica i posar-nos a la pell d’estrategues tan importants com el mateix Juli Cèsar tot fent servir les seves mateixes tàctiques d’encriptació. Està clar que no fan falta els mòbils ni les tablets per passar-ho bé utilitzant l’enginy. I encara us diré més... Segur que més d’un va sortir del taller amb l’estratègia perfecta per comunicar-se amb els seus amics de forma secreta! ;-)
A continuació, sense perdre ni un minut, em vaig dirigir a la Biblioteca Ramon Vidal de Besalú, on estava apunt de començar una nova trobada de Bibliotecàries de Girona. I qui diu Girona diu Arbúcies, Blanes, Calonge, Campdevànol, Castellfollit de la Roca, Palamós, Porqueres, Puigcerdà, Ribes de Freser, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis o Santa Coloma de Farners!
Entre totes van explicar quins llibres havien comprat pels seus lectors i per què els havien cridat l’atenció. Les seves caixes estaven plenes de novel·les per adults per a tots els gustos, llibres de coneixement, novetats, edicions menys actuals però igual d’imprescindibles (com ara “Catalanes medievals” d’Elisenda Albertí) i sobretot contes divertits, com “La iaia no hi toca” de José Ignacio Valenzuela (que finalment em vaig animar a comprar! ^.^).
D’altre banda, també van fer un petit debat sobre les impressions d’aquesta edició de LiberisLiber, i si bé van assegurar haver notat una milloria en la secció de novetats juvenils, sembla que a la fira encara li manquen més llibres per aquest públic (i algun que altre còmic també!).
Després de dinar, vaig poder perdre’m novament per Besalú, descobrir nous carrers i admirar alguns dels seus paisatges de postal, que certament no es poden comprar ni em tots els diners del món. Les meves passes em van acostar a la vora del riu, on vaig posar especial atenció a intentar albirar alguna de les criatures fantàstiques que Carles MacCragh mencionar al seu llibre “Fauna fantàstica del Fluvià”.
Malauradament, no va aparèixer cap Celnit, la Granoca, ni la Marejada, suposo que massa tímides per sortir davant de tota aquella gent asseguda a la gespa prenent la fresca. Així doncs, tot i que no vaig poder festejar trobar cap criatura fantàstica, per la tarda m’uní a moderar una celebració encara millor... la d’Edicions Cal·lígraf, que organitzaven un xerrada per commemorar el seu cinquè aniversari.
Ens acompanyaven per a l’ocasió un dels fundadors de l’editorial, Jaume Torrent, la periodista i escriptora (en els moments d’oci, com diu ella) Montse Castaño (autora de “La dolça Caterina”), l’escriptora i membre del Consell de Savis Roser Rosés i la llibretera Mª Teresa Calabús de la llegendària llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí, que aquest 2017 celebren els 30 anys!
Coneixeu Edicions Cal·lígraf? Per posar-vos una mica en context, us diré que va ser creada amb seu a Figueres (i per ara no sembla que tinguin intenió de canviar-la pas de lloc! XD) de la mà de Jaume Torrent, Mercè Riba, Ramon Moreno i Carles McCragh. Ho van fer perquè malgrat els temps convulsos que ens ha tocat viure van creure que una petita editorial podia exercir un rol de referent cultural molt important.
El que més m’agrada d’Edicions Cal·lígraf és que s’especialitzen en “literatura”. La primera vegada que m’ho van dir se’m va fer una mica estrany, però és ben cert. No s’especialitzen en cap gènere en concret perquè no volen renunciar a cap llibre que els sembli interessant. El resultat d’això és un ampli ventall per a totes les edats, gustos i aficions, repartits en col·leccions com Assaig, Singulars, Etcetera (que inclou llibres d'encàrrec per a institucions) o Narrativa (que inclou tot l'àmbit de la literatura: novel·les, poesia –amb autors com Kavafis-, memòries –com ara de Francino amb els Beatles- i teatre –per exemple Puixkin-, etc.). Per no mencionar la completíssima revista Encesa Literària que publiquen 2 cops l'any i que combina música, art, literatura i entrevistes a autors, traductors i més!
Però sabeu el més curiós? Va ser un regal poder celebrar aquest cinquè aniversari a LiberisLiber, perquè a més a més fou aquí on Edicions Cal·lígraf van vendre els seus primers llibres! De fet, em va fer molta il·lusió ser el dissabte allà, perquè fou en aquesta fira on jo també vaig descobrir Edicions Cal·lígraf, a través d’un dels seus llibres més venuts: “Trenes tallades” de Roser Rosés, que als seus més de 90 anys havia rebut el premi LiberPress Camins el dia anterior... Moltes felicitats, Roser!
Plegats, Torrent, Castaño, Rosés, Calabús i una servidora vam conversar llargament sobre tot el que ha significat aquesta aventura editorial al llarg dels anys. Per no mencionar altres autors que també van donar el seu parer des del públic, com Eusebi Ayensa o Ester Marcos Jordà (autora de “La cuina de la néta”). Al final, tots vam estar d’acord en que el que fa tan especial aquesta petita editorial (junt amb totes les altres de la fira) és l’amor per la cultura, la germanor i sobretot el preciós sentiment de formar part d’una gran família. De tot cor us dono les gràcies, Edicions Cal·lígraf, per haver-me deixat formar part de la vostra!
En fi, de nou al bus de camí a Barcelona, hi havia una idea que no parava de donar-me voltes al cap... Tenia l’inquietant sensació de que se m’escapava alguna cosa. De cop i volta, hi vaig caure! Al riu Fluvià aquella tarda havia vist un ànec solitari molt atrevit que es va apropar a menjar els rossegons de pa que li llençaven uns amics meus... Podria tractar-se del fantàstic “ànec-onda”???
Sense cap mena de dubte hauré de tornar l’any que ve per comprovar-ho, encara que amb una fira tan meravellosa com la de LiberisLiber de motius no me'n falten pas! ;-D
Mx
