Tal i com va dir una de les cantants del grup Kol·lontai, “Avui les lletres es posen de peu”. El 14 d’octubre una llarga llista de personalitats del món de la cultura dels països catalans es van reunir als jardins del Palau Robert per celebrar, no només el 30è aniversari de la refundació de la Institució de les Lletres Catalanes el 1987, sinó també el 80è aniversari de la seva creació en plena guerra civil l’any 1937.
L’acte, àgil i emotiu, va ser presentat per Estel Solé i Toni Puntí (els quals donaren les gràcies als assistents per “acompanyar-nos en uns temps tant convulsos”) i alternà solemnes discursos amb actuacions de Mirna Vilasís, Xavi Múrcia, Josep Tero, Borja Penalba, Mire Vives o Les Kol·lontai, qui musicaren paraules de Montserrat Abelló, Joan Vinyoli, Caterina Albert, Maria Mercè Marçal o Vicent Andrés Estellés entre d’altres. Tot plegat una combinació màgica de tristesa pel passat i esperança pel futur.
Oriol Pi de Cabanyes, el primer director de la refundació, va agrair que es recordessin els orígens de la institució. “Vam començar amb una sabata i una espardenya” assegurava i desitjava “Que el record d’aquells temps foscos ens esperoni per arribar a celebrar els 100”
Laura Borràs, directora actual de la ILC; també va fer esment de les complicacions a les que s’enfrontà al arribar al càrrec el 2013 i les dificultats que passa ara la Institució amb el bloqueig dels comptes per part de l’Estat. “Sóc la Directora més pobra de la història, actualment el nostre pressupost és equivalent a zero, però amb el que no comptava el senyor Montoro és que em sento la directora més rica” afirmà Borràs donant les gràcies a tots els col·lectius que els han recolzat i han fet possible actes com aquest. En poques paraules: “Una explosió de solidaritat desmesurada sense precedents”. “Em sento honorada, orgullosa i emocionada”.
Durant l’acte es van reivindicar els vincles emocionals de la ILC amb els països catalans i vam veure un fragment del documental Història d’un repte, dirigit per Emili Manzano en motiu del 80è aniversari de la ILC. També es llegiren fragments de clàssics com “Incerta glòria” (Joan Sales), o “Els vençuts” (Xavier Benguerel) per recordar l’exili dels intel·lectuals que protegirem la llengua i la cultura Catalana. Durant la lectura de Laura Borràs d’un d’aquests fragments, entonà els versos més coneguts de “L’emigrant” i el públic ens hi vam unir gairebé de manera instantània. No plovia, però al terra van caure alguns gotes dels ulls ennuvolats dels assistents.
"La ILC ha estat des dels seus inicis el bressol de la protecció de la nostra literatura" va llegir el conseller de Cultura Lluís Puig i Gordi en nom de Joan Guitart (Conseller de Cultura entre 188-1996), qui malauradament no ens havia pogut acompanyar, i excusà amb orgull l’absència del president Puigdemont. Tot i que el conseller mateix tampoc va poder quedar-se gaire més a l’acte, no va voler deixar de felicitar la Institució i animar-nos a seguir: “Ens fa falta que seguiu escrivint i cantant perquè el camí serà llarg i necessitarem més repertori”. Per últim acabà amb un missatge d’esperança: “Poden intentar parar el mar amb les mans, però les ones no pararan”
Igual d’emotives foren les paraules de l’actual degana Isabel Clara-Simó i el seu antecessor Francesc Parcerisas qui reivindicava que “La ILC es construeix de baix a dalt i ha de mantenir la seva independència”.
Clara-Simó d’altra banda, va fer una crida a la dignitat. “Ells tenen tancs i nosaltres porres de la matèria dels somnis, però encara que ens esclafin continuarem escrivint" i cità Vinyoli:
"sóc el gall salvatge:
(...) i
amb ronca veu anuncio l’aurora,
tapant-me els ulls, tapant-me el crit amb les ales,
i m’estarrufo collinflat i danso,
tot i saber que em guaiten els ulls del caçador"
Per posar el fermall d’or a les actuacions musicals de la nit, Mire Vives i Borja Penalba van acabar amb “Cançó de fer camí” de Maria Mercè Marçal. Tot i que Mire reconegué no ser una gran lectora, explicà sàviament que “La música ens ajuda a endinsar-nos al mar de les síl·labes i les paraules”.
Finalment, va cloure l’acte la projecció d’un preciós màpping a la façana del Palau Robert que va homenatjar personalitats de la literatura catalana, va recordar les famoses cites de les postals de la ILC, i feu un recull de tots els projectes que ha portat a terme la ILC al llarg dels anys, des del Bibliobús fins el cicle de conferències “El meu clàssic” passant per les iniciatives “Lletres en viu”, “Dilluns de poesia” o el fòrum virtual “Què Llegeixes?” (ja som més de 20.000 lectors a la xarxa!)
Després de viure una vetllada tan màgica, no podria estar més d’acord amb la descripció de la cantant Mirna Vilasís: “Això és un oasi de cultura després de setmanes de barbàrie”. Moltes gràcies i per molts anys, ILC! Visca la literatura, visca Catalunya i visca el català!
Mx
