Crida 106 - <<Peix>> - L'aposta

- ...I aquest és l’Ostracion cubicus, també anomenat el peix cofre.

 

- Va home va, Jan! –exclamo posant-me una mà al cap mentre amb l’altra assenyalo la pantalla de l’ordinador- Si es veu d’una hora lluny que això és un muntatge! Com vols que existeixi un peix quadrat, de color groc cridaner i amb pics negres? Quines són les seves armes de defensa? Tornar-te cec del mal gust?

 

El Jan em mira amb ulls riallers.

 

- Aquests colors tan cridaners que dius tu només són una advertència, la seva arma és el verí. Quan se sent amenaçat l’Ostracion cubicus allibera una toxina que contamina l’aigua, i encara que aconseguissis menjar-te’l la seva carn també és tòxica.

 

- Jan conec la teva cara de pòquer i em sembla que t’estàs tirant un farol. Ho sento germanet però no et crec.

 

- Molt bé, com tu vulguis... Què me’n dius d’aquest? No té uns colors tan llampants.

 

El peix que m’ensenya a continuació el meu germà és gairebé 100% negre, però el seu cap és ben estrany... És com si el presentador d’un anunci de llevataques li hagués netejat la cara, però s’hagués descuidat de fer el mateix amb la resta del cos per mostrar la diferència entre les dos “superfícies”. En un esglai m’adono que la seva cara està tan neta... que li puc veure el cervell!

 

- Impressiona, eh? –insisteix en Jan- es diu Macropinna microsoma, fa 4 centímetres i mig, i viu entre els 600 i 800 metres de profunditat.

 

- I què són aquestes dos boles verdes que té a sobre dels ulls?

 

- Alex, aquestes boles dins del crani són els ulls! Els orificis que té sobre la boca són els seus òrgans olfactius.

 

- Senzillament no m’ho puc creure.

 

- Doncs espera a veure el Regalecus glesne. És el peix més llarg (que no més gran) del planeta. Pot arribar a mesurar 17 metres.

 

- De veritat vols que em cregui que aquesta serp marina de cresta vermella no ha sortit de la maleta de Newt Scamander?

 

El meu germà deixa anar una riallada i sap que ha guanyat l’aposta. Quan el Jan em va dir que les criatures fantàstiques i extraterrestres de les pel·lícules no tenien res a envejar a les d’aquest planeta vaig pensar que m’estava prenent el pèl. Està clar que a la propera vegada seré jo qui convidi a crispetes.

 

 

Mx