Set dies

Títol: Set dies

Editorial: Empúries

Any d’edició: 2001

Sinopsis: ¿Què passa si et persegueix la policia, uns mafiosos i uns quants metges? ¿Què passa si un malalt mental es vol fer amic teu? ¿Què passa si una doctora t'atabala? ¿Què passa si els teus pares són de viatge? ¿I si la por et deixés bloquejat?... ¿A qui l'hi diries? ¿On aniries? ¿Amb qui? En general, quan les coses s'emboliquen tens dues opcions: amagues el cap sota l'ala i passes de tot per tal de no esquitxar-te o vas a totes, per més que pringuis. Els protagonistes de Set dies van a totes. ¿Tu què faries?

Ressenya

Paraula de Mixa presenta... Set bons motius per llegir “Set dies”

Preparats...? Llestos...? Ja!

1. El ritme frenètic de la història no us deixarà parar de llegir. La narració és juvenil, propera, rebel i divertida, i conté típiques expressions i dites catalanes que han fet les delícies d’una servidora.

2. Empatitzareu molt amb els personatges (tots són molt humans, amb els seus defectes i virtuts, i és senzill sentir-se identificat amb les seves pors, neguits i inseguretats) i fins i tot te’ls voldràs emportar a casa (l’amic del protagonista val un perú... vull un Pepe a la meva vida!)

3. Us fareu un tip de riure, perquè, igual que el jove detectiu d’Andreu Martín i Jaume Rivera (Flanagan), tota acció i misteri va ben acompanyada per racions extra d’humor!

4. A “Set dies” tampoc no li falta crítica social: a les diferències entre classes socials, els prejudicis, la violència de gènere i un llarg etcètera, però sobretot em quedo amb el missatge de solidaritat, positivisme i esperança que desprèn.

p. 140 “Així que vaig obrir els ulls, vaig pensar en ser positiu. Tinc comprovat que quan un és positiu, en general, les coses solen sortir molt millor. Per prova només calia veure el meu germà, que quan estava bé es menjava el món i ara, en canvi, el món se’l cruspia de viu en viu. Així doncs, em disposava a ser positiu, costés el que costés. Feia poc, a la biblioteca, havia estat fullejant un llibre sobre no-se-què de la intel·ligència emocional que, pel broc gros, seria el que acabo d’explicar, però amb base més o menys –sobretot menys- científica.”

5. Tot i que la història tracta de complots, intrigues i conspiracions, la base de la història gira al voltant del germà del protagonista, el Jan, que pateix una depressió major i està ingressat a l’hospital psiquiàtric de Sant Pau. Mai havia llegit una novel·la que tractés tan a fons aquesta malaltia mental: els seus símptomes, l’origen, el tractament a seguir, els mites urbans, les conseqüències, com afecta a tots aquells que envolten el malalt...

Estàtua de la Colometa, Plaça del Diamant, un dels escenaris del llibre

En Pol (el prota) descriu d’una manera tan sincera i acurada els seus sentiments que podia posar-me perfectament a la seva pell sense fer cap esforç.

6. Encara que aquesta novel·la té més de 16 anys, segueix igual de vigent. A excepció de la tecnologia (recordeu una època on no existís WhatsApp? XD), gairebé no notareu el pas del temps.

7. El desenllaç m’ha semblat una mica agafat amb pinces, però el final és rodó! He tancat el llibre amb un somriure d’orella a orella, i ganes d’aplaudir! Visca el Pol, l’Anna, el Pepe, la Berta, el Fiqui i en Fermí, i visca la mare que els va...!

Ehem, crec que ja ha quedat prou clar, oi? ^.^ Hehe, en fi, tan de bo tornin a editar aquesta novel·la i li facin un rentat de cara a la portada, perquè es mereix una segona oportunitat... D’això us en dono la meva paraula de Mixa!

Mx