Crònica de la Llupolia Núm. 8 <<Poeçons>>

Aquest mes, a la Cervesera Artesana de Gràcia, hem reculat en el temps fins a l’edat medieval... amb un recital de poesia musicada! Significa això que hem innovat? Sí i no alhora, afirmava l’amfitrió de l’esdeveniment, Lluís Urpinell-i-Jovani: no és res de nou perquè els trobadors ja ho feien, però sí que és la primera vegada que s’organitza quelcom semblant a una “Llupolia” (per saber-ne més llegiu “Crònica de la <<Llupolia Extraodinària>> Llúpol + Poesia”)

 

De manera que abans de cedir els micròfons a tothom que volgués recitar els seus poemes, vàrem escoltar en directe un espectacle musical de la mà de Montse Gort (poeta) i Laia Rius (cantant i violinista), acompanyades a la guitarra per Xavi Túrnez i amb el violoncel per Irene Algueró (filla de la poeta). Segons Montse Gort, aquest show “ve a ser un homenatge als vincles que ens uneixen, i que ara també us inclou a vosaltres” afegia referint-se al públic. L’espectacle s’anomena “Poeçons” (una barreja entre poema i cançons) però “sona com verí en francès, així que estigueu alerta!” ^.^

 

I tant que ho vam estar! Va ser un plaer tancar els ulls i sentir-nos envoltats de belles melodies, paraules i sentiments. Al tornar-los a obrir, els temps s’havia fos, com la cervesa de les nostres copes. Un dels meus poemes preferits (que podeu trobar al llibre de Montse Gorg “Del pretèrit imperfecte al futur simple”) va ser aquest:

 

Notes del dia (Desacord amb acords)

 

El dia comença amb un Sol Major,

Després,

el teu no-Re sostingut sobre Mi,

Fa venir un núvol que Déu n’hi Do!

Si Bemoll, (el núvol)

 no tinc La menor idea de com acabarà.

 

I una de les adaptacions musicals que més em va colpir va ser escolar Laia Rius tocant i cantant “Victòria” (un altre poema de Gort que està inclòs al seu CD “Vinc d’un cel blau”). Ja se sap que de vegades els concerts en directe desperten el millor dels músics, i jo em vaig quedar bocabadada escoltant els solos de violí de Rius.

 

 

Victòria

 

Amb el vist i plau del cap surto a combatre.

Duc l’espasa del coratge preparada.

L’enemic el porto enmig de la cuirassa

I em defensa, a tort i a dret, mentre m’ataca.

 

S’alça un núvol de basarda que amenaça

d’engolir-se’m l’esperit, la meva vida,

si no aturo la mentida que vol vèncer

disfressada de virtut, la gran batalla.

 

Paro en sec! L’engany es bat en retirada.

Deixo caure l’armadura i les ferides

He vençut al vencedor, ara sóc lliure.  

 

Amb el vist i plau del cor surto a rendir-me.

 

Citant Susanna Isern a “El gran llibre dels superpoders”: “[Les notes] semblen ocells que voletegen per l’aire i s’esmunyen pertot arreu. Pel camí pinten somriures de gegant i omplen les galtes de petons. [...] Amb les seves melodies, ella rescata valuosos records que vaguen perduts al pou de l’oblit.”

 

Mx