Crida 109 - <<GATA>> - Sóc la Mixa

Un relat basat en fets molt reals 

[S’aixeca el teló. Tres persones envolten a la Mixa.]

Persona 1: Ei, hola! Una pregunta... Tu ets la Mixa, oi?

Mixa: Sí, bé de fet em dic Anna, però gairebé tothom em coneix pel “nick” que faig servir als fòrums literaris on participo.

Persona 1: Ja deia jo que era un nom peculiar! 

Persona 2: Sabies que és un nom d’home en rus? Significa “Miquel”

Mixa: [amb cara de sorpresa] Ostres, doncs ho desconeixia per complet.

Persona 2: A més a més, a Rússia als ossets del peluix se’ls anomena Misha.

Persona 1: Sí, per això l’ós mascota dels Jocs Olímpics de Moscú l’any 1980 es deia Misha.

Mixa: Vaja! Però jo l’escric amb una “x” no amb “sh”

Persona 3: “Micsa”?

Mixa: No, no, la pronunciació és la mateixa. Saps que per cridar als gats se’ls diu “mixa, mixa, mixa...!”? Doncs igual.

Persona 3: Ah, llavors t’agraden els gats, oi?

Mixa: Eh, bé, vaig tenir una gata quan era petita però no sóc una gran amat dels felins.

Persona 1: Llavors quin és l’origen?

Mixa: Senzillament me’l vaig posar quan tenia 10 anys perquè m’agradava com sonava.

Persona 1, 2 i 3: [amb cara de decepció] Oh.

[Persona 1, 2, 3 marxen d’escena. Persona 4 entra i li toca l’espatlla a la Mixa.]

Persona 4: Disculpa, et puc fer una pregunta?

Mixa: [Exasperada] Que quedi clar... ¡no sóc una amant dels gats, tampoc tinc intenció de canviar de gènere i que jo sàpiga no em corre sang mutant d’ós per les venes!! Ha quedat clar?!!!

Persona 4: Claríssim!

[Mixa abandona l’escenari enfurismada]

Persona 4: [De cara al públic] I jo que només li volia demanar l’hora... 

[S’abaixa el teló]

Mx