VS.
Introducció
Com alguns ja haureu vist al meu Instagram (@mixa_ql) l’altre dia vaig anar a veure la quarta adaptació d’un dels best-sellers d’Agatha Christie... “Assassinat a l’Orient Express”.
És un llibre pel qual sento especial estimació perquè va ser la primera novel·la d’Agatha Christie que vaig llegir, animada per la meva mare. A mi no em feia el pes, però després d’arribar al final de la història vaig decidir que Christie era senzillament una “crack”. El cervell em va explotar (metafòricament parlant és clar) i després de llegir “L’assassinat de Roger Ackroyd” em vaig reafirmar com a fan incondicional de la reina del crim. De fet, a cada llibre seu que llegia l’admirava una mica més, i a dia d’avui és sens dubte una de les meves escriptores preferides.
Per això em va fer tanta il·lusió anar a veure una nova adaptació d’aquesta novel·la genial. Alguns crítics asseguraven que era molt fidel a la història i jo... jo resava perquè ho fos.
Opinió
Segur que heu sentit els noms del repartiment d’aquesta perquè és impressionant. De fet, ja a la primera adaptació que es va portar a la pantalla el 1974 comptava amb un càsting d’estrelles de l’època com Lauren Bacall, Sean Connery, Richard Widmark o Anthony Perkins.
Enguany, es reuneixen actors nominats i guanyadors d’Oscars com Penelope Cruz, Michel Pfeiffer, Judy Dench o Johnny Deep.
La pel·lícula és espectacular, diria que una barreja de les adaptacions de 1974 i 2009 (els tocs d’humor de la primera, el dramatisme de la segona) sumat a paisatges impressionants, efectes especials i plànols zenitals. I com ho sé? Perquè aquests dies m’he dedicat a veure dos de les anteriors adaptacions, que difereixen una mica amb la història original cadascuna a la seva manera. A la tercera va la vençuda?
Adaptacions de 1974, 2009 i 2017
L’adaptació
Ras i curt: NO. Per a la meva sorpresa s’han afegit persecucions (!?), tirotejos (!!!???) i molt de drama que no té res a veure amb el llibre original, han fusionat dos personatges completament oposats, a d’altres els han canviat les nacionalitats, l’edat i el passat, i han afegit detalls (que sobraven completament) perquè Poirot els descobreixi.
A més a més, Hollywood ho ha tornat a fer. Ha afegit un actor negre entre els protagonistes (!?) per tractar el tema del racisme i les parelles interracials en una història que no té res a veure amb això.
En fi, la veritat és que no sé què diria Agatha Christie si aixequés el cap... Ella com a mínim va ser a temps de veure la primera adaptació de “Assassinat a l’Orient Express” l’any 1974 i va dir que el Poirot encarnat per Alfred Finney era just com ella se l’havia imaginat, excepte per una cosa: el bigoti era massa petit.
En aquest cas el nou Poirot (Kenneth Branagh) ha encertat en la mida -encara que el resultat sembli més aviat una garlanda de Nadal- però aquí s’acaba tota coincidència amb el personatge.
Perquè us en feu una idea... Hércule Poirot no és alt, fornit i de bon veure, no participaria mai en persecucions sobre el gel, i molt menys compartiria els seus sentiments més íntims amb el primer desconegut que es trobés. Però si hi ha una cosa que va tombar el personatge només començar la pel·lícula va ser veure com Poirot, després de trepitjar una tifa per accident, fica l’altre peu voluntàriament perquè les dos sabates estiguin “igualades”. (!!!!?????) Em penso que el personatge abans hauría preferit tallar-se el peu XP
El final
Si no heu llegit el llibre, deixeu-me que us digui que el final és el punt més important de tota la història i, si bé a la pel·lícula la idea general es manté, com que la majoria de petits detalls que porten a Poirot a la solució són omesos, sembla que el detectiu belga rebi la solució del misteri gairebé per ciència infusa (després de fer novament una exhibició dramàtica molt impròpia d’ell).
Poirot i Mr. Ratchett a les tres adaptacions
Llibre vs Pel·lícula
Després de tots els fets exposats, està clar que que aquest tren ha descarrilat sense remei, i per tant el declaro perdedor de la batalla.
RECOMANACIÓ
Però abans d’aixecar la sessió, només us volia animar a que -si teniu temps i us ve de gust- llegiu primer el llibre i després mireu les adaptacions de 1974, 2009 i 2017 (la del 2001 està ambientada en el present i per tant no té res a veure). Us adonareu de tots els errors i encerts de les diferents pel·lícules i de passada us transportareu a l’Orient Express, un tren amb tantes històries per explicar que si les parets parlessin no callarien mai!
Tot i que l’Orient Express com se’l coneixia va deixar de circular el 1977, avui en dia encara podeu dormir i menjar als vagons originals i reviure l’increïble experiència de viatjar en el tren més ràpid i luxós de principis del segle XX. Si en voleu saber més, no us perdeu aquest documental amb l’actor David Suchet (i per a mi el millor Poirot de tots!).
Mx
Write a comment