El matí del dia 2 de desembre feia un fred tan intens que gairebé no em sentia els dits. Però quan vaig entrar a l’antiga fàbrica de l’estrella Damm, l’escalfor de la cultura em va revifar (encara que la calefacció també va ajudar una mica). I sabeu per què? Doncs perquè feia un any que esperava amb il·lusió que tornés al Mercat de Nadal del Llibre, conegut per alguns com el Sant Jordi d’hivern! Un dia sencer ple d’actes, espectacles, tallers i signatures organitzat pel Club TR3SC amb la inestimable col·laboració, entre d’altres, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Biblioteques de Barcelona i l'Institució de les Lletres Catalanes.
Un cop dins del recinte, vaig donar la volta sencera al pati i em vaig comprar el Llibre de la Marató 2017. Mentre passejava em van venir tots els records de l’any passat i vaig pensar que el Mercat de Nadal del Llibre havia aconseguit superar-se! En aquesta ocasió hi havia moltes més paradetes (algunes d’elles solidaries), més controls de seguretat, i -com es va explicar a la roda de premsa- enguany el Mercat havia donat veu els joves!
Vaig fer un cop d’ull al rellotge: les 10:55. Només havien passat 10 minuts?? Menys mal, perquè tenia cinc minuts per arribar al primer acte del dia. Vaig inspirar profundament i comprovant la meva llista em vaig preguntar si arribaria a totes les activitats a les que m'havia proposat anar... Sense més dilació, vaig dirigir-me cap a la sala Jane Austen disposada a comprovar-ho.
Allà, l’escriptor veterà Joaquim Carbó (fundador de la Revista Cavall Fort) inaugurava l’escenari presentant la reedició de “Els orangutans” durant el 50è aniversari de la seva publicació. L’acompanyava el periodista Lluís Llort i alguns membres de l’editorial Males Herbes, als quals Carbó va referir-se durant la presentació com a “uns despistats que em van publicar un llibre” (referint-se a “Va com va”). “Són tan ingenus que van tornar a picar” explicava l’autor entre els riures del públic. “Els vaig dir: <<tinc uns orangutans a casa>>... <<Com??>>... <<Sí, en un prestatge>>”.
I és que la primera novel·la per adults de Carbó va passar bastant desapercebuda i estava en vies d’extinció. La gent es pensava que havia sigut un accident, perquè Joaquim Carbó se’l considerava un autor infantil, “però l’accident va ser escriure llibres per nens, perquè llavors no n’hi havia” afirmà l’escriptor. “Ara és una sort extraordinària que algú llegeixi el teu llibre de tants com n’hi ha!”. Per a mi, però, va ser una sort descobrir “Els orangutans” i dono les gràcies a Males Herbes i a Carbó per fer possible una novel·la tan fantàstica!
Un cop finalitzat l’acte, vaig sortir corrents cap a l’escenari Aurora i Prudenci Bertrana a la presentació del Llibre de la Marató amb Marc Artigau, Víctor Amela moderada per Xavi Abad. Els dos escriptors ens van parlar de l’honor i l’angoixa que suposa participar al llibre de la Marató. “No se m’acudia res,” va confessar Víctor Amela “i vaig fer el que s’ha de fer: escriure el primer que et passi pel cap”. Marc Artigau coincidia amb el seu company. Com que no era cap expert en les malalties infeccioses (el tema d’enguany) va decidir parlar sobre la vida, perquè al cap i a la fit “La Marató va de com ens estimem la vida i la ficció és un arma a favor de l’empatia”. Víctor Amela estava totalment d’acord: “La gent entén millor les conseqüències de les malalties mitjançant les passions humanes que articles acadèmics”
Mentrestant, un pis més avall, a l’escenari Joan Fuster, s’estava preparant un combat d’allò més aferrissat. Més concretament un combat d’editorials independents, amb Eugènia Broggi (L’Altra Editorial) Laura Huerga (Raig Verd), Aniol Rafel (Edicions del Periscopi) i Maria Sempere (Les Hores) i arbitrada per Bernat Puigtobella.
Plegats van conquerir l’important repte de parlar sobre tres dels seus llibres en el mínim de temps possible. Alguns dels títol recomanats foren “El ferrocarril subterrani”, “Les tristes recances”, “A la Casa de l’Intèrpret” o “Els fills de Llacuna Park”. Per sort, en aquesta batalla tots vam sortir guanyant!
Novament a l’escenari Aurora i Prudenci Bertrana, l’imponent sala estava plena de gom a gom esperant l’arribada d’Empar Moliner per presentar el seu llibre, però malauradament es va haver de cancel·lar per temes d’agenda (buuaaaa! Empar, ens deus una!). Però en veure que la gent ja començava a marxar, em van venir ganes de cridar a tot pulmó: “No marxeu gaire lluny, que el proper acte promet ser divertit!”. Més concretament la xerrada "Recomanacions de llibres a les xarxes socials... Booktubers, Bloggers i Bookstagrammers en conversa” amb Elena Núñez (Nadadora entre lineas) Gerard Solé (@gersolmar) Layla Zaoui (Perduda entre paraules) moderat per una servidora, que va arrencar somriures del nostre públic i ens va emocionar recordant els llaços que uneixen aquestes precioses comunitats lectores online!
Però lluny d’haver acabat, el dia no havia fet més que començar! Entre d’altres, vaig gaudir d’una pila de curiositats literàries durant la xerrada “La relació de Barcelona i la literatura" amb Maria Nunes, Miquel Carandell i Marina Espasa, vaig admirar les històries de “Dones protagonistes" amb Carme Martí, Elisenda Albertí, Marta Romagosa i M. Àngels Cabré i em vaig posar ben còmode per escoltar el punt de vista de Carme Fenoll, Fe Fernàndez, Miquel Adam i Anna Guitart a “Editors, llibretes i bibliotecaris a la mateixa taula per Nadal”.
Durant la xerrada, vam endinsar-nos en el significat i valor dels prescriptors i vam arribar a la conclusió que els prescriptors han de ser persones honestes amb qui “establir confidència”, segons Fe Fernàndez. “La República Mundial de les lletres està plena de viaranys, i el prescriptor és un explorador” declarava Miquel Adam. Com deia Carme Fenoll “és de lluny el millor de la meva feina, i allò que farà que les biblioteques segueixin existint en el futur”.
De cop, vaig mirar el meu rellotge... No m’ho podia creure! Havia aconseguit batre el rècord de l’any passat assistint a més de 10 actes, signatures i xerrades en menys de 10 hores! I com a cirereta del pastís, vaig riure a cor què vols durant la presentació/monòleg del periodista Jair Domínguez i el seu manual d’antiajuda “Ets un merda, i ho saps”. Per acabar aquesta crònica em quedo sobretot amb les seves paraules: “La nostra feina és lluitar perquè la cultura no es perdi, perquè al final serà l’única arma que tindrem”.
Moltes gràcies a tots els que heu fet possible un any més el Mercat de Nadal del Llibre!
Mx
Write a comment