Magda

Títol: Magda

 

Autora: Meike Ziervogel

 

Traductor: Dídac Gurguí

 

Editorial: Les Hores

 

Any d’edició: 2017

 

Sinopsis: En aquest atrevit retrat sobre Magda Goebbels l’esposa del ministre de Propaganda de Hitler, Joseph Goebbels, Meike Ziervogel ens revela en un conte històric la relació entre una mare abusiva i la seva filla, i ens porta fins a una conclusió aterridora ambientada en els darrers dies de l’Alemanya nazi.

 

<<Aquest va ser, de llarg, el llibre més intens, impressionant i inesperat de la llista de finalistes.>> The Guardian, Premi Not-The-Booker"

 

El llibre que vinc a ressenyar avui -“Magda” de Maike Ziervogel- encaixa perfectament en aquesta categoria. El primer que em va sorprendre va ser la trama, que gira al voltant de la vida de Magda Goebbels, la dona del ministre de Propaganda de Hitler. I en segon lloc, com malgrat la seva curta llargària aconsegueix ser tan intens com afirma el diari britànic “The Guardian”.

 

Ja us aviso que aquesta no és una biografia normal. De fet, a estones m’ha semblat la barreja d’un thriller psicològic, un relat de superació, i una innocent història d’amor. De fet, jo més aviat la descriuria com un joc de miralls a través de tres generacions de dones (La Magda, la seva mare i la seva filla) que ens mostren el cantó més humà d’un personatge molt polèmic. La mateixa autora reconeix que “El meu objectiu no ha estat crear un relat històricament exacte, sinó capturar la psicologia dels tres personatges. He emprat realitat i ficció tal com la necessitat m’ho dictava”.

 

Després de viure una infantesa molt dura (à la “Jane Eyre”) Magda està decidida a forjar-se un millor futur a qualsevol preu, però fins i tot quan això es materialitza, sent que no pot quedar-se de braços creuats (tal com ens explica la seva mare):

 

p.41 “Vaig seure al seu costat i la vaig escoltar parlar sobre el fet que volia aconseguir alguna cosa especial, que havia estat escollida per a alguna, que alguna cosa la cridava, com als homes. Però no sabia què.”

 

Qui sap avui en dia l’admiraríem com una dona lluitadora si no hagués acabat donant suport als nazis... Meike Ziervogel ens mostra la seva faceta més humana i imperfecte: com altres persones que desconeixien o passaven per alt les atrocitats del seu bàndol, Magda estava convençuda que ajudava a construir una pàtria millor, i se sentia com una persona de valor al costat de Hitler.

 

Per a mi el capítol més esborronador del llibre ha estat “La crida”, especialment durant la conversa entre Magda i Hitler: no només ens ensenya el punt de vist del Führer, sinó que ens demostra que tots tenim un cantó fosc que només necessita ales per mostrat el pitjor de la humanitat.  

 

p. 48 “-Al calaix de l’escriptori d’en Joseph hi ha fotografies de fosses comunes i muntanyes d’ossos humans.

L’està provocant, cridant la tempesta –tant de bo esclati ara. 

Una expressió de dolor creua el Seu rostre.

-Filla meva, entens el que estàs fent, ara? Normalment, en una situació així, m’aixecaria i me n’aniria. No parlo d’aquests assumptes. Perquè la majoria de la gent no és capaç ni de començar a entendre’ls. No entenen que això és el que han volgut i per això està succeint. Aquesta gent, tots els membres de la nació alemanya, de la raça ària, han treballar per assolir aquest objectiu durant generacions, durant segles. L’únic que jo he fet és donar substància a allò que han invocat amb paraules, amb pensaments. La raça humana vol aquestes fotografies. Jo els mostro el que volen; els mostro el seu desig. Però la gent no vol veure el seu propi desig. Vol amagar-lo, mantenir-lo en la foscor, com si tots encara visquéssim al ventre matern. Jo dono a la raça humana l’oportunitat de veure-hi. O faig guàrdia mentre ella finalment abandona el seu ventre matern.”

 

Com diu l’escriptora Lisa Appiognanesi, aquest llibre és “una visió de generacions d’alemanys que estan tenint el coratge per abordar l’horror del darrer segle.” “Magda” és certament un llibre àgil però alhora molt dur i impactant. En general, però, m’alegro d’haver-lo llegit (perquè crec ha eixamplat el meu punt de vista) i us el recomano tan si us agraden les novel·les històriques de l’estil de “El nen del pijama de ratlles” o "El diari d'Anna Frank", com si busqueu endinsar-vos en la psicologia d’un personatge que no oblidareu.

 

Mx