La noia de la perla

Títol: La noia de la perla

Autora: Tracy Chevalier

Traductor: Ernest Riera

Editorial: La Magrana

Any d’edició: 2001 

Sinopsis:  Al Delft del segle XVII regna un ordre social estricte, que divideix rics i pobres, catòlics i protestants, amo i criat. Quan Griet, amb setze anys, se'n va a treballar de minyona a casa del pintor més famós de la ciutat, tothom espera que sàpiga quin és el seu lloc. Però a casa dels Vermeer, dominada per una esposa volublei la seva formidable mare, Griet aviat atreu la mirada del seu amo. Captivat pel posat silenciós de Griet, el seu esperit intuïtiu i la seva fascinació per l'art, Vermeer comença a fer-la entrar en el seu món... un lloc enrarit, de colors exòtics i llum esplendorosa, ombres canviants i bellesa inimaginable.

Heu sentit a parlar de la web www.ted.com? És molt interessant, us la recomano d’allò més. En ella trobareu més de 2.000 xerrades en anglès subtitulades a tots els idiomes sobre... pràcticament tot! Música, literatura, ciència, art...

De fet, vaig redescobrir aquest llibre veient una xerrada d’art molt entretinguda a càrrec de la seva autora, Tracy Chevalier (per saber més sobre ella doneu una ullada a la Revista del QL – Hivern 2015 on en vaig parlar).

Em va agradar tant la manera en que s’imaginava les històries amagades darrere dels quadres que vaig decidir donar-li una oportunitat a “La noia de la perla”, el best-seller que la va donar a conèixer i la veritat és que m’ha agradat molt.

L’ambientació és tan acurada (sense arribar a saturar), que en les primeres deu pàgines ja t’arribes a sentir com si haguessis viscut a Delf al segle XVII tota la teva vida. De la narració m’ha captivat la seva frescor, originalitat i el toc artístic i descriptiu que contrasta amb la grisor de l’època. 

Els personatges estan ben construïts i són profunds, i la Griet m’ha sorprès essent molt decidida, assenyada i creativa. M’he llegit el llibre d’una tacada i les seves tres-centes pàgines m’han passat volant. A més a més, tot i el caire dramàtic que pren, el final m’ha deixat amb bon sabor de boca (em vaig quedar amb ganes de més, però potser això és el que m’agrada del llibre, que no et dóna el final que més voldries, sinó el més realista) i us puc ben assegurar que no tornaré a veure mai més el quadre de Johannes Vermeer de la mateixa manera.

Molt recomanable... Paraula de Mixa!

Mx