Hola quellegistes!
Avui voldria presentar-vos una de les col•leccions més famoses de l’autor català Enric Larreula, Ala de Corb. Per causalitats de la vida vaig descobrir-la gràcies a un punter, em vaig animar a llegir-ne les primeres pàgines i em va encantar!
Però per introduir-vos ben bé en el seu món, m’agradaria citar les paraules de la web Edu 365 que així ens el presenta:
Sou d'aquella mena d'éssers estranys que els agrada llegir, que tenen sentit de l'humor i que volen viure aventures? Sí? Doncs Ala de corb, d'Enric Larreula, està fet per a vosaltres!
Tot va començar quan la meva dona i les meves filles van prendre aquella decisió tan estrambòtica: després de sopar no encendríem la tele perquè volien llegir. "Déu meu! És la fi!", cridava jo. Però com que són tres contra un, no vaig tenir més remei que acceptar-ho. Estava segur que els passaria aviat, la dèria.
Però no. Total, que vaig anar a la llibreria i li vaig dir al dependent que em donés un llibre. "Quin?", em va preguntar. "Com, que quin? No ho sé, un." "Oh, és que de llibres n'hi ha de moltes menes", i que si patatim, que si patatam, aquell dependent amb cara d'espàrrec no callava mai. Al final em va vendre Ala de Corb , que es veu que a ell li havia agradat tant i tant.
Oh! Mai no m'ho havia passat tan bé! Quin tip de riure! Quin llibre! Quina meravella! La cosa va de pirates: resulta que Ala de Corb és el pirata més temut i més perseguit de tot el Carib. I per què? Doncs perquè, a més de robar a rics i riquíssims, segresta la promesa del governador. I per què? Doncs perquè Ala de Corb se n'ha enamorat com una bleda. I és clar, ja la tenim organitzada. Però l'aventura forta, forta, comença quan ell i la seva tripulació arriben a una illa amb una mina d'or i resulta que...
Ep! Prou! Que m'embalo! Si us explico el final, no m'ho perdonaria mai! Sóc una mica cap de suro, però sé que això fa molta ràbia. Llegiu-vos-el i ja veureu com us ho passareu de primera. Jo, el que no entenc, és que això de llegir no ho anunciïn per la tele...
Com, encara no us acaba de fer el pes? De veritat, no deixeu escapar aquesta oportunitat, doncs no us en penedireu gens!
Mx
2
29/6/2012
Hola de nou quellegistes!
Si ja us heu animat a llegir la genial col•lecció d’Enric Larreula, Ala de Corb, us recomano la continuació de la seva primera part, Ala de corb i la gran revolta, i de moment per a mi la segona més divertida.
En aquest llibre...
Ala de Corb, el famós pirata caribeny, valent, audaç i educat com cap altre, necessita renovar l’artilleria de la seva illa, i l’únic que en té és un marqués traficant d’esclaus. Per aconseguir-ho, compta amb tota la tripulació i amb la seva dona, que no es conforma a quedar-se a casa.
I quina una s’organitza! N’hi ha per llogar-hi cadires, paraula! I es que com diu la expressió castellana “sin comerlo ni beberlo” Ala de Corb i els seus acaben ben embolicats en una aventura de grans dimensions!
En fi, un cop més dir als quellegistes que possiblement encara arrufeu el nas que aquesta és una col•lecció que no us podeu perdre: fresca, divertida, lleugera... Ja veureu que quan comenceu no podreu parar!
3 4
4/7/2012
Tot i així les aventures d’aquest pirata continuen i mare meva quines unes acaben passant! Aquest és el cas de “Ala de Corb i el misteri de l’illa fantasma”, en el qual entremig dels enormes canvis que viuen els habitants de l’Illa Llibertant com a conseqüència de l’última aventura, la Maria dona un gran notícia i...
El pirata Ala de Corb rep l'oferiment de convertir-se en corsari de la corona anglesa. Però per rebre la "patent de cors" no solament hauria de deixar d'atacar vaixells anglesos, sinó que a més a més hauria de deixar d'alliberar esclaus. I això darrer, és clar, ja no li fa gens ni mica de gràcia...
La veritat és que encara que aquest llibre no em va agradar tant com els dos primers, realment no té desperdici! I es que parlant de llibres genials, el que tampoc té desperdici és el número 4 “Ala de Corb i els traficants d’esclaus” la continuació d’aquesta colla pessigolla, 6 anys després de la seva última aventura. Perquè...
El famós pirata Ala de Corb viatja a l'Àfrica. Hi va per tornar els antics esclaus, i ara amics, que ha alliberat en terres del Carib. Un cop en territori africà, Ala de Corb i els seus pirates hauran d'enfrontar-se enmig de molts perills, als capitosts de Fort Royal, que controla el comerç d'esclaus a la zona.
I vaja si la lien! Un cop més intriga i riallades fins al final! Us el recomano!
Ei gent!
Per fi ja he acabat la col•lecció d’aquest increïble pirata i tot i que potser els últims llibres no m’han agradat tant com els altres, els recomano a tota costa. Així que sense més dilació, aquí us deixo les últimes 5 aventures publicades de...
5
18/7/2012
Ala de Corb
a la cort imperial
Els imperis europeus han posat preu al cap d’Ala de Corb i els seus; tot i això, la valent esposa del pirata i el mateix Ala de Corb decideixen de sobte canviar el rumb i anar a Espanya per un assumpte prou important. Però això voldrà dir ficar-se a la gola del llop i assumir un rics que serà enorme fins i tot extremant les precaucions...
Aquesta aventura en especial em va recordar potser una mica al segon llibre tant en trama com en humor i el vaig preferir als altres dos anteriors. I una curiositat: la imatge de la pàgina 75 la vaig trobar molt ben aconseguida en personatges i en lo ben plasmada que està la situació.
7
18/7/2012
Ala de corb
i el parany
Ala de Corb rep una bona notícia: en una ulla a pocs dies de navegació hi ha una planta miraculosa que aniria molt bé per a la salut de la gent de la seva illa. Amb uns quants dels seus homes posa rumb cap allà. La seva esposa i la seva filla no l’acompanyen i aviat descobreixen que l’avarícia no es cura i que la traïció no avisa...
La veritat és que tot i que vaig sospitar des del primer moment no va ser fins a l’últim instant que no em vaig adonar del que realment volien fer amb ells. Va ser força emocionant i una de les vegades en que de veritat voldries parlar amb els protagonistes per revelar-los les obscures intencions dels seus suposats companys, tot i que en aquest cas Doña María i Ona de Foc van saber lligar caps enseguida, tot i que potser massa tard...
9
18/7/2012
Ala de Corb navega rumb a la seva estimada illa Llibertat, al mar Carib. Pel camí, el seu vaixell és atacat per corsaris anglesos i ha de cercar refugi d’incògnit en una colònia espanyola de Florida. Un cop allà, la valenta filla d’Ala de Corb, Ona de Foc, viurà els moments més perillosos de la seva jove vida. Un fet inesperat obligarà Ala de Corb i els seus a conèixer els rigors de la selva pantanosa i els seus habitants.
M’ha agradat que en aquest llibre prengués més protagonisme Ona de Foc, doncs normalment els que tallen el bacallà son els seus pares.
Trobo que aquest llibre està bé per fer circular la història i recordar-te una vegada més la forma de pensar de la gent envers el que els envoltava en aquella època i m’he arribat a identificar una mica amb Ona de Foc per el seu pensament envers els animals i la natura.
6
18/7/2012
Ala de Corb
a Virgínia
Ala de Corb i el seus posen rumb a les terres continentals nord-americanes per mirar de resoldre un estrany assumpte. Un cop allà es troben enmig de les batusses entre anglesos i francesos, que lluiten per ser els amos d’un territori que ja tenia habitants autòctons, els indis...
Tot i que potser és força tòpic la revelació que li fa Pota de Pop al seu fill, em va sorprendre d’allò més. Crec que és una bona forma de trencar la monotonia dels personatges.
8
18/7/2012
Ala de Corb
a Nova França
Any 1702. El famós pirata alliberador d’esclaus, Ala de Corb, torna a trepitjar terres del continent nord-americà, aquest cop amb un objectiu tranquil. Però un cop allà s’adona que les fortes i diverses disputes entre anglesos, francesos i indis no s’han resolt ni de bon tros. Un inoportú segrest acabarà de complicar la situació...
Potser més de lo mateix però amb el seu punt d’humor que no et deixa mai d’agradar.
Ei, ei, ei seguidors d’Ala de Corb!
El pirat més temut de les Antilles ja torna amb més aventures!!! Sí, sí, com ho llegiu! És tot un plaer anunciar que tenim entre nosaltres el desè títol de la col•lecció:
10
26/6/2013
Ja podeu pujar-hi de peus que en quan me’n vaig assabentar no vaig trigar gaire a comprar-lo i devorar-lo en una tarda!
Com sempre m’han agradat molt les reflexions de Larreula i l’humor tan característic dels personatges, que arribes a apreciar molt i molt!
Estic molt intrigada amb el futur que l’autor es proposa per Ona de Foc, ja que aquesta continuació deixa més obert que mai el seu destí. Vull la continuació JA!!!! hehehe
En fi, al igual que la resta de la col•lecció, us el recomano molt i molt perquè aquests són d’aquells llibres tan especials que trobes amb comptagotes i que no pots deixar escapar!
Reflexions que m’han agradat
A totes les persones que observen, escolten i callen, perquè saben que la saviesa es troba més enllà de la raó.
"[...] També ell, justament gràcies a aquest amor que sentia per ella, es va espavilar tant com va poder per adaptar-se i ser útil a la societat de Llibertat. Perquè no hi ha estímul millor que el desig d’agradar a la persona que estimes, el desig de no defraudar-la mai, el desig d’estar a la seva alçada, per ajudar-la, per acompanyar-la... Per estimar-la.
I valorava la sort que havia tingut de trobar-la. I valorava els moments que era al seu costat, i la sentia parlar i riure, com els moments meravellosos que es podien viure. Perquè l’amor actua com una bany d’or damunt de totes les coses."
_____________________________SPOILER_________________________
Bua!!!!! Ja se sap que és cicle de la vida però estic molt trista que cada cop quedi menys tripulació! Buaaaa!!!!
Tot i així no vaig poder evitar fer-me un tip de riure amb el tràgic final d’en Kama Kurt! Enric Larreula sap jugar molt bé amb la mort dels personatges, i encara-la des de diferents perspectives.
11
20/1/2014
Per fi els meus desitjos es van fer realitat i per Nadal em van regalar ni més ni menys que... L'onzè llibre de la col·lecció!
Ai, quellegistes! Quin fart de riure que em vaig fer! Potser en aquesta aventura Larreula s'ha passat un pèl amb els embolics tan disbaratats que s'inventa, però no deixen de ser
genials!
De nou se'ns presenta un final d'allò més obert, espero que el proper ja apunti cap a un final espectacular per acabar la saga!
Mx
12
8/4/2014
Sembla que les musses de la inspiració han escoltat les meves pregaries i per fi tenim el darrer lliurament de la saga d’Ala de Corb... En un escenari més apoteòsic impossible: La Barcelona del 1714!
M’ha encantat el petit homenatge que Enric Larreula ha fet a la nostra Diada i el preciós missatge d’esperança que ens dóna a través de la predicció de Magalunà:
-Veig... Veig que... Passaran tres-cents estius i tres-cents hiverns... Tres-centes vegades... Però desprès de tres-cents anys aquest poble petit dirà prou i tornarà a parlar al món amb la seva veu... I l’hauran d’escoltar...
Potser m’hauria agradat que Ona de Foc tingués una mica més de protagonisme durant la història, però l’última aventura d’Ala de Corb no m’ha decebut gens!
Espero que a vosaltres tampoc! Us la recomano de tot cor!
Mx
