La ciudad de las mujeres desaparecidas [CAT]

Títol: La ciudad de las mujeres desaparecidas

 

Autora: Megan Miranda

 

Editorial: Lince ediciones

 

Any d’edició: 2017

 

Sinopsis: Deu anys després Nicolette Farrell torna a la seva ciutat natal, Cooley Ridge. Va marxar després de la desaparició de la seva millor amiga, Corinne, i ara torna per tenir cura del seu pare; però aviat es veu immersa en un terrible drama que obre velles ferides. Una nova desaparició portarà a la protagonista a descobrir que a la ciutat ningú és el que sembla i a preguntar-se fins on serà capaç d’arribar per protegir els que estima.

El final ha sigut sens dubte el més interessant del llibre. Tot i que m’ha recordat a d’altres solucions de crims que ja he vist o llegit, m’he endut alguna sorpresa! Sembla que tot queda ben lligat i amb un regust inquietant i esperançador alhora.   

 

Personatges:

 

M’ha agradat l’evolució dels personatges secundaris, ja que l’autora juga amb la nostra percepció, i al final ningú és el que sembla... Fins i tot la protagonista!

 

En un principi em resultava tan grisa com la portada del llibre, i qualsevol dels altres personatges tenia més personalitat que ella. A més a més, la Nic no sembla que tingui cap talent ni vocació, i els seus defectes tampoc la fan del tot interessant. Ni tan sols el seu caràcter m’ha seduït fins al final del llibre, on sembla començar a prendre el control de la situació i reaccionar. 

 

Narració:

 

Allò que distingeix aquest llibre de la resta de thrillers actuals és la seva narració a la inversa, que pot resultar una mica confusa i difícil d’assimilar mentre llegeixes, però que desafia al lector a posar-se en guàrdia i manté la tensió de la trama. A més a més, em sembla un llibre extremadament cinematogràfic i ideal per ser rodat a qualsevol dels molts poblets surenys americans rodejats de valls, rius i boscos frondosos que simula el fictici Cooley Ridge.

 

Trama:

 

Tot i que a l’inici l’autora sap posar-te en situació en un tancar i obrir d’ulls (amb les descripcions justes i molta intriga per davant) la trama es torna llarga i repetitiva. La majoria de vegades, enlloc de retrocedir en el temps, sembla que la protagonista torni a viure el mateix dia de nou. 

Es troba amb la mateixa gent d’una manera o altra i la descriu pràcticament igual (o sigui que mai saps si és el primer cop que la protagonista els ha vist). A més a més els personatges no surten dels mateixos cinc o sis escenaris en tot el llibre i més de la meitat de les pàgines no aporten res de nou al lector... gairebé com un llibre de text: cada nou semestre et torna a explicar allò que ja has après al curs anterior i afegeix una petita novetat.

 

Introducció:

 

“La ciudad de las mujeres desaparecidas” és un dels primers llibres de la línia de ficció comercial de Lince Ediciones i l’he començat força intrigada. La primera impressió és que m’agrada més que l’edició original: aquí les solapes són de diferents colors (que fan conjunt amb els matisos de grisos i rosa fosforescent) i la portada està invertida, igual que la història. Potser al veure una nòria tan gran al costat d’un riu he pensat automàticament en el London Eye de la capital britànica, però la resta és molt elegant i m’encanta l’olor de les pàgines!!

 

Moltes gràcies per tot, Lince Ediciones, i sort en aquest nou viatge!

 

Mx